Yo tiendo a no mezclar los conceptos "verdad" y "política". Cuando lo hago es con la intención de dejar claro que las verdades políticas son "sui generis".
Lo que importa en política no es la verdad, sino su representación.
Escoltada al mestre Gregorio Luri en una de les tertúlies que ténen lloc dins de l'acollidor -magnífic- Café de Ocata
7 comentaris:
Representar les veritats és, també, el que fan les actrius i actors, oi?
"Las verdades políticas son sui generis"... però no només elles, puntualitzo. De fet, excepte les veritats empíriques, que no deuen pas ser tantes, la resta són totes sui generis, no?
(m'he llevat amb ganes de gresca, avui ;)
Òscar: sí, certament! Fixem-nos ara en el resultat: les conseqüències de les obres de teatre i de cine no tenen res a veure amb les de l'obra política... En aquest sentit vull seguir en la resposta a en Ferran
Ferran: essent rigorós, no puc negar-te l'argument (em sap greu si et decepciona la poca "vena filosòfica" que tinc, tan típica del gremi, de discutir pel simple goig de discutir hehe no sé si això és vici o virtut, suposo que depenent del context pot ser ambdues coses, ara prioritzo el donar "sentit clar" a la cita, remarcant-ne la importància). El que sí que puc fer, és puntualitzar que el terme "sui generis" és en aquest cas -em sembla- un puntualitzador, en dir-ho, estem posant un èmfasi especial en aquesta mena de "veritats", això vol dir que hem de parar-les-hi una especial atenció. Una atenció encara més especialitzada que a la resta de "veritats" atès que, com tots sabem, les veritats polítiques són una cosa molt delicada i que necessita gran tacte en el seu tractament, perquè les conseqüències de creurer-nos-les, acostumen a ser de gran envergadura, i les implicacions del govern estan directament relacionades amb tothom.
El que em sembla rellevant, sobretot, és el fet de parar especial importància al COM, en política. I em sembla que també en les relacions personals individuals, malgrat que les conseqüències no siguin tan importants, la importància del "com" en les relacions individuals és igualment rellevant.
Gràcies per les aportacions ;)
Jo no estaria gaire d'acord. Una qüestió és com són les coses i una altra com podrien ser. I no em sembla que la política i la veritat hagin d'anar separades o representades.
Evocacions: com bé dius, una cosa és a)com són les coses i una altra b)com podrien ser:
a)2+3 = 5
b)què és el "bo"? Aquesta és la qüestió a què ha de respondre l'ètica, i el braç amb què s'executa l'ètica és la política. La veritat política està en aquest àmbit, en des de quina òptica veiem el fet, en la política juguem a què ens interessa defensar de tal veritat i com ho fem.
I dins de l'àmbit polític, no importa tant quina és la veritat sinó com la interpretem i sobretot com la defensem (de quina manera la representem): podem interpretar la veritat com una cosa bona o dolenta, en com defensem tal argument, en quines tècniques fem servir per a defensar-lo i fer-lo pràctic és on es juga la política.
Estic d'acord en que una qüestió és com són les coses i una altra com podrien ser. I no em sembla tampoc que la política i la veritat hagin d'anar separades o representades. Estic d'acord també amb el que crec que diu i vol dir Luri:
El tracte especialment especial -valgui la redundància- que requereixen les veritats polítiques atesa la seva extensió directa a les nostres vides, atès el risc que entranyen. Importa més el "com" que el "què", no en la vida ni en la ciència, sinó en la política. Perquè? La meva explicació a això és que en l'enteniment entre persones i grups i negociació i aplicació d'arguments en què es basa la política, la virtut per excel·lència és saber portar cap al teu camp i alhora acontentar les persones i grups, fent comprendre a l'altre la teva causa i fent que se senti bé amb el govern exercit tot i la -inevitable- divergència en les respectives interpretacions de la veritat sobre el que fóra millor fer.
Si són "sui generis" -i jo ho crec- això vol dir que hi ha una heterogeneïtat noètica en el tot.
Sí que veig l'heterogeneïtat noètica del concepte de "veritat política", i precisament perquè l'heteregoneïtat noètica l'ostenta el concepte concret "veritat política" no veig com l'ostenta, en aquest cas, el tot.
Fent ús d'hermenèutica privada intento interpretar-ho:
Si creiem que la política hi és arreu: tot = política; aleshores l'heterogeneïtat noètica hi és en la política, i per tant també en la veritat política. I en això consisteix el seu "sui generis".
Tants caps tants barrets! No sé si m'he (us he) fet un embolic.
En qualsevol cas, gràcies per l'aclariment, Gregorio!
Publica un comentari a l'entrada