Nova York

Em faltava només una assignatura per obtenir la llicenciatura i he marxat a Nova York dos mesos (si trobés feina potser més) per a millorar el meu anglès i viure l'experiència. El temps que he estat sense actualitzar m'he dedicat a un llibre que tractarà de presentar Salvador Dalí com a filòsof, tractarà d'explicar la seva filosofia, de sintetitzar en menys de dues-centes pàgines l'essència de la seva obra escrita de més de sis-mil, i donar-li un principi de sistematicitat. Encara no està enllestit però no li queda massa.

Què em diu Nova York? Energia Consumista, Poder Creatiu, Vitalitat Fresca, Alè de Joventut. Els americans són molt hospitalaris, les americanes em riuen més les gràcies que no les catalanes (serà que la ciutat m'inspira? hehe) En general són molt més patriotes que els europeus. Nova York, però, és el sinònim perfecte del cosmopolitisme. Els autobusos van a 140km/h mínim, semblava el rally Costa Brava. La ciutat batega, i a cada batec desprèn una energia que és impossible no notar.

Aquest matí, quan faltaven uns 5 minuts per arribar a la casa, la ciutat se'ns acomiadava amb un alè tan fresc i un somriure com aquest. Aquí, en comptes de lloros i gavines, hi ha esquirols i ossos rentadors. A cada àpat que faig me'n sobra la meitat, en aquesta nació tot comença a partir de l'XL, que és la mida mínima per defecte. I no només són patriotes a les pelis, ho són molt en serio, hi ha banderes per tot arreu, una cosa exagerada... La base de la gastronomia nortamericana es fonamenta en el greix, boníssim, amb sabor, i després tenen una cosa molt fina que consisteix en fer seves les millors parts de totes les cuines del món, i tot (o quasi tot) és per emportar i dins el restaurant t'ho serveixen ja en una bossa. En general, és un remolí d'energia i llum que si tens prou força per agafar-t'hi et transporta als estels de la humanitat, a un món molt millor; però que si no tens força, et destrossa sense pietat. El World Trade Center va ple de jueus ortodoxos. És una ciutat eternament jove, colorida, que rejovenint-se a cada instant saluda amb contundència i riallada els seus molts caminants. Es pot respirar un nivell cultural d'envejar, avui he entrat de franc al museu dels indis americans, hi havia com una mena de taulell fet de fitxes que si les posaves d'una banda eren d'un color i si les giraves eren de l'altre, de manera que s'hi podien fer representacions, jo ho he esborrat tot i hi he representat un fal·lus gegant, el símbol de la meva conquesta :D!