ah, i sentiu-vos ben lliures en participar



divendres, 9 d’abril del 2010

L'alè del temps


Expulsant l'aire en expirades ardents
buidava's del jove l'exhaurit vell;
del temps l'adéu, sentir pas volia
l'alè xiulava escapant-se entre les dents

Home feiner com cap altre
als sabis proverbis fidel
va seguir la vella màxima
de "no perdre mai el temps"

De jove, valent, treballava i guardava
el temps que teniagastava ben poc
guanyà's aquell temps a forts cops d'arada
amb l'esforç la partida guanyaria imponent

¿Qui amb tan negra sort...!
...Quina ànima errada...!
Li explicà tan malament
les regles terribles d'aquest joc?

Perbocant l'aire en exhalades ardents
buidava's del jove l'exhaurit vell,
orelles tapades, llàgrimes caient,
l'alè, xiulant, se li esmunyia entre les dents.


fantàstica foto gràcies a na Tals
i aquella generació
tan propera pel temps
i llunyana pel tarannà.

2 comentaris:

estrip ha dit...

ara hi pocs joves com aquest vell.

enhorabona, m'ha agradat molt!

Efrem ha dit...

Poquíssims, certament... La nostra actitud es caracteritza per ser-ne justament la oposada -de la seva.
Si t'ha agradat, el plaer és doble!