ah, i sentiu-vos ben lliures en participar



divendres, 2 de juliol de 2010

Sempre escoltem la seva música


Acabo de sopar i se m’apareix un àngel, em diu que em mengi un parell de peces de fruita per postres i després em posi a preparar una feina que tinc pendent, li faig cas; però tot just acabar-me de menjar la primera fruita m'interromp un dimoni i em mena a que ompli una de les tasses grosses (de les de cereals amb llet) de Cardhú amb cola i encara una altra de gelat Cheesecake i que em posi, tranquil·lament, a menjar i beure mentre fico una pel·li. No em sembla pas mala idea -penso... Així que m'omplo la tassa de gelat i agafo l’ampolla de Cardhú per servir-me el combinat, però... Phomp..! Amb aquest soroll d'obrir l'ampolla se m’apareix altra volta l’àngel, cridant: que si m’he begut l’enteniment...! Que el Cardhú és per a les grans ocasions, per celebrar coses importants...! Al que el dimoni (que ja hi era) s'hi encara i li respòn que la vida mateixa ja és una cosa prou important com per a celebrar-se a tothora i amb el millor!... Que es deixi estar de moralina romancera. No hi veig cap pega, el dimoni sembla encertat amb això que diu... Però l’àngel fa com si no el sentís i segueix: que si sóc tant curt de voler celebrar la meva vida embrutant-la, que almenys no ofengui la dignitat del Cardhú així, insultant-lo amb coca-cola... I bé, de fet penso que té prou raó també, així que el Cardhú me'l serveixo sol. Continua l’àngel enraonant exacerbat que per a celebrar la vida no calen tantes pel·lícules, que per a bones pel·lícules millor és d’escriure el guió de ma vida i no anar deixant la feina per demà.El dimoni mentres va cantant...

Finalment, acabo devorant -molt- gustosament la tassa de gelat mentre comença la pel·li (Waking life), ensenyant-li també els llavis a la tassa de Cardhú però reservant-lo per a finalment torrar-me poc a poc mentre vaig fent la feina un cop deixada la pel·lícula (a menys de la meitat) per acabar-la de veure un altre dia. Humm... Deliciosa fusta fresca ardent esòfag avall... Pot el lector donar-ne una mica de fe, perquè de fe, mai se'n pot donar massa, que cal sempre tenir-ne molta. 


4 comentaris:

Evocacions ha dit...

Això sí que és heterodoxia, xaval. Menjant fruita.... Barrejant begudes... deixant la pel.lí per un altre dia per anar a fer feina.... començar la pel.li tenint feina.... Jo, com deia Caulfield, en El Vigilant en el camp de Sègol. El teu escrit m'ha recordat aquella narració de Calders sobre en Depa Carel.li....

Criteri ha dit...

Com que tinc una vena moralista t'aconselleria que cada cosa al seu temps i que qui de jove no treballa de vell dorm a la palla o allò de la cigarra. Ara bé a tots ens costa acomplir el deure,

Per cert el wiski és de les begudes que menys m'atreuen, amb aquell gust tant no sé com. Potser ve d'alguna trompa juvenil.

Agnès S. ha dit...

Jo, encara ho tinc pitjor, en casos així, que no se qui coi s'em apareix, una mena de fullet que em diu: el dimoni te raó, la vida és epr celebrar-la quan es pot, que l'àngel també te raó, que si no faig la feina ara ho pagaré en el futur...

però el coi de fullet m'acaba dient: I si no hi ha futur? T'ho deixaràs perdre? Doncs si ve, almenys podràs pensar que en un passat vas gaudir!

Per tant, t'he de dir que vas fer molt bé.

Noctas ha dit...

Ohhhh Cardhú, que el donin pel cul a l'àngel...!

abraç