Esperits millors

A tots els que amb la burla rugosa i rient
us banyàveu tant en la ferida de Beethoven 

com en les de la resta d'homes valeroros i valents... 

Com es pot ser tant insensat com per a riure's  
dels abismes? 

A tots vosaltres us desitjo —i us procuro—
abans de la mort els patiments més insondables, 

i ho faig en un acte d'amor desesperat, 

en la major obra de generositat que he fet mai. 

Per donar-vos una explicació,
perquè si no us salveu abans, 

el més tenebrós dels odis us visitarà
—acompanyat amb sa incomprensió visceral, 

més espantosa que el pitjor lirisme dels malsons.

I desitjareu sincerament
i amb totes les vostres forces
que no haguéssiu nascut mai, 

després pregareu la mort
però no us sobrevindrà
ni de cap manera us serà donada.

I per bé que més tard,
no us n'escapareu pas
la divina justícia us caurà a sobre
cent-mil cops encara més pesada. 

Mes negre serà que cap tragèdia 

perquè ni entendreu res
ni cap fe podrà salvar-vos. 

Us afogareu en les profunditats
de la mateixa ferida
en la que un dia hilaràvau. 

No miris amb apreci el do de la compassió,

i tanmateix promet-te per ta vida 

que mai amagaràs la mà
en aquell capaç de sentir.

Estimaràs per sempre les ànimes sensibles 

perquè només elles poden elevar-te

i guiar fins als cims més alts de l'Univers, 

només elles poden teixir
amb els finíssims fils que ho lliguen tot, 

ningú més hi està en conformitat.

Només les ànimes sensibles
poden unir-te amb el tot
                        —Art—
i fer-te sentir com un Déu. 

Glòria als ferits. 

Les més adorables,
potents i dolces criatures. 

       —us saluda, amatent,
       un vostre soldat fidel.