ah, i sentiu-vos ben lliures en participar



dijous, 15 d’abril del 2010

Voluntat

La voluntat s'alimenta de sacrificis i va esdevenint el que som. Creixem a mesura que ho fa ella. Som, alhora, el sacrifici que anem essent capaços d'oferir-li en aquesta nostra (Sagrada) Voluntat.

4 comentaris:

Clara ha dit...

Sacrificis.. Em sembla que sóc la persona amb menys força de voluntat del planeta. Perquè enganyar-me? Si som els sacrificis que fem, jo sóc ben poca cosa!


I si.. debem tenir molt bon gust estètic els dos, oi? jajaj!
gràcies per lo del rebedor..^^

Evocacions ha dit...

Molt bonic. Tenim una tendència, jo el primer, a pensar en la voluntat com quelcom "primer", essencial, però, cert, la voluntat també l'hem feta alhora que ens fa.

Agnès Setrill. ha dit...

Com aigua del cel m'ha vingut aquest escrit, tinc un exàmen d'aquí 2 setmanes, he d'estudiar, i ara tindré la voluntat, gràcies a tu, de tancar el PC.
..tot i que em costa mooooooolt.
Bon cap de setmana!

Efrem ha dit...

Clara: tranquil·la, estic segur que tu ets molt, i que més que seràs encara...! Però els bons vins s'han de deixar reposar. A mi em passa com a tu, però ens hem d'anar acostumant a fer el que REALMENT podem, i volem. Una abraçada.

Evocacions: som una esquizofrènia: voluntat, el temple d'aquesta mateixa voluntat, el sacrifici que oferim a la voluntat, i el sacrificat que sacrifiquem per la voluntat, i som també la nostra voluntat!!! I tant complexes, que necessitem inventar-nos totes aquestes separacions o categories per a poder-nos entendre una mica, només una mica! millor... Si Nietzsche va matar Déu, ara a qui ho posem? A nosaltres? aleshores en compte d'oferir els sacrificis a la voluntat divina, els hem doferir a la nostra. Quina responsabilitat, no?

Agnès: A VEURE SI ÉS VERITAT!!!!
Bon cap de setmana a tu també :) i treballa la sort, perquè no te la penso desitjar, no fos cas...! ;)