ah, i sentiu-vos ben lliures en participar



dimarts, 9 de juny de 2009

Imbècils Vs incorrectes II

Què ens fa humans? Estic segur que ens caracteritzem tots per la curiositat, la curiositat ens fa humans. Un ésser humà avançat es caracteritza per un saber avançat. En la mesura que més saciem la curiositat més aprenem i esdevenim millors. Ara bé, hi ha el que ja Kant va veure, que és la part ètica; Kant creia que era més important ser bo que savi. Jo crec que ser millor com a humà és ser savi, i ser millor com a persona és ser bo. Quan parlava d'imbècils i políticament incorrectes em referia precisament a això. Hi ha qui s'atreveix a defensar el millor independentment de que sigui èticament rebutjat per la majoria i titllat de dolent; políticament incorrecte, qui prefereix ser millor humà i corre el risc de creure més en sí mateix que en la resta, serà un geni o un incorrecte malvat depenent del punt de vista. Hi ha qui no s'atreveix a defensar el més humà, i, com jo, opta pel més bo. Aquests som els imbècils, la majoria, perquè cedim a la ignorància quan aquesta comporta felicitat, en casos límit preferim ser millors persones que millors humans. La bondat i la maldat només obeeixen al teu gust si estàs entre la majoria, entre la normalitat. I això es veu en l'actitud vital, en la intimitat de cada acció que fas o tendeixes a l'instint o a la societat. Instint, humà; societat, persona.

Posem-nos en la pell d'un d'aquests capellans gai-pedofíl·ics que ara estan de moda:

a) Si tendim a ser imbècils defensarem la bondat i ens reprimirem tota la vida, perquè els imbècils tendim a assumir el Leviatà, la hipocresia pel bé comú, renunciar a tu pels altres. El bo per sobre de la veritat, l'ètica que ens fa millors persones per sobre de l'epistemologia que ens fa millors humans. Millor la segura ignorància imbècil que l'arriscat saber incorrecte. No correrem el risc.

b) Si tendim a ser políticament incorrectes, defensarem la veritat i no ens reprimirem tota la vida, perquè els políticament incorrectes tendeixen a no assumir el Leviatà, la veritat pel bé individual, no renunciar a tu pels altres. La veritat per sobre del bé, l'espistemologia que ens fa millors humans per sobre de l'ètica que ens fa millors persones. Millor el risc del saber incorrecte que la seguretat de la ignorància imbècil. Correrem el risc.


He tensat al màxim les cordes en l'exemple perquè s'entengui el que vull dir, evidentment les nostres coses seran molt menys animals, confessar una infidelitat potser, però em sembla que en la intimitat de cada acció hi ha una tendència que marca les línies generals d'una nostra naturalesa, més cap a imbècil o cap a Incorrecte. Com més imbècil menys suportarem la incorrecció política, i com més incorrectes políticament menys suportarem la imbecil·litat. No és gens fàcil saber com som, però.

13 comentaris:

musicarlos91 ha dit...

No és fàcil, certament, potser a la fi dels nostres dies podem fer-hi una valoració i potser hi haja èpoques on hem sigut "imbècils" i d'altres on ens ha interessat més el bé individual, arribant a la conclusió de que possiblement allò millor està en l'equilibri d'ambdós, qui sap...

Un salut!

Albert Esteruelas Teixidó ha dit...

Ara m'has fet entrar dubtes! Em sembla però (i no em fa gràcia reconeixer-ho) tinc tendència a ser imbècil en la meva vida diària i políticament incorrecte en les meves classes (quina psicosi!). Escriu cosetes de preparació a l'estiu, please! Sigues imbècil! i no políticament incorrecte.

Albert Esteruelas Teixidó ha dit...

Per cert, crec que haig de canviar la foto (en cas contrari, tothom m'identificarà clarament com a imb...)

Lycaon ha dit...

Imbècil o políticament incorrecte? Podríem estar dies pensant en cada persona per on pesa més la balança...

Noctas ha dit...

Sovint passa també que el qui sembla més políticament incorrecte és a l'hora de la veritat el més imbècil i qui pensaves que era un imbècil treu el llop que du dins i Leviatan no pot amb ell...saludus mestre!!!

Josep (sl) ha dit...

jo mai he estat políticament massa correcte. Creure en la bona voluntat i les millors intencions és molt noble.

Però, sovint aquestes bones intencions aplicades a la acció política genera resultats terribles. Com per exemple la llei de dependència i la seva aplicació, que ha estat una vergonya pels ciutadans, sobretot pels afectats.

Criteri ha dit...

Bona intuició al tractar això. És un tema cabdal. Però em sembla que ho has embolicat una mica, o potser no hi arribo.
A veure si amb aquesta ANÈCDOTA: Un exconseller va dir "Ara que estic jubilat ja puc dir el que penso" És esgarrifós i antidemocràtic, tot i que és allò habitual. Em va motivar a fer un article: Educadament Incorrectes, on hi deia que jo esperava no haver d'arribar a la jubilació per a poder dir allò que penso . A veure si el tinc als arxius.
Noctas diu bé, ser incorrecte no et treu poder ser imbècil -tot i que tens ménys números-.
A veure si ens entenem: som incorrectes quan no diem allò que pensem.

Deyza ha dit...

Gran reflexió! Fa un temps m'ho havien plantejat amb altres paraules. No penso que siguin excloents necessàriament, sinó que com han comentat per aqui, una persona pot tenir temporades o fins i tot ser imbècil en unes coses i políticament incorrecte en unes altres. Personalment diria que jo procuro combinar-m'ho.

Salut

- assumpta - ha dit...

Potser allò de res massa, però de tot una mica s'avindria en el meu cas. Ainnnssss.

Ednarg ha dit...

Si vols fer economia és un tema totalment immoral i no encaixa al teu perfil. Hauries de ser políticament incorrecte per lluitar en aquesta selva d'adinerats obtusos.

Efrem ha dit...

Ednarg, perquè l'economia és un tema immoral?

mar ha dit...

em fas pensar...
potser l'equilibri és el meu camí...
depèn de què... imbècil
depèn de què... políticament incorrecte
ser sempre políticament incorrecte porta molta feina, és un estrès anar sempre contracorrent... més val reservar-se per a espais que realment valguin la pena, no?

Anònim ha dit...

parvis taxonomic haystack anzsic morocco ipria aesthetics dest instruct dunedin asset
masimundus semikonecolori