desconfiança

Si hi ha cosa pitjor que la desconfiança, aquesta és sens dubte donar-li motius

freak power

Tots aquells actes que contribueixen a la diversitat de la vida, sense ferir conscientment persones de manera irreversible, em semblen bonics i necessaris per a l'evolució de la salut en la vida humana.

Patiment

Pots assumir petites dosis de patiment en forma de sacrifici continuat o bé enfrontar-te a grans patiments de cop. La gràcia de la primera opció és que t'estalvies la segona amb tot el dolor i possibles traumes que acostuma a implicar, i que, a més, un cop t'hi acostumes els sacrificis així fets ja no acaben suposant tant de patiment. La gràcia de la segona opció és que els grans patiments poden servir de revulsiu per a espavilar-te i fer-te créixer amb passes més agegantades, sense haver-te d'empassar la lentitud en la propia evolució que suposa la primera.

Guerra i pau

Hi ha qui fa la guerra amb el món i està en pau amb si mateix, jo estic en pau amb el món i en guerra amb mi mateix.

Males costums

El més pervers dels costums és fer només el bé, el lògic, el que dicta el sentit comú, l'enganyosament saludable, el que "caldria". Si de tant en tant els maleïts sants de la terra no assumeixen el pes de la responsabilitat fosca i caòtica del ser superiors, s'acaben convertint de clàssics potencials en àngels caiguts en acte, en esclaus d'una realitat mediocretitzada; mesells a la realitat del món, eina de l'altre en el seu procés de vegetalització mútua, fàcil, col·lectiva. La vergonya de l'escàndol no us serà res en comparació amb la vergonya d'acabar castradament reduïts a una peça d'aquest món mecànicament previsible poblat per dèbils mentals de naixença i belleses deformades. És imprescindible arriscar la pròpia integritat (inclòs tot/tothom el que t'envolta) per aspirar a la gran salut, al gran plaer.