Amunt i avall la vida et porta amunt i avall. Pots aprendre i esmerçar-te i esmerçar-te en ser un llac, un llac serè i de calma que a cada batzegada que la terra li doni digui: PAU! Pots aprendre i esmerçar-te i practicar-te en l'art d'amansar feres, calmaràs les emocions, adormiràs els dolors i també els plaers amb la teva cançó de bressol. Dolça i calmada, pausada, serena.
Amunt i avall la vida et portarà sempre amunt i avall. Pots aprendre i esmerçar-te en ser un mar, un mar feréstec d'onades que a cada instant de pau li digui: PROU!
Exaltaràs les emocions, despertaràs els plaers i també els dolors, els buscaràs amb la teva dansa infinita amunt i avall, seguint el ritme, el fluctuant ritme del Fàtum;
amunt i avall.
3 comentaris:
prefereixo ser mar ferèstec d'onades
vull ser abisme
la vida és com les onades, va i torna, va i torna
i així potser esdevenim eternitat de sal
Davant l'escomesa de les onades, allò principal és tenir habilitat per capejar el temporal. per tant a treballar i lluitar. Saluts
A mi m'agrada descobrir que sóc ambdues coses.
La cosa bona de la qüestió seria saber ser la que convé en el moment que convé.
Publica un comentari a l'entrada