Tenim una missió, no hem vingut al món per fer d'insectes ni decoració, hem vingut al món amb el clar designi de ser productius. De crear, fer, amuntegar piles les unes sobre les altres i esforçar-nos cada dia per centrar la seva correcta adequació espacial. La natura ens vol humans! I hem d'assumir la tasca d'apunyalar cada dia l'animal que duem dins per finalment poder-nos-en penjar la pell a l'esquena i, orgullosos, considerar-nos homes. I fer el sacrifici, aixecarem l'espasa de la raó i ens la clavarem al cor, coronant així la joia més preuada i preciosa de la naturalesa: La Humanitat, Humanitat que bonica i trempada assassinarà la seva mare Emoció; li prendrà el lloc i es casarà amb el seu pare Raciocini, engendrant sap Déu quin llamp de criatura...
4 comentaris:
cordills! deu ser algun virus tanta violència ;)
T'has enfadat amb algú???
Treu-ho, treu-ho, que tot això dintre et pot fer mal!
;)
Hi estic d'acord. Però com n'és de dur suportar tal responsabilitat. Persistir. L'etern gran debat sobre la inòpia i la felicitat...
Sí, és un virus, Clidice, és ingènit i quan el trec (seguint el consell de l'Assumpta) a fora, em sento una mica més realitzat. Som éssers per a la representació!
Jaume, és dur però aquesta duresa ens enganxa, és com si la necessitéssim... No ho creus? Quan no tenim responsabilitats ens les busquem, no és que siguem massoquistes del tot, és que en el fons ens agrada sentir que fem el que hem de fer, allò que ens identifica. Destí i caràcter?
Publica un comentari a l'entrada