Nova York IV: (postal a una amiga) Central Park

Central Park és una espelma encesa de flama fresca esperança i foc. Permet creure en l'home bo i orgullós. Central Park a Nova York és tenir un bosc de novembre al bell mig d'un estiu de paviment caldós, el jardí de la tecnologia imperiosa que ensenyorida capitaneja el món. Central Park a Nova York és una senyora gran que segueix essent eròtica i tremendament atractiva, és l'energia calmada d'aquest sublim atractiu. Aquí cada dia s'hi casen algunes parelles, lloc escollit; màgia. Al centre de Manhattan s'hi respira l'aire herbàci pur i fresc d'un poble habitat per una fauna despentinada, ni rastre de carraca ni soroll, cap remor metàl·lica ni motor, hi campen àguiles caçadores, potser falcons (i ratolins voladors :P), ocellets silvestres brillants de divers multicolor, granotes, grills, ossos rentadors, esquirols... Màgia. M'encanta córrer darrere els esquirols perseguint-los fins que s'enfilen en un arbre; Central Park és un lloc per als nens —i fins i tot pels nadons. Perfecte per passejar, per meditar, per ser plenament tu o fondre't en el tot. T'hi pots perdre i no trobar la sortida perquè és increïblement gros. Laberint d'immensitat verda. 
Hi ha llacs amb ànecs i cignes, també alguns de més poblats amb fadrins que remen i senyoretes que riuen. Però en general,  ¡ ¨ ¨ quina tranquilitat ¨ ¨ ! quin benestar tan senyorial i civilitzat. Hi ha força muntanyes de roca pelada, m'encanta pujar-ne una i asseure'm al cim a descansar somiant mentre escolto aquest aire tant únic en moviment—exquisidesa—que em duu alguna veu llunyana i els rajos del sol que m'exciten la pell. Central Park és un lloc per al descans, pel pícnic i la xampanyeta, per la salut, pel somriure. És una especial reivindicació de la vida, la mateixa que banya tot Manhattan. És un pulmó alegre, una idea impossible, l'estel matutí enmig del vespre estelat de l'oceà Atlàntic. En aquesta mena de llocs hi descansa durant el dia la nit. Se'm fa estrany no menjar-me'l, que no me'l serveixin “to go” ni olori a fritangueta bona, aquí ara la fritanga ja no existeix ni va existir mai, aquí pastís de terra humida i animalets; jo el primer, encara salvatge; oxímorònic darrer mohicà. Alè de piruleta i sugus, com de vida que vol créixer i es mou i pataapim... cooolooraadoo... i este cueeento... se ha acabado! 


                                   G r e a t    B r e a t h

Nova York III: Random & Brooklyn

Això és la més fantàstica catedral construïda al consumisme. Per tot arreu on vagis et van venint olors de menjars, dolços, salats, picants... I per si això no fos prou estímul, també hi ha homes anunci que et conviden a passar aquí o allà. Potser no mengen gens bé, només greix, val, però en qualsevol petit supermercat et trobes preparats, pocions màgiques amb desenes de nutrients. 100% de la quantitat diària de vitamines recomanades. Pretenia comprar un batut de xocolata i resulta que era un d'aquests preparats. Als súpers hi ha passadissos sencers dedicats a aquesta mena d'aliments fets a base de concentrats barrejats. Hi ha més bars i restaurants per metre quadrat que a Barcelona, que ja és dir. Increïble. No us enganyo si us dic que només avui he vist més de mil jueus ortodoxos pel carrer, també és sorprenent tots els que hi ha, a Barcelona quasi no se'n veuen. I en tots aquests bars de menjar ràpìd, els dependents no són blancs ni asiàtics, són indis, hispans o afroamericans.

Algunes parts de Brooklyn són força semblants a Manhattan, els edificis més baixos. Hi ha qualitat de vida, veïnats immensos de cases que pel cap baix costen un milió cadascuna. Però l'autèntic Brooklyn és una cosa ben diferent, té un sabor intensament propi. És una barreja aromàtica de llumenària gustosa i picant servida en una barra de fusta desfeta i plàstic mig brut. També veïnats que semblen trets d'una pel·li de por, canvia molt segons la zona, només Brooklyn és com tota Barcelona inclosa l'àrea metropolitana. Avui hi havia tot de llibres a les portes de les cases, no sé si eren per agafar o per canviar. Es prenen Halloween amb gran passió. Tot de portals decorats amb talent i plens de fantasia que sembla que es facin la competència a veure quin té la combinació més simpàticament terrorífica. Molt de turista també, però com que la ciutat és tant gran passem més desapercebuts que a Barcelona. Els camions són preciosos si els comparem amb els nostres, sembla que aquí també hi ha un sentit de l'estètica més profund, tothom està molt guapo i combina tremendament. Fins i tot els pobres! Molta gent que corre, més també que a Barcelona. L'esport Fuck Yeah. Força botigues de licors i de xocolata.

Mentre a casa puja l'afany cerveser, a NY es prenen el vi com una cosa selecta i superior. Pagarien cinc cops més el preu dels vins i els menjars que fem a Catalunya. França, Itàlia i Turquia hi són completa i rabiosament presents. No és el cas d'Espanya, cosa d'estranyar si tenin em compte que tenim menjars més bons que ells i, concretament Catalunya, un plus amb aquesta nova onada de cuina deconstruida que podria rebentar literalment el mercat. El primer restaurant de menjar ràpid que posi els plats catalans vells i/o nous al mercat, ho peta. Nostrum podria competir amb Mc Donalds i/o Dunkin' Donuts sense problemes. Igualment un Dunkin Donuts a Europa podria funcionar molt bé. A amèrica el millor s'emporta el premi a la primera, i no com a casa nostra, que estem massa carregats de manies. El català ha d'arromangar-se, treballar i prendre sense tants de miraments, ens hem de treure el mocador de iaia putrefacta, aquesta moral petita basada en el complexe. Podriem competir amb els millors, el món pot ser nostre...

Nova York II: Alguns detalls generalistes

En general la gent és molt acollidora, els primers dies quan anava una mica més perdut, algunes persones no només m'assenyalaven el camí si no que perdien el seu temps per acompanyar-me al lloc exacte i ajudar-me en el que calgués. No m'ha estat massa difícil fer-me amb alguns mòbils, de moment he trobat gent oberta. Hi ha policia per tot arreu. I els carrers estan nets, nets, nets! 

 El temps sembla una muntanya russa, un dia fa fred polar i al següent calor africana. Els camions són molt més bonics que els nostres, un dels seus camions de bombers nosaltres l'exposaríem com a peça de museu. Hi ha bastants raperos que fan por. Aquí la gorra és molt més popular, moltíssima gent en porta. La taxa de sonats és estratosfèrica, és bestial el nombre de tarats i alienats que circulen per NY. Hi ha molts més joves amb camisa que a Catalunya. Si al World Trade Center hi havia molts jueus, a Brooklyn ni t'explico, la comunitat és extraordinàriament gran. Hi ha molts cotxes de luxe. Hi ha moltíssimes llums de contrastos. Se sent olor de menjar en tots els carrers, acabes de dinar i ja tornes a tenir l'instint de gana allà...; i el fum sortint de les clavegueres. Els Hotdogs típics de les paradetes costen al voltant d'un euro i mig. Manhattan de nit és absolutament al·lucinant, fabulós, fantàstic, descomunal, ¿infinit?... Wa, és d'una bellesa sense nom. Hi ha de tot a l'abast de la mà, el luxe més exquisit, coses realment bones. Una oferta en productes que multiplica la nostra potser per vint. Hi ha un munt de begudes que mai havia tastat, i totes les nostres també les tenen (o quasi totes, gazpatxo i horxata no, fora de restaurants especialitzats). Fanta de maduixa i de pinya. Cafè aigualit, cafè aigualit al quadrat, per tot arreu el cafè "aguachirri". La comunitat hispana té un pes demogràfic més que important. Hi ha molts més rascacels però també molta més casa, sembla que no tinguin terme mig aquesta gent. Aquí no has d'esperar favors, aquí has d'agafar el que vols. Pam, pam! Tohom pam pam pam! Nova York és Pam!Pam!!

Aquí si no tens un cotxe tot terreny ets estrany. Els hi encanta gastar gasolina, segurament són bastant rics. La barreja humana és brutal, Nova York és un batut del món sencer amanit amb una presentació estètica fantàstica. És el país de la fritanga, del greix, del cafè gegantí i un cop més aigualit (aigualit fins la immensitat oceànica del tè aigualit), també és el país llar dels biquinis més increiblement bons de la terra. NovaYork és una nació de nacions. És una aspiració al benestar a partir del poder, la grandesa i la sofisticació. Manhattan de nit respira, i et mira amb seducció i els ulls il·luminats per una llum de reflexos multicolors... Certament, és una mica al·lucinatòria.

Nova York

Em faltava només una assignatura per obtenir la llicenciatura i he marxat a Nova York dos mesos (si trobés feina potser més) per a millorar el meu anglès i viure l'experiència. El temps que he estat sense actualitzar m'he dedicat a un llibre que tractarà de presentar Salvador Dalí com a filòsof, tractarà d'explicar la seva filosofia, de sintetitzar en menys de dues-centes pàgines l'essència de la seva obra escrita de més de sis-mil, i donar-li un principi de sistematicitat. Encara no està enllestit però no li queda massa.

Què em diu Nova York? Energia Consumista, Poder Creatiu, Vitalitat Fresca, Alè de Joventut. Els americans són molt hospitalaris, les americanes em riuen més les gràcies que no les catalanes (serà que la ciutat m'inspira? hehe) En general són molt més patriotes que els europeus. Nova York, però, és el sinònim perfecte del cosmopolitisme. Els autobusos van a 140km/h mínim, semblava el rally Costa Brava. La ciutat batega, i a cada batec desprèn una energia que és impossible no notar.

Aquest matí, quan faltaven uns 5 minuts per arribar a la casa, la ciutat se'ns acomiadava amb un alè tan fresc i un somriure com aquest. Aquí, en comptes de lloros i gavines, hi ha esquirols i ossos rentadors. A cada àpat que faig me'n sobra la meitat, en aquesta nació tot comença a partir de l'XL, que és la mida mínima per defecte. I no només són patriotes a les pelis, ho són molt en serio, hi ha banderes per tot arreu, una cosa exagerada... La base de la gastronomia nortamericana es fonamenta en el greix, boníssim, amb sabor, i després tenen una cosa molt fina que consisteix en fer seves les millors parts de totes les cuines del món, i tot (o quasi tot) és per emportar i dins el restaurant t'ho serveixen ja en una bossa. En general, és un remolí d'energia i llum que si tens prou força per agafar-t'hi et transporta als estels de la humanitat, a un món molt millor; però que si no tens força, et destrossa sense pietat. El World Trade Center va ple de jueus ortodoxos. És una ciutat eternament jove, colorida, que rejovenint-se a cada instant saluda amb contundència i riallada els seus molts caminants. Es pot respirar un nivell cultural d'envejar, avui he entrat de franc al museu dels indis americans, hi havia com una mena de taulell fet de fitxes que si les posaves d'una banda eren d'un color i si les giraves eren de l'altre, de manera que s'hi podien fer representacions, jo ho he esborrat tot i hi he representat un fal·lus gegant, el símbol de la meva conquesta :D!