Quan un estudiant treu un aprovat significa que ha optat per la més baixa de totes les maneres d'aprendre la matèria, que ha saltat per damunt d'un contingut sense haver-lo après com cal, fregant mínims. És molt millor, en canvi, suspendre, perquè t'assegura repetir l'aprenentatge i el que és més important: et dóna la oportunitat de fer-ho amb talent i profitosament, és una segona oportunitat. Jo m'estimo cent-mil cops més suspendre bé que no pas aprovar malament. Aquest fet és una metàfora de tot allò que fem (i que construïm) a la vida, a ningú se li escapa que les coses fetes a cal justet sempre acaben malament, peten per un cantó o altre; els fracassos ben assimilats -això és que no et soscaven l'autoestima-, en canvi, són combustible per a l'excel·lència.
12 comentaris:
No hi puc estar d'acord del tot, ja que a vegades, els ensenyaments de moltes assignatures no serveixen per gaire cosa i l'únic important és aprovar per treure-te-la de sobre i anar avançant fins aconseguir que et donin un títol. Quan acabes els estudis universiaris, te n'adones que els ensenyaments de la majoria d'assignatures no et serviran per res. Això sí, t'han enriquit a nivell personal i has demostrat la teva vàlua sent capaç de superar-les. Ja és prou. Moltes vegades l'únic que demostres aprovant una assignatura és que si ets capaç de superar aquella matèria ets capaç de superar moltes altres coses. Crec que és el que diu la teoria del filtre, que l'educació només és un filtre per fer una selecció de gent capacitada per aprendre i resoldre situacions complicades i el valor no està en els ensenyaments en sí.
Gens d’acord.
Aprovar justet no té res a veure amb el talent, una persona talentosa pot suspendre per qüestions secundaries i com tu be dius, mereix una segona oportunitat, això està clar. Però aprovar una assignatura, a la Facultat o a la vida, de vegades és un pur tràmit que ens interessa per altres temes. En aquest cas, no entenc molt bé perquè ens prenem una segona oportunitat, per a què? Millor canviem d’òptica, o fins i tot d’objectiu, o passem pàgina sense dedicar-li ni un minut més a les coses, assignatures, persones, relacions, llibres, programes tv... que no ens interessen. Perquè fer un repte de qüestions que ens costaran una úlcera assolir si no ens interessen gens o ens han de fer patir tant? I si ho hem de fer per nassos, un aprovat és digníssim. És victòria!
Aprovar a la vida, a la Facultat, o al llit, no té perquè perdre valor, ni una mica, pel fet de no fer-ho amb un excel•lent clamorós. Sembla que les coses si no tenen un resultat superlatiu no tenen valor, i no. Jo no crec que sigui així. De vegades un pot inflar-se l’autoestima amb petites dosis de mediocritat.
Per altra part, una fotografia supèrbia, com sempre.
L'excle.lència, l'autèntica excel.lència és aquest pedazu cul que té la de la foto. El demés són collonades:) salud!
si, però ... ;)
Pel que fa a l'estudi.. jo sóc de les que tenen la segona oportunitat de fer-ho "amb talent i profitosament", tot i que.. què vols que et digui, segons com prefereixo "saltar per damunt d'un contingut" i aprovar lo just i necessari!!!
Però metafòricament ho veig diferent.. com tu! Millor fracassar però afrontar, assimilar.. que no pas "guanyar", o pensar-s'ho, i en realitat nanai; caure ben avall.
Apa, Efrem, sobretot no li diguis als teus profes que segur que volen fer-te un favor. Molt maca la foto´: així paga la pena suspendre.
Si es per aprendre materia profitosa estic d'acord, per segons què...depèn. ;-)
Exemple, l'anglès, d'acord.
Les mates, perdua de temps.
Jo el que faig és no presentar-m'hi. Es tracta d'una simple distribució del poc temps que vols dedicar a estudiar en aquell moment: ja de bell antuvi cal decidir estratègicament quines es fan al Febrer, al Juny, al Juliol i al Setembre.
I feliç Sant Jordi.
Home del sac, si hi ha assignatures que no serveixen per a res, tenim un grau problema amb el pla d'estudis i cal revisar-lo urgentment; i a ESO i Batxillerat, en ser coneixements de cultura general, totes les assignatures les trobo si fa no fa igual d'importants, cal enriquir-se el màxim en totes, suposo que estarem tots d'acord en això. És molt interessant la teoria que planteges, i un gran encert, això no treu, però, el fet que totes haurien de tenir alguna utilitat curricular, perquè no és ni molt menys incompatible, al contrari!
Wuthering Heights, benvingut siguis en aquest espai ¡! i Gràcies per criticar :) Certanent a la vida hi ha tràmits que només són això, tràmits, i si la fita és només passar-los, seguint amb la metàfora (i ben d'acord amb tu), diria que el fet de passar-los és ja en si mateix nota màxima, i un fracàs en això, si bé té una lliçó, apriori, no és ni de bon tros millor que "passar" (si després hi ha la sort que les conseqüències de tal fracàs acabin essent millors que si s'hagués "passat el tràmit", ja és una altra cosa...). Respecte a la segona part, estic també d'acord amb tu, no li trec valor a l'aprobar, però en el tema d'estudis li dóno més valor a suspendre, perquè la finalitat de l'estudi és l'aprenentatge. Crec que en aquest sentit, el fet que estigui de moda comprar títols quasi a granel, com aquell qui diu, ajuda a confondre.
Noctas amb aquest comentari no hi tinc res a pelar (100% d'acord!), ni molt menys a apelar, faltaria més! Amb la foto, però, sí que hi ha alguna cosa a pelar hahaha!
Clidice: ... ... ... però... quèè?! aaaH!! quina intriga el teu comentari!!!!!! I m'emparanoio encara més si penso que potser és una ironia que no he sabut captar T.T Parla siusplau!! Encara que sigui per a reafirmar la base del complexe de burricitat que se'm queda quan no entenc ress.
Clara jo suspenc sempre, per això em flipo dient que és millor que aprovar, hahaha! I al final m'ho acabo creient, i qui sap si entabano a algú altre amb aquestes reflexions de fireta i autoxocs... :P
Evocacions no patíssis pas per això que supendre'm ja ho fan ja, i prou bé que ho fan!
Agnès: Noooooooo!!! Les matemàtiques són un gran exercici per a l'agilitat intel·lectual, i això de relacionar conceptes (en analogia amb els números) és una cosa de la que quasi ningú va sobrat.
Gran aportació Noia-drac, que segur que em servirà i molt. Amb aquests arguments tan exuberants, m'encantaria poder llegir-te el comentari en cada post... Ah! Quin goig que em faria...!
hahahaha és senzill: jo encara estudio i ho faig per aprendre, per tant estic totalment d'acord amb tu, però ... és que hi ha assignatures que sóc feliç treient-me-les del davant amb una C! :D
era fàcil oi? espero que el sant Jordi t'hagi estat profitós :)
Jo també diria que sí... en part. Suspendre és una oportunitat, com ho és cada "fracàs" a la vida; sí, això també ho penso. Però, en els estudis, un aprovat just pot ser conseqüència d'una situació determinada que... malgrat un aprovat just, un sempre és a temps de regalar-se l'oportunitat d'aprofondir allà on, en aquell moment, no va poder arribar a fons, no?
Salut i bon post-St Jordi.
Clidice ara sí! :P em quedo molt més tranquil... :) I estic d'acord amb tu, el problema aquí seria veure l'aportació que ens fan les assignatures que no ens agraden. Vull dir que potser val la pena esforçar-s'hi, això depèn molt de la qualitat del pla d'estudis.
Ferran, certament! Però (però) amb el ritme trepidant que sembla que aquest temps vol donar a la vida... Quantes coses interessants no quedaran enterrades per sempre? Per manca de temps, oblit, etc..! ó.ò hehe
Publica un comentari a l'entrada