ah, i sentiu-vos ben lliures en participar



dilluns, 11 d’agost de 2008

La manca d'ètica de l'estètica

Que el món està ple d'hipòcrites i d'inconscients no és res de nou. Tants com tu vulguis! Quants cops no haurem dit i sentit allò de que l'estètica no importa perquè el que compta en realitat és l'interior, i a més ho diem del tot convençuts oi. El físic no importa, no, i un be negre que no. És només un autoengany fruït d’uns ideals i d’una defensa que prové de l’inconscient, aquesta mentida pietosa. L'estètica de les coses és el reflex de la seva essència, la morfologia i la forma tenen tanta i més importància com les més profundes de les metafísiques i essències; la felicitat –que en últim terme és el que sempre compta- de veure o sentir una cosa bonica depèn únicament de l'estètica d'allò percebut. La imatge forma part de l’essència, del més profund de l’ésser, la seva imatge és ell i teva imatge ets també tu, i si negues això, t'estàs negant a tu mateix i aleshores no només tens un problema d'inconsciència sinó que -i el que és més important- ets un hipòcrita i el problema real el tens d'autoestima o d'autoodi -que al cap i a la fi acaben sent el mateix-.

A tothom li resulta més agradable percebre l'olor d'una fragància fresca que la d'una aixella suada d'agror i fàstic o que la d'un cos en estat de putrefacció. Aquesta que tothom tria és l'estètica i la bellesa que els gens humans han escollit, i contradir-la és tan absurd com, per exemple, pretendre que et surtin ales a l’espatlla. A tothom li agrada més una façana modernista que la façana d'un típic edifici suburbial, són coses de la vida i de la seva lògica. Així que l'estètica no està per sota de cap essència, l'estètica senzillament "és" i l'hem d'acceptar així, l'estètica és una part intrínseca de l'essència. Que siguis maca o lletja no és just o injust, és i punt. Qüestionar l’estètica és un absurd, no es pot. Seria el mateix absurd que menjar-te un dolç d'anís i dir que has degustat un cercle -el cercle és una idea que no és palpable pel gust-. I la teva estètica, -tant per tu com pels altres- compta tant o més que el que hi tinguis al cor i al cervell. Pot ser dur d’acceptar-ho però com millor es digereix la realitat és menjant-la mig crua, amb un punt de sang. Si una part del que tu ets és desagradable a la vista no pots pretendre no comptar-ho a l'hora de fer el balanç final de tu mateix, no pots destruir les dades del problema que impedeixen que la teva solució sigui satisfactòria. És un autoengany que amaga un problema que has de superar. Al final, la lògica de la vida sempre posa les coses al seu lloc, sempre s'acaba imposant, així que és millor d'entendre-la.

Els paràmetres per establir el criteri del que és o no bell estan oberts, però això mai pot voler dir que cinc més u fan vuit; hi ha una estètica bella que és bona i una altra que és justament el contrari. És el que deia més amunt sobre els capricis i la lògica dels gens i de la vida. Hi ha variabilitat de gustos entre les persones, però la força de l’estètica es segueix manifestant amb tot el seu pes i significat.



8 comentaris:

Ferran ha dit...

En l'escala de valors no posaria l'estètica en les primeres posicions. L'estètica correspon a la superfície i, a més, la seva percepció és subjectiva. Només per això, per tractar-se d'un element d'anàlisi subjectiva, ja "perd punts", al meu entendre.
Li atorgues a l'estètica un rang de prou altura, quan dius per exemple que "la felicitat de veure o sentir una cosa bonica depèn únicament de l'estètica d'allò percebut". Jo crec que la felicitat de veure o sentir una cosa bonica depèn de la consideració estètica que tu li donis a la cosa en qüestió (subjectivitat).

No et pensis que rebutjo l'estètica per superficial, no és això. És només que, en essència, trobo l'interior (d'una persona, d'un edifici) o l'ús (d'un objecte) molt més important. Això vol dir que no aprecio una façana modernista? En absolut! Però una bona façana (com un bon cos, o un llibre folrat amb molta gràcia, o...) sense "essència" és com Port Aventura o Disneyland: "simple" estètica.

Salut.

Jesús M. Tibau ha dit...

és cert que l'estètica té importància en un primer moment, però després ja no t'hi fixes. Per exemple, un company de feina, un amic o una persona que coneixes bé que sigui lleig, pe rexemple, al cap d'un temps ja no t'hi fixes si és una persona simpàtica i alegre, i ja no et sembla tan lleig. També a l'inrevés, una persona antipàtica t'arriba a semblar lletja.
De totes maneres, hi ha molta hipocresia i, per exemple, quan fan un concurs de bellesa de miss grossa, sempre guanya la menys grossa de totes.

Cristina ha dit...

Seguin els camins de l' arquitectura, si tu tens un edifici on la façana està feta pols, no té finestres i els balcons estàn caient a troços, podries dir que la casa està feta un fàstig. Però a l' entrar dintre podria ser que fos la casa més funcional, més pràctica del món sencer, en la que el simple fet de viure-hi et generés una satisfacció gairebé celestial.
La gran majoria de les persones ni tan sols es dignarien a mirar-la dos cops, és massa lletja per fer-ho. però deixarien de conèixer el millor dels interiors de la seva vida. Amb aixó, no et nego que l' apariència exterior, l' acabat superficial, l' estètica, no sigui important, ho és i molt. Ja no tan sols en l' àmbit amorosos, sinó en molts més, com ara el laboral. Però també et vull dir que aquella persona que s' arrisca a veure l' interior de la casa, i no quedar-se amb la façana, és infinitament més interessant que qualsevol que per haver-la vist en mal estat decideix creuar de carrer.

M' agrada que em facis reflexionar durant l' estiu, ja que el meu cervell es començava a fer aigua.

Un petonàs!

ferrancab ha dit...

Perdoni per rebaixar el to, però com demostra la gent que put a suat l'estètica és sovint una qüestió ètica.
Salutacions!

reflexions en català (marc) ha dit...

Si l'interior el tens sa, si tens un esperit positiu, l'exterior també ho nota. Una persona diguem-ne lletja pot resultar-me molt més agradable que una de guapa. I la diferència és en les sewnsacions que transmetr, que van de dins a fora.

Efrem ha dit...

Gràcies a tots per fer-me la crítica. Primer de tot m'agradaria que tots tinguéssim clar què és l'estètica segons el diccionari de l'IEC.

ESTÈTICA: [c. 1840; del gr. aisthētikós 'sensible, que pot ser percebut pels sentits', der. de aísthēsis 'percepció, sensació']

1 adj Relatiu o pertanyent a la bellesa, a l'art i, més en general, a les sensacions.

2 f FILOS Doctrina sobre la bellesa, l'art i, més en general, les sensacions.

3 f Tècnica que té per objecte d'embellir el cos i, particularment, la pell.

Bé, com podem veure les tres definicions estan relacionades entre sí pel fet que totes tenen a veure amb l'orígen del mot en grec, en que tracten les percepcions que tenim de les coses. I és d'això del que jo parlava. No estic segur sobre si s'ha entès el que jo volia dir, en tot cas el que volia era subratllar la importància de l'estètica i la manca d'ètica d'aquesta. El fet objectiu. Evidentment que el nostre criteri a l'hora d'escollir uns paràmetres sobre la bellesa o bondat de qualsevol estètica humana (3a definició) o que valori productes humans sí que podran tenir a veure amb qüestions ètiques i la importància d'aquesta dependrà del subjecte que valora, mai he posat això en dubte. Més aviat el que deia en l'escrit és que l'estètica d'una fruita és el que fa que qui se la menja no es mori de gana, que ens n'adonem que si que en té d'importància, que una cosa tan simple com l' alteració genètica amb un canvi de fenotip als ulls d'una sola persona va fer que l'estètica d'allò la fes la més potent de l'espècie humana, mira si en té d'importància. I hi ha una relació dels criteris estètics biològics que com a éssers vius tots tenim i dels estrictament culturals, era l'exemple de la pudor i el perfum. L'estètica ens guia, i d'aquí la seva importància cabdal.

Ferran: estic totalment d'acord amb el que dius i no hi trobo cap contradicció amb el que he escrit. Ferran la consideració estètica que hom pot fer de quelcom depèn de l'estètica d'allò, és condició necessària; amb això vull dir que la felicitat que tens és gràcies a que allò és així i no aixà. Remarcar la importància de les formes de les coses, la seva determinació. Esclar que accepto la teva crítica en el sentit que el teu criteri sobre la bellesa és també determinant a l'hora de jutjar la majoria de formes que són més aviat d'àmbit cultural i no biològic. Però el criteri de jutjar estètica bona o dolenta en els humans és com en tot els éssers vius, està preparat per a la supervivència. Per això el gust ens diu el que podem menjar i ens és bo i el que no.

Jesús.m.tibau: estic d'acord amb tu.

cristina: El meu exemple de la façana es referia estrictament a l'estètica d'una façana i a la sensació generalitzada (funció biològica de l'estètica) que fa mirar-la en funció de com sigui. també estic d'acord amb tu.

ferrancab: l'estètica personal és altament susceptible de valoracions ètiques, oi tant! Ara, "l'estètica" (i la seva funció) en sí no obeeix a cap critèri ètic, més aviat ho fa cap a un de funcional.

marc: sí, és la contraposició de la bellesa física amb l'espiritual, o més ben dit: el combat. Hehe. Tot un altre tema interessantíssim de tractar! Fins a quin punt encara ens podem considerar animals..? Si deixem d'obeir als seus criteris.

Salutacions a tots (i tota)! ;)

Ferran ha dit...

Interessant el post i les aportacions. Què més podem demanar? Només poder seguir llegint sobre assumptes com aquest.

"L'estètica ens guia", dius, i aquest apunt em sembla especialment encertat.

Salut.

zel ha dit...

Totalment d'acord amb tu, ja en fem força de buscar un pensament ideal, de vegades ens surten arrels que no sabem d'on vénen... i l'estètica, per molts, és una raó de viure.
Mira la nena de la Xina el dia de la inauguració, no era ella la que cantava, massa grassoneta i amb les dents malposades, diuen... Merda de món!