ah, i sentiu-vos ben lliures en participar



diumenge, 6 de setembre de 2009

L'exercici de la novetat i del canvi com a actitud

Encara que difícil -tot exercici té una certa dosi de sacrifici- potser (i més segur que potser) cal fer l'esforç del canvi. Sovint la vida ja porta canvis amb si d'una manera natural i inevitable, però també sovint aquests canvis no són prou per a evitar el nostre avorriment, ens cansem de les coses, és extremament saludable en aquest sentit no caure mai en el cinisme de considerar les persones com a meres coses, cal anar molt més enllà i donar a les persones la màgia de la humanitat. Però deixant el tema de les persones i seguint amb l'exercici proposat, del que volia parlar és d'actituds. Serà bo el canvi perquè suposarà un impacte, la dosi d'impacte mínim que requereix tot joc, tota diversió i tot esperit contrari a l'estancament; és una cosa que es veu ben clara en els nens, els nens en qui tot els causa sorpresa, i no perquè siguin així de pastarrufes, sinó que quan es sorprenen amb moltes coses és perquè és el primer cop que les senten o perquè les han percebut poques vegades i per tant l'impacte de la novetat encara conserva part de la seva intensitat fonamental. Potser fóra bo d'adquirir aquesta expressió de la novetat com a costum, tal com rentar-se les mans i les dents, com a hàbit de salut; és tot qüestió de prevenció, forjar l'actitud de la diversió -entesa, com abans he dit, en forma de novetat- ja des d'abans que l'avorriment arribi.

7 comentaris:

noia-drac ha dit...

Probablement mai ens acabaríem totes les coses sorprenents, curioses i noves que hi ha o es poden fer en aquest món. El que passa és que perdem vista, crec jo, i ens passen desapercebudes.

Tals ha dit...

clap clap clap clap
(aplaudiments)

Agnès S. ha dit...

Ens cal molta pràctica, almenys, parlo per mi eh?
Però boníssima idea, si senyor! Canvi d'actitud.

Quim ha dit...

Després de la infància, un desert...

mar ha dit...

m'agrada!

zel ha dit...

Saps que l'has encertat de pe. oi? Aquí rau la màgia de saber fer l'ensenyament motivador, trobar aquest punt que tan bé expliques...

petons!

Aloma. ha dit...

l'admiració o la sorpresa sempre ve arreu de lo que ceiem desconegut, o si més no, de la novetat.

Perfecte.