ah, i sentiu-vos ben lliures en participar



dimecres, 7 d’abril del 2010

Fàstic. Introducció al,

El fàstic arriba sempre sense permís, com la majoria dels dolors. El procés acostuma a ser cosa de minuts (o d'hores com a molt), i els nervis sempre li són sensibles; una característica bàsica del fàstic és l'inquietud, els nervis li ballen la música i tot el teu cos va amunt i avall, la mirada, els peus, els dits de les mans... Fins i tot la respiració. La bufeta, les ungles. Els genitals... La dolça funestitud esqueixada als espasmes. A més, quan el fàstic és molt gran, es transmet, potser per algun procés d'empatia (o semblant). És un bolígraf clavant-se plenament al centre d'un cor viu i deixant anar la fosca, la seva tinta, la seva fosca tinta fosca... I quan els corrents sanguinis porten la tinta del fàstic tot el cos se te'n ressent. Tot l'esperit és un fantasma d'aquells que només busca espantar, fer mal, maleir... El patiment. Angoixa, Angoixa, Angoixa, Angoixa, Angoixa, Angoixa, Angoixa... Infinita angoixa infinita. Sentir mal literalment al cor, la incertesa del no saber si l'infart et vindrà d'aquí pocs segons o si encara tens alguns anys de regal. El fàstic es replega en sí mateix i no permet que el transmetis amb la mirada, el fàstic t'impedeix mirar els altres als ulls, el fàstic també et mina el que -abans que aquest matés- s'anomenava autoestima. A la fi, tot procés de fàstic desemboca en odi. Així es comunica. Segurament també entranya una impotència... -Encarna- Odi. Negre infinit. La lírica de la mort. El cant dels que es suïciden -dels que es treuen la vida per menjar-se-la. L'estigma d'una part dels més forts, dels més dèbils, dels millors per aquesta banda fosca i els pitjors per als cantons de llum, els pitjors pels cantons públics i lluminosos._________Autodestrucció, drogues, lesions, violència.... Tot allò a què Sören Kierkegaard n'anomenava, amb una sola paraula: amor. Diví.


Quan el fàstic hi és els altres t'avorreixen -tots els altres. El teu cervellet excitat necessita vitamines, això vol dir que necessita que passi algo, i si cal acabes forçant-ho, estires el fill de la situació fins que l'assassines, així; mitjançant l'orgasme d'aquest assassinat, aconsegueix l'home que pateix el fàstic alliberar-se'n una mica. Orgasme assassinat orgasme. Saciar-lo. Amor. Sense Raó, Fàstic, fastig.. Absolut. Vodka.

4 comentaris:

L'home del sac ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Clara ha dit...

Dubto que tu et creguis el centre del món com s'ho creuen ells! Tot i que podría ser, m'agradaria pensar que no és així... És una merda que els enganxa a tots.. una merda que es diu droga i velocitat.


Veus? Això em fa fàstic.

Evocacions ha dit...

Per la vida no sento gens de fàstic, però per la vida que em fan viure, sí. Aquests dies, mira per on, també sento molt de fàstic per tant i tanta gent fastigosa. Deu ser l'edat.

Efrem ha dit...

Ja ho pots ben dir, home del sac! Quin fastig de fàstic!!!

Comentari eliminat: tu també fas fàstic.

Clara, doncs creu-t'ho, és més: em crec el centre del centre del món, imaginat si n'estic de centrat! :P

Evocacions, són temps difícils i fastigosos, s'agraeix compartir el fàstic. Hahahah, ja ho pots ben dir: hi ha dues classes de persones: els fastigosos i els fastiguejats (pels primers?)! :P