Hem de negociar-hi? Ho tenim xungo: la realitat no cedeix, no escolta, no té en compte els desitjos i necessitats de ningú. Negociar amb la realitat? Jo diria més aviat que ens hi hem d'adaptar.
Home del sac, a mi també em passa i per això he donat tant de valor a aquestes paraules del meu professor, som uns quants els que vivim en un altre món que potser massa poc té a veure amb la realitat, i de tant en tant ensopeguem i hem de renegociar les condicions de la vida amb la realitat "objectiva" del món pla. Hi ha un xoc de realitats, "la nostra" subjectiva (la realitat desheredada i desterrada de l'objectivitat) i la objectiva. I hem de negociar per no quedar-nos a l'estacada i anar sempre a pals -que uns quants pals molen però tampoc calen pallisses-, entre el que creiem que som i el que som, entre el que volem i el que podem, entre l'aspiració i "el que podem esperar" kantià.
Gràcies a tots per comentar :) l'autor de la frase és un profe de Filosofia, quan va dir-la, ho feia una mica fent autocrítica sobre com havia acabat sent un funionari... Un crack, sort n'hem tingut.
Per cert Ferran, tens raó, però la idea d'adaptar-se sempre és esfereïdora, per això les drogues tenen la seva gràcia quan te'n vols escapar, transformem allò a què ens hem d'adaptar en alguna cosa adaptada a nosaltres, o almenys és una bella ficció en la que creiem per uns moments.
el terme realitat és molt relatiu, no? Hi ha persones que es creuen que la realitat és el seu cercle d'amics i coneguts i prou; o és només el seu barri o poble. No volen obrir els ulls al global, minimitzen els problemes, i no volen sentir res diferent a la seva realitat.
Alguns no saben els preus reals dels cafès. Però quin és el preu del cafè a Catalunya? O ens quedem amb el preu a les Rambles? O el preu a la cafeteria de la universitat o d'un bar d'associació
La relaitat és molt puta com per negociar. A la realitat te l'has de follar ben follada o donar-la pel cul que encara li dona més gust...perdó pel llenguatge. salud!
Ferran, vaig anar-hi un dia per veure què tal ho feia aquesta professora, però aquesta optativa no la faig (ja la he feta). Suposo que em debies reconèixer, si vols pots presentar-te tu sol qualsevol dia que em tornis a veure... i així també sabré qui ets :)
12 comentaris:
Hem de negociar-hi? Ho tenim xungo: la realitat no cedeix, no escolta, no té en compte els desitjos i necessitats de ningú. Negociar amb la realitat? Jo diria més aviat que ens hi hem d'adaptar.
La realitat també pot ser ignorada, però no ens enganyem: en el fons a la realitat se la bufa el que fem.
i sovint la realitat ens porta a negociar amb la vida!
No me veo a la realidad negociando.
Petit ha muerto. (Firmado: la realidad)
Jo tot sovint xoco amb la realitat... i a vegades em faig mal.
Home del sac, a mi també em passa i per això he donat tant de valor a aquestes paraules del meu professor, som uns quants els que vivim en un altre món que potser massa poc té a veure amb la realitat, i de tant en tant ensopeguem i hem de renegociar les condicions de la vida amb la realitat "objectiva" del món pla. Hi ha un xoc de realitats, "la nostra" subjectiva (la realitat desheredada i desterrada de l'objectivitat) i la objectiva. I hem de negociar per no quedar-nos a l'estacada i anar sempre a pals -que uns quants pals molen però tampoc calen pallisses-, entre el que creiem que som i el que som, entre el que volem i el que podem, entre l'aspiració i "el que podem esperar" kantià.
Gràcies a tots per comentar :) l'autor de la frase és un profe de Filosofia, quan va dir-la, ho feia una mica fent autocrítica sobre com havia acabat sent un funionari... Un crack, sort n'hem tingut.
Per cert Ferran, tens raó, però la idea d'adaptar-se sempre és esfereïdora, per això les drogues tenen la seva gràcia quan te'n vols escapar, transformem allò a què ens hem d'adaptar en alguna cosa adaptada a nosaltres, o almenys és una bella ficció en la que creiem per uns moments.
el terme realitat és molt relatiu, no? Hi ha persones que es creuen que la realitat és el seu cercle d'amics i coneguts i prou; o és només el seu barri o poble. No volen obrir els ulls al global, minimitzen els problemes, i no volen sentir res diferent a la seva realitat.
Alguns no saben els preus reals dels cafès. Però quin és el preu del cafè a Catalunya? O ens quedem amb el preu a les Rambles? O el preu a la cafeteria de la universitat o d'un bar d'associació
He, he, he. Potser estem negociant-hi contínuamet...
Salutacions
La relaitat és molt puta com per negociar. A la realitat te l'has de follar ben follada o donar-la pel cul que encara li dona més gust...perdó pel llenguatge. salud!
molt cert, x sort d vegades guanyem nosaltres. ;)
Té collons que ho digui el Superlópez...
Oi que fem Filosofia de la Història amb la Llevadot junts?
Quan ens pensen presentar?
Salutacions!
Ferran, vaig anar-hi un dia per veure què tal ho feia aquesta professora, però aquesta optativa no la faig (ja la he feta). Suposo que em debies reconèixer, si vols pots presentar-te tu sol qualsevol dia que em tornis a veure... i així també sabré qui ets :)
Publica un comentari a l'entrada