ah, i sentiu-vos ben lliures en participar



dimecres, 9 de novembre de 2011

Nova York V:(postal a una amiga) SoHo

Al barri del Soho hi campa arreu la meravella, i que amplament hi domina...! Desenes de galeries d'art obertes al públic, Warhols, Miró's, Picasso's, Dali's! i una infinitat més de quadres encara cada cop més bons, nous i sorprenents. Tècniques que no habia vist mai, incrustacions de somni; al·lucinant, sense paraules; llocpoblebarri obligatori. Servidor ha vist tantes coses que mai s'havia ni imaginat que encara està flipant. Aparadors de fantasia, mai des dels edificis de Gaudí havia vist res tant increïble: els infinits aparadors de les botigues de NovaYork! i concretament de Manhattan i encara més concretament d'aquest puto Soho tocat de la mà Déu, completament Diví. Com el millor cocktail afruitat. El lloc on es concentren totes les arts. Et pots trobar conills en un aparador, maniquís amb caps de gossos vestint luxe. Et pots trobar trossos de ninos o maniquís (cosa ben makabra) posats de tal manera i en combinació amb el producte que sigui... que t'explota una sensació de Sublim a la cara sense cap broma. Fantasmes del genial floten pels carrers. Hi ha aparadors que semblen autèntics trossos de boscos arrencats de móns llunyans, i carrers que són planetes de contes.

El SoHo és ple de follets cantaires riallers. I les galeries d'art increïbles, hi torno perquè em venen soles les imatges, s'ho valen molt, els quadres retornen al meu cap com esperits dels estels, no puc pensar en res més; una pila de galeries d'art que són autèntics museus, petits però gratuïts museus. Les obres que he vist m'han fet tocar el cel, la terra, l'infern, l'amor, les vísceres, l'enganxifositat de l'intens, la levitació d'un betum angelicalment gustós i aromàtic. Estem parlant del perfum dels aliments mitològics. No et confonguis, que no hi ha paraules i és cadascú qui s'ha de menjar aquest plat d'Art en estat pur. 




Et prometo que no t'enganyo quan et confesso que en una de les galeries he tingut una veritable erecció, mai m'havia passat d'excitar-me sexualment a partir d'una sobre-estimulació estètica, d'un excés d'art o una sobredosi de bellesa.... Mai pararia. Mai pararia, mai! Mai parariaa.... 

I un bar ple de Moritz, pa amb tomaca, fuet, embotits, paella catalana (de marisc i negre), croquetes, menjars de la iaia, galetes Birba, i va i m'ofereixen feina, la puntilla que alegra la nit. Custo Barcelona també té aparadors de somni a Nova York. Són tan sorprenents i estan tan ben fets que hom no pot sinó fer-los l'ullet. Aquí es respira creativitat. El carrer és ple d'artistes, m'enamoro de quadres dels quals en compraré una còpia quan sigui ric. He descobert perquè serveixen els diners, per consumir art i tenir orgasmes. Per l'erecció al minimuseu i moltes més, per poder combinar expressions de fantasia dinàmica i alè de fades a casa teva (l'aire acondicionat d'un poeta). La inspiració també es rendeix al dòlar, el poder suprem de la nostra civilització. 

Llibreries-biblioteques on venen alcohol i tothom està bevent i parlant. Botigues d'esquelets, gimnasos que són alhora discoteques, etc., etc., etc... 



Una porta petita i a dins una botiga immensa abarrotada de roba mig hippie però elegantíssima, roba de tota mena posada de tal manera que sembla que t'hagi de menjar. Aquell laberint immens... i només hi ets tu, no hi ha ningú més?! No.. només tu. I per allà una veueta que sembla que et vagi parlant però no saps d'on surt, i vinga sentir la veueta... –d'on coi deu sortir? Existeix o és a dins del meu cap? I de sobte per allà darrera veus una simpàtica velleta petita amb la cara tota pintada de colors i amb ganes de que et provis coses. D'orígen italià, peces cares però que em queden tan, taaant bé! I va i em diu que m'assemblo a tom Cruise. I el meu ego estratosfèric que s'eleva fins al temple del consumisme. Ferran Adrià domina l'aparador de la botiga d'una editorial que només té llibres interessants, botiga força força gran. Gran. Això és el que és realment això. Graaaaaaaan GRAN!