Central Park és una espelma encesa de flama fresca esperança i foc. Permet creure en l'home bo i orgullós. Central Park a Nova York és tenir un bosc de novembre al bell mig d'un estiu de paviment caldós, el jardí de la tecnologia imperiosa que ensenyorida capitaneja el món. Central Park a Nova York és una senyora gran que segueix essent eròtica i tremendament atractiva, és l'energia calmada d'aquest sublim atractiu. Aquí cada dia s'hi casen algunes parelles, lloc escollit; màgia. Al centre de Manhattan s'hi respira l'aire herbàci pur i fresc d'un poble habitat per una fauna despentinada, ni rastre de carraca ni soroll, cap remor metàl·lica ni motor, hi campen àguiles caçadores, potser falcons (i ratolins voladors :P), ocellets silvestres brillants de divers multicolor, granotes, grills, ossos rentadors, esquirols... Màgia. M'encanta córrer darrere els esquirols perseguint-los fins que s'enfilen en un arbre; Central Park és un lloc per als nens —i fins i tot pels nadons. Perfecte per passejar, per meditar, per ser plenament tu o fondre't en el tot. T'hi pots perdre i no trobar la sortida perquè és increïblement gros. Laberint d'immensitat verda.
Hi ha llacs amb ànecs i cignes, també alguns de més poblats amb fadrins que remen i senyoretes que riuen. Però en general, ¡ ¨ ¨ quina tranquilitat ¨ ¨ ! quin benestar tan senyorial i civilitzat. Hi ha força muntanyes de roca pelada, m'encanta pujar-ne una i asseure'm al cim a descansar somiant mentre escolto aquest aire tant únic en moviment—exquisidesa—que em duu alguna veu llunyana i els rajos del sol que m'exciten la pell. Central Park és un lloc per al descans, pel pícnic i la xampanyeta, per la salut, pel somriure. És una especial reivindicació de la vida, la mateixa que banya tot Manhattan. És un pulmó alegre, una idea impossible, l'estel matutí enmig del vespre estelat de l'oceà Atlàntic. En aquesta mena de llocs hi descansa durant el dia la nit. Se'm fa estrany no menjar-me'l, que no me'l serveixin “to go” ni olori a fritangueta bona, aquí ara la fritanga ja no existeix ni va existir mai, aquí pastís de terra humida i animalets; jo el primer, encara salvatge; oxímorònic darrer mohicà. Alè de piruleta i sugus, com de vida que vol créixer i es mou i pataapim... cooolooraadoo... i este cueeento... se ha acabado!
G r e a t B r e a t h
Hi ha llacs amb ànecs i cignes, també alguns de més poblats amb fadrins que remen i senyoretes que riuen. Però en general, ¡ ¨ ¨ quina tranquilitat ¨ ¨ ! quin benestar tan senyorial i civilitzat. Hi ha força muntanyes de roca pelada, m'encanta pujar-ne una i asseure'm al cim a descansar somiant mentre escolto aquest aire tant únic en moviment—exquisidesa—que em duu alguna veu llunyana i els rajos del sol que m'exciten la pell. Central Park és un lloc per al descans, pel pícnic i la xampanyeta, per la salut, pel somriure. És una especial reivindicació de la vida, la mateixa que banya tot Manhattan. És un pulmó alegre, una idea impossible, l'estel matutí enmig del vespre estelat de l'oceà Atlàntic. En aquesta mena de llocs hi descansa durant el dia la nit. Se'm fa estrany no menjar-me'l, que no me'l serveixin “to go” ni olori a fritangueta bona, aquí ara la fritanga ja no existeix ni va existir mai, aquí pastís de terra humida i animalets; jo el primer, encara salvatge; oxímorònic darrer mohicà. Alè de piruleta i sugus, com de vida que vol créixer i es mou i pataapim... cooolooraadoo... i este cueeento... se ha acabado!
G r e a t B r e a t h
7 comentaris:
Tot això és Central Park. Quina sort, les enormes travessades per parcs que, a ulls mediterranis, semblen impossibles!
Realment sí, sembla impossible, però és, i És rabiosament. I és fenomenalment bo. No sé si amb les petites coses i amb el més ric és el que menys necessita podria sentir el mateix. Quan arribes a Nova York sembla que els diners adquireixin importància, m'atreviria a dir que es tornen un valor espiritual que et presenten un món superior. Perquè NY i especialment Manhattan no deixen de ser un símbol del Dòlar... És com entrar en una catedral, aquella sensació descomunal de veure-la per dintre per primer cop.... Doncs jo ho equiparo multiplicant-ho per cent.
Ben trobada, la sensació catedralícia; és cert, és una ciutat hiperbòlica, enorme, alta com una catedral gòtica amb columnes infinites.
Hauré de fer una visiteta a Nova York!
jo me'n hi vaig enamorar.. té alguna cosa que no sé explicar.
Ostres, Efrem, no m'havia adonat que havies tornat! Ja veig que l'absència ha estat profitosa en tots els sentits.
Ja et comentaré alguna cosa amb detall. Bentornat!
Ferran, a Bryant Park, no sé si hi has estat, però hom té ben bé aquesta sensació, estàs en un parc ple de gespa, arbres, cadires i taules, però fa la sensació d'estar en una catedrat oberta al cel.
Home del sac, aquesta ciutat enamora, no te la pots perdre, de veritat que val la pena.
Té energia, Clara, i creativitat i tota la màgia que s'ha guanyat amb el pas dels anys treballant dur.
Mercès, Enric. La veritat és que malgrat no publicar, he estat, (i estic) tan actiu com sempre i fins i tot més. Sempre són un honor les apreciacions.
Publica un comentari