ah, i sentiu-vos ben lliures en participar



dissabte, 26 de setembre de 2009

Sovint a la vida,

Hem de negociar amb la realitat
Santiago López Petit

12 comentaris:

Ferran ha dit...

Hem de negociar-hi? Ho tenim xungo: la realitat no cedeix, no escolta, no té en compte els desitjos i necessitats de ningú. Negociar amb la realitat? Jo diria més aviat que ens hi hem d'adaptar.

Josep ha dit...

La realitat també pot ser ignorada, però no ens enganyem: en el fons a la realitat se la bufa el que fem.

estrip ha dit...

i sovint la realitat ens porta a negociar amb la vida!

Tumbaíto ha dit...

No me veo a la realidad negociando.

Petit ha muerto. (Firmado: la realidad)

L'home del sac ha dit...

Jo tot sovint xoco amb la realitat... i a vegades em faig mal.

Efrem ha dit...

Home del sac, a mi també em passa i per això he donat tant de valor a aquestes paraules del meu professor, som uns quants els que vivim en un altre món que potser massa poc té a veure amb la realitat, i de tant en tant ensopeguem i hem de renegociar les condicions de la vida amb la realitat "objectiva" del món pla. Hi ha un xoc de realitats, "la nostra" subjectiva (la realitat desheredada i desterrada de l'objectivitat) i la objectiva. I hem de negociar per no quedar-nos a l'estacada i anar sempre a pals -que uns quants pals molen però tampoc calen pallisses-, entre el que creiem que som i el que som, entre el que volem i el que podem, entre l'aspiració i "el que podem esperar" kantià.

Gràcies a tots per comentar :) l'autor de la frase és un profe de Filosofia, quan va dir-la, ho feia una mica fent autocrítica sobre com havia acabat sent un funionari... Un crack, sort n'hem tingut.

Per cert Ferran, tens raó, però la idea d'adaptar-se sempre és esfereïdora, per això les drogues tenen la seva gràcia quan te'n vols escapar, transformem allò a què ens hem d'adaptar en alguna cosa adaptada a nosaltres, o almenys és una bella ficció en la que creiem per uns moments.

khalina ha dit...

el terme realitat és molt relatiu, no? Hi ha persones que es creuen que la realitat és el seu cercle d'amics i coneguts i prou; o és només el seu barri o poble. No volen obrir els ulls al global, minimitzen els problemes, i no volen sentir res diferent a la seva realitat.

Alguns no saben els preus reals dels cafès. Però quin és el preu del cafè a Catalunya? O ens quedem amb el preu a les Rambles? O el preu a la cafeteria de la universitat o d'un bar d'associació

noia-drac ha dit...

He, he, he. Potser estem negociant-hi contínuamet...

Salutacions

Noctas ha dit...

La relaitat és molt puta com per negociar. A la realitat te l'has de follar ben follada o donar-la pel cul que encara li dona més gust...perdó pel llenguatge. salud!

Déjà vie ha dit...

molt cert, x sort d vegades guanyem nosaltres. ;)

Ferran Caballero ha dit...

Té collons que ho digui el Superlópez...
Oi que fem Filosofia de la Història amb la Llevadot junts?
Quan ens pensen presentar?

Salutacions!

Efrem ha dit...

Ferran, vaig anar-hi un dia per veure què tal ho feia aquesta professora, però aquesta optativa no la faig (ja la he feta). Suposo que em debies reconèixer, si vols pots presentar-te tu sol qualsevol dia que em tornis a veure... i així també sabré qui ets :)