ah, i sentiu-vos ben lliures en participar



dimecres, 14 d’abril del 2010

La intel·ligència, tècnica de l'autorealització

Ser intel·ligent implica adonar-se de les relacions que mouen el món, aprendre'n el funcionament tot deduint-ne dels efectes les causes. Atès que hem d'intervenir en el món, un món on ser neutrals és impossible, les nostres accions es trobaran dins el mateix taulell de les causes i els efectes; jugant el joc de la intel·ligència. Ens trobem amb el fet que la intel·ligència només es pot mesurar en virtut de les accions que es realitzen. El que ens diferencia dels animals és la nostra capacitat de posar una tanca entre nosaltres i la naturalesa (allò donat), aquesta tanca s'anomena mitjà: la tècnica: allò que ens permet modificar el nostre entorn i realitzar la nostra voluntat. Intervenir. Acomodar-nos. La nostra tècnica combinada amb el benestar que les nostres aspiracions són capaces d'aportar-nos, és el que determinarà la nostra intel·ligència. Només podem mesurar la nostra intel·ligència valorant allò que fem (en funció a l'acord amb les nostres aspiracions), i som els nostres actes, el que fem. La felicitat és el moment en què les aspiracions es compleixen, la voluntat(de poder) sadollada, i tant més gran és la felicitat com més alt és el llistó de la fita assolida. La intel·ligència d'un home s'escriu en la seva obra. Servint-me de llenguatge aristotèlic, diré que l'autorealització és l'actualització de la pròpia potència en acord a la voluntat. L'autorealització és l'estat en què hom és conscient d'haver realitzat amb si mateix allò que podia arribar a ser en acord amb la seva voluntat. La finalitat de la intel·ligència és l'autorealització, l'estat superior de l'home, la màxima felicitat.

La ignorància sovint es confón amb l'estupidesa, i no, aquesta manca d'intel·ligència no fa la felicitat, només genera frustració fruit de mals moviments en el taulell de les causes i els efectes, un continuum d'efectes indesitjats lligats a les nostres accions realitzades ximplement. La intel·ligència és l'encarregada de la felicitat: la intel·ligència fa la felicitat. La ignorància entesa com a manca de saber, pot ajudar la intel·ligència en el seu camí cap a la felicitat si els sabers ignorats obstaculitzen les aspiracions de la voluntat, però res més. Menysprear la força de l'engany és una temeritat desassenyada -penseu en la fe. La felicitat no és el que senten els animals, això només és plaer! La felicitat és l'estat propi de l'autorealització.

2 comentaris:

Criteri ha dit...

Sí, crec que dius bé , però em sembla que caldria separar i matisar la diferència entre intel.ligència i saviesa, aixímateix lo contrari d'ignorància no és intel.ligència sino informació. El cami a la saviesa és el que hem de cercar, per a l'autorealització.

Efrem ha dit...

GRàcies per aquesta bona observació, he introduit una petita modificació amb el que n'he extret del teu comentari: que sovint confonem la ignorància amb l'estupidesa, quan la primera només fa referència al saber i la segona inclou la dimensió de l'enteniment, que és la que jo defenso per a l'autorealització. Quan arribem a aquests punts de discusió sobre què ajuda més per a l'autorealització: saber o entendre, la frontera entre aquests dos termes es difumina. I com molt bé dius, ens trobem amb la saviesa, que adquireix gairebé caràcter espiritual. I en el debat entre saber vs entendre... Defenso primar l'enteniment, perquè aquest amb pocs elements de saber et pot procurar gran felicitat, mentre que molt de saber, sense massa enteniment, no s'aplicarà bé, i per tant, caca.