ah, i sentiu-vos ben lliures en participar



dijous, 25 de setembre de 2008

Disculpes i explicacions per la inactivitat del bloc

Estimat grupet d’ànimes llegidores –i escriptores- que visiteu aquest humil bloc de debat, opinió, i literatura, després de quasi un mes sense publicar res, crec que us dec unes disculpes i una explicació. Aquest bloqueig ha estat causat per una crisi personal, una crisi resultat de tensar fins al punt màxim les cordes del meu cervell. Havia de recuperar mig curs estudiant en una setmana, i fruit d’aquesta sobredosi d’esforç retentiu vaig acabar amb un bloqueig mental que no hi havia manera de treure’m. Per si això fos poc, van sorgir-me dificultats en la solució d’aspectes tan importants en la vida de tot homo-occidentalis com ho són el temps i l’economia. Vaig passar uns quants dies en la foscor més absoluta, sense trobar sortida al malestar i amb la creativitat en escac i mat; i bé, tampoc podia publicar. L’única solució que no ha fracassat en l'intent de superar l’adzucac neuronal ha estat la massacre final de les cèl·lules nervioses. Amb tot el meu condol i cantant el Requiem per elles, ho he solucionat a l’estil bàrbar: més d'una setmana de festival suprem on només hi havia temps per dormir, menjar, narcotitzar-me, ballar, i deixar que l’endevinalla de l’esdevenir se’m mostrés sense deixar espais a cap mena d’especulació, reflexions, ni res que fes olor a raciocini. Festa basta de nit i de dia. I mira, ha funcionat, finalment he pogut tornar a utilitzar el cervell sense que aquest es queixi, ser creatiu, tornar a publicar i -en definitiva- tornar a la vida normal i feliç.

8 comentaris:

ferrancab ha dit...

que no torni a passar!

Ferran ha dit...

Cal caure per tornar a aixecar-se. Forma part de la nostra nauralesa, què hi farem! Celebro que hagis trobat la força (i la forma) per aixecar-te, i espero que sigui amb més ànims que abans de caure.

Una abraçada i bentornat.

iruNa ha dit...

Caram Efrem, em sap greu que hagis estat malament... però el més important és que ja estàs recuperant la teva capacitat per ser tu mateix! A vegades forcem massa la màquina, el cos té un límit i si ens passem arriba la factura... que no sol ser barata!
una abraçada i espero que aviat tornis a publicar i a estar en forma!!!

Jaume Colomer ha dit...

Ja patiem! Bé, després d'aquest 'reset', esperem tornar a trobar-te puntualment.

Anònim ha dit...

M'en alegro que estiguis millor, clar que l'error clarament va ser 'Havia de recuperar mig curs estudiant en una setmana'. Tensió cerebral per haver deixat el cervell a la seva bola durant mesos, és el que té. . . ;-P sense voler ofrendre. . .

Té la mà Maria - Reus ha dit...

vinga dropo a treballar, jajajaja

salut i ànim

zel ha dit...

Ai Efrem, si te contara que diuen els d'allà...inicis de curs i no puc visitar qui voldria, però ja ens normalitzarem, rei, fes el que calgui!!!! Petons!

jomateixa ha dit...

De tant en tant tots hem de parar una mica, per després rendir millor. Ara que tu has fet un "alto" mogudet. Bé, ens anem veient.