ah, i sentiu-vos ben lliures en participar



divendres, 17 de desembre de 2010

èxtasi

Pirotècnia Brutal,
la passió de la noia
que t’ha fet tornar
més boig
de la teva vida,
multiplicada per cent-mil,
els seus llavis tan infernals,
tan ardents...
Et feien cremar
la teva vida sencera
i fer-te pensar
que mai tornaries a la realitat,
volies parar el temps
i no tornar-hi,
acabar allà la teva vida.
La sensació de l’èxtasi
és això
però en la mateixa mesura
en què tot això
és tansols un aprovat
i la diferència és
la de l’aprovat
i la de la matrícula d’Honor
i la proclamació pòstuma
de Geni millor, absolut,
indiscutible i Universal.
Un altre Univers.
Perquè en el fons
la vida, general,
és generosa, i ho saps,
i somrius.

4 comentaris:

òscar ha dit...

Doncs sí. Malgrat que a vegades fa pagar interesos que ens semblen excessius o, en d'altres, ensenya una cara d'escanyapobres vital; la vida, en general, és generosa.

Efrem ha dit...

És curiós que les experiències més plenes de vida són aquelles que més preparen per a la mort... Et permeten dir: ara, després d'això tan meravellós i insuperable, ja em puc morir! Em considero afortunat i me'n vaig "guanyant".

Kynyk ha dit...

La vida no és generosa, és més rància que un català. Per això al principi t'intenta fotre el pal fen-te creure que vas sobrat... i de sobte descobreixes que te l'ha fotut. S'ha de vindre al món a saquejar: arrancar tot el que puguis, i el que no, cremar-ho.
Si esperes la generositat de la vida moriràs més pobre i miserable que una puta del crack.
Per cert, una mica de MDMA sempre va bé per forçar l'optimisme.

Unknown ha dit...

Forum Link Building companyMarine Safety

poems and listen to sad boring. try to light. life many good things. hope this ad does not bother you