Doncs jo crec que és més complex... la resposta ve donada per la situació personal de cadascú, per la situació econòmica i també emocional.
Si no tens diners, si no pots subsistir el dia a dia, si no tens cobertes les necessitats bàsiques, evidentment que pots pensar en què els diners fan la felicitat. Tot i que jo crec que en aquest cas no es tracta de felicitat sinó de supervivència.
Si més o menys vas tirant però no et pots permetre extres i sents que vius amb l'aigua fins el coll.... és fàcil creure que uns quants diners més et donaran la seguretat suficient com per acariciar la felicitat.
Però si tens molts calerons i no t'has de preocupar per la teva economia... aquesta condició determina la teva felicitat? jo crec que no.
La felicitat és un concepte que no podem lligar amb els diners, parlem d'altres conceptes si us plau, conceptes potser com tranquil·litat, benestar... Tot i que continuo sense acabar de descobrir el significat de la paraula felicitat, crec que va molt més lligada a aspectes com la realització i el creixement personal. Es pot realment desvincular dels diners? Crec que es tracta d'un nivell superior, que només et pots plantejar quan tens les necessitats vitals cobertes. Però tenir-les no és garantia tampoc de poder assolir la felicitat.
En definitiva, crec que els diners ajuden a la felicitat, però no la fan. Si després de llegir la meva teoria continues pensant que sóc una idota integral, em sap greu. Jo penso així, i el meu pensament, evidentment, ve donat per la meva situació actual, tant econòmica com personal, i creu-me... tampoc és que em sobrin els diners precisament.
De totes maneres, trobo molt interessant la reflexió que has fet en aquest post curt però contundent.
Una abraçada Efrem! (i a veure si publiques més sovint home! jeje)
hehehe, bon dia per escriure sobre la felicitat i els diners, el dia de la salut, el 22 de desembre! Bah, però si la felicitat no existeix, el que compta són els petits moments feliços... i no sé si es compren amb diners! Bon Nadal Efrem!!!
En la línia dels qui em precedeixen. Lligant això de la felicitat, dels calers i de la loteria, anant cap a la feina escoltava avui la ràdio. En Basté ha enviat de bon matí una unitat mòbil a un bar del barri de Sant Antoni on es veu que l'any passat va tocar la grossa. Conec l'establiment perquè hi he viscut molts anys a tocar. Gent humil, corrent vaja. Bé doncs, quan un redactor s'ha adreçat als amos per tal de preguntar-los com els hi anava la vida un any després, la mestressa ha fet una ganyota i, amb gestos que deixaven entreveure el drama de fons, crec que només ha respost amb un lacònic: "No en vull parlar. Tots aquells diners ens van causar molt de mal." Impressiona, el cas. Bon Nadal, Efrem. A tu i a tots.
Jo crec que no la fan, però poden ajudar en situacions. La Iruna ha explicat molt bé que dependrà de si la teva situació és apurada o no. Es cert que la manca de diners han separat parelles il.lusionades, però l'excés de diners també pot provocar baralles familiars, de parella... També en Ferran destaca la salut, i és cert que si tens molts diners però tens una malaltia terminal, només et serviran per tenir millor hospital uns quants dies i si vols un bonic enterrament. Que no em faltin els diners, però tampoc la salut, l'amor de la meva parella, família i amics, i pugui seguir amb els petits moments de felicitat que diu l'Esther.
Bette Davis: "Els diners no fan la felicitat, però van molt bé per als nervis".
L'amor no existeix,la felicitat no existeix....., tot són tòpics que ens muntem nosaltres. Tot és relatiu...el color del vidre en què ho mirem...Quin geni Calderón de la Barca (O era Barcarón de la Caldera? fot tants ays!)
BONES FESTES i tanta felicitat com pugueu fabricar, amb euros o no!! del cronopi Mèlich.
D'on cony ha sortit aquest? (del paleolític de la pela, chisssssst)
Ep, gràcies pels comentaris. Com sempre tan interessants :)!
iRuna estic d'acord amb tu, i no, esclar que no penso que siguis cap idiota integral! El que passa és que volia enfatitzar la "funció" dels diners, com tu dius (i aquesta és la clau del problema...) no són determinants. Però és que res és determinant, i no obstant hem de decidir i destriar gra de palla per avançar, i no estar sempre amb un "que si que no porqué" que ens tingui allà... (cosa que de vegades sembla donar la impressió que fan els filòsofs.. xD) Ferran, què més pùc dir...? Ah sí, que sí que era casualitat hehe no en tenia ni idea. Des de que treballo que no penso tant, ni escric. PErò intentaré fer-ho. Gràcies per animar-me!
Esther, jo he comprat molts petits moments feliços de caviar, foie, París, platges... Tu no?
Jaume, bona il·lustració de com de potents en són els diners i com d'impotents els idiotes que no els saben fer servir i en comptes d'obrir el paraigües per tapar la pluja el fan servir de llança.
Khalina, no sóc dels que creu que els diners són per posseïr a les persones, sinó que són per ser posseïts i no deixar-se posseïr.
el Mèlich, Benvingut al bloc! M'ha agradat molt la teva saltada al camp amb aquesta bandera tan divertida.
Sempre i quan entenguem felicitat com a plaer, que és la manera més comuna d'identificar-la, esclar! Si l'entenem com una actitud vital, els calés no hi pinten res...
No pots insultar "d'idiota integral" a tots aqueslls que no pensem com tu. Penso que sense diners avui en dia és més difícil ser feliç; però això no vol dir que siguin els diners els que fan la felicitat, ni que + diners sigui igual a + felicitat.
12 comentaris:
Doncs jo crec que és més complex... la resposta ve donada per la situació personal de cadascú, per la situació econòmica i també emocional.
Si no tens diners, si no pots subsistir el dia a dia, si no tens cobertes les necessitats bàsiques, evidentment que pots pensar en què els diners fan la felicitat. Tot i que jo crec que en aquest cas no es tracta de felicitat sinó de supervivència.
Si més o menys vas tirant però no et pots permetre extres i sents que vius amb l'aigua fins el coll.... és fàcil creure que uns quants diners més et donaran la seguretat suficient com per acariciar la felicitat.
Però si tens molts calerons i no t'has de preocupar per la teva economia... aquesta condició determina la teva felicitat? jo crec que no.
La felicitat és un concepte que no podem lligar amb els diners, parlem d'altres conceptes si us plau, conceptes potser com tranquil·litat, benestar...
Tot i que continuo sense acabar de descobrir el significat de la paraula felicitat, crec que va molt més lligada a aspectes com la realització i el creixement personal. Es pot realment desvincular dels diners? Crec que es tracta d'un nivell superior, que només et pots plantejar quan tens les necessitats vitals cobertes. Però tenir-les no és garantia tampoc de poder assolir la felicitat.
En definitiva, crec que els diners ajuden a la felicitat, però no la fan. Si després de llegir la meva teoria continues pensant que sóc una idota integral, em sap greu. Jo penso així, i el meu pensament, evidentment, ve donat per la meva situació actual, tant econòmica com personal, i creu-me... tampoc és que em sobrin els diners precisament.
De totes maneres, trobo molt interessant la reflexió que has fet en aquest post curt però contundent.
Una abraçada Efrem!
(i a veure si publiques més sovint home! jeje)
com a mínim els diners poden eliminar uns quants obstacles
Segur que no és casualitat que justament avui, 22/12, facis referència als diners i la felicitat. Que tens loteria, punyeteroooo? :-)
Deixant de banda que la salut és més important que els diners (quin dubte hi ha!), si un té salut els diners poden fer-te feliç, sense cap dubte.
Bones Festes!
PS: I sí, a veure si escrius més sovint!
hehehe, bon dia per escriure sobre la felicitat i els diners, el dia de la salut, el 22 de desembre!
Bah, però si la felicitat no existeix, el que compta són els petits moments feliços... i no sé si es compren amb diners!
Bon Nadal Efrem!!!
En la línia dels qui em precedeixen.
Lligant això de la felicitat, dels calers i de la loteria, anant cap a la feina escoltava avui la ràdio. En Basté ha enviat de bon matí una unitat mòbil a un bar del barri de Sant Antoni on es veu que l'any passat va tocar la grossa. Conec l'establiment perquè hi he viscut molts anys a tocar. Gent humil, corrent vaja. Bé doncs, quan un redactor s'ha adreçat als amos per tal de preguntar-los com els hi anava la vida un any després, la mestressa ha fet una ganyota i, amb gestos que deixaven entreveure el drama de fons, crec que només ha respost amb un lacònic: "No en vull parlar. Tots aquells diners ens van causar molt de mal."
Impressiona, el cas.
Bon Nadal, Efrem. A tu i a tots.
Jo crec que no la fan, però poden ajudar en situacions. La Iruna ha explicat molt bé que dependrà de si la teva situació és apurada o no. Es cert que la manca de diners han separat parelles il.lusionades, però l'excés de diners també pot provocar baralles familiars, de parella...
També en Ferran destaca la salut, i és cert que si tens molts diners però tens una malaltia terminal, només et serviran per tenir millor hospital uns quants dies i si vols un bonic enterrament.
Que no em faltin els diners, però tampoc la salut, l'amor de la meva parella, família i amics, i pugui seguir amb els petits moments de felicitat que diu l'Esther.
Vés a saber què la fa, la felicitat. El problema és desitjar només el que no es té (cosa que sembla inherent al desitjar, per cert).
Bones "vacances".
Doncs ara mateix els diners no són el que em farien més feliç...
Anirien bé això sí...
Bette Davis:
"Els diners no fan la felicitat, però van molt bé per als nervis".
L'amor no existeix,la felicitat no existeix....., tot són tòpics que ens muntem nosaltres. Tot és relatiu...el color del vidre en què ho mirem...Quin geni Calderón de la Barca (O era Barcarón de la Caldera? fot tants ays!)
BONES FESTES i tanta felicitat com pugueu fabricar, amb euros o no!! del cronopi
Mèlich.
D'on cony ha sortit aquest?
(del paleolític de la pela, chisssssst)
Ep, gràcies pels comentaris. Com sempre tan interessants :)!
iRuna estic d'acord amb tu, i no, esclar que no penso que siguis cap idiota integral! El que passa és que volia enfatitzar la "funció" dels diners, com tu dius (i aquesta és la clau del problema...) no són determinants. Però és que res és determinant, i no obstant hem de decidir i destriar gra de palla per avançar, i no estar sempre amb un "que si que no porqué" que ens tingui allà... (cosa que de vegades sembla donar la impressió que fan els filòsofs.. xD)
Ferran, què més pùc dir...? Ah sí, que sí que era casualitat hehe no en tenia ni idea. Des de que treballo que no penso tant, ni escric. PErò intentaré fer-ho. Gràcies per animar-me!
Esther, jo he comprat molts petits moments feliços de caviar, foie, París, platges... Tu no?
Jaume, bona il·lustració de com de potents en són els diners i com d'impotents els idiotes que no els saben fer servir i en comptes d'obrir el paraigües per tapar la pluja el fan servir de llança.
Khalina, no sóc dels que creu que els diners són per posseïr a les persones, sinó que són per ser posseïts i no deixar-se posseïr.
el Mèlich, Benvingut al bloc! M'ha agradat molt la teva saltada al camp amb aquesta bandera tan divertida.
Sempre i quan entenguem felicitat com a plaer, que és la manera més comuna d'identificar-la, esclar! Si l'entenem com una actitud vital, els calés no hi pinten res...
No pots insultar "d'idiota integral" a tots aqueslls que no pensem com tu. Penso que sense diners avui en dia és més difícil ser feliç; però això no vol dir que siguin els diners els que fan la felicitat, ni que + diners sigui igual a + felicitat.
Publica un comentari a l'entrada