Hi ha moments de gran amor compartit que -a més de pel plaer que comporten- es caracteritzen per la seva espontaneïtat, perquè estan fora del nostre control i depenen de que moltíssimes variables es col·loquin sobre el punt que serà la nostra felicitat. Són moments que hom no sap quan arribaran ni com ni perquè, contenen el secret de l'espontaneïtat, aquesta màgia. L'enamorament en la primera mirada o -fins i tot- el resultat d'un partit del barça serveixen com a exemple. Els plaers que es gaudeixen compartidament són els més intensos i per tant també els més preferibles, i no és qüestió d'opinió sinó més aviat un caprici dels gens.
Hi ha també situacions de gran gaudi compartit l'espontaneïtat dels quals hem pogut agafar i abraçar fins a poder controlar-los, i no per això els hi falta la màgia: la tenen, el que passa simplement és que hem pogut descobrir el secret de la seva espontaneïtat. Em ve al cap un cas en concret que conec d'aprop.
Es tracta d'un lloc on la gent, ja abans d'anar-hi, sap que gaudirà d'una experiència de gran amor col·lectiu, un gran gaudi únic i exclusiu que no podrà comparar amb cap altre. La situació en sí es caracteritza perquè tothom està molt feliç, ho pots veure amb només una copada d'ull. Allà la gent hi juga, hi xerra, es coneix, fuma, salta, balla, beu, s'extasía, es besa, i en definitiva, ocupa el lloc de la llibertat més absoluta i ben entesa. Hi ha un fil de complicitat que uneix tot l'espai i que es declara amb un somriure constant i sincer en la cara de tots, un fil de gran amor compartit. Aquesta situació es produeix un cop a la setmana i dura unes dues hores si fa no fa. Segurament es repeteixi al llarg del món, en molts llocs on gent amb algun tipus d'afinitat es reuneix per realitzar activitats comunes. Jo parlo d'una sala de música poc coneguda, estrambòtica i força diferent de la resta per la gent que hi va, a Barcelona, aprop de Paral·lel, molts cops s'hi canta en directe.
Aquest tipus de situacions són aquelles que s'han de trobar, com una flor silvestre en l'asfalt de la vida diària.
Hi ha també situacions de gran gaudi compartit l'espontaneïtat dels quals hem pogut agafar i abraçar fins a poder controlar-los, i no per això els hi falta la màgia: la tenen, el que passa simplement és que hem pogut descobrir el secret de la seva espontaneïtat. Em ve al cap un cas en concret que conec d'aprop.
Es tracta d'un lloc on la gent, ja abans d'anar-hi, sap que gaudirà d'una experiència de gran amor col·lectiu, un gran gaudi únic i exclusiu que no podrà comparar amb cap altre. La situació en sí es caracteritza perquè tothom està molt feliç, ho pots veure amb només una copada d'ull. Allà la gent hi juga, hi xerra, es coneix, fuma, salta, balla, beu, s'extasía, es besa, i en definitiva, ocupa el lloc de la llibertat més absoluta i ben entesa. Hi ha un fil de complicitat que uneix tot l'espai i que es declara amb un somriure constant i sincer en la cara de tots, un fil de gran amor compartit. Aquesta situació es produeix un cop a la setmana i dura unes dues hores si fa no fa. Segurament es repeteixi al llarg del món, en molts llocs on gent amb algun tipus d'afinitat es reuneix per realitzar activitats comunes. Jo parlo d'una sala de música poc coneguda, estrambòtica i força diferent de la resta per la gent que hi va, a Barcelona, aprop de Paral·lel, molts cops s'hi canta en directe.
Aquest tipus de situacions són aquelles que s'han de trobar, com una flor silvestre en l'asfalt de la vida diària.
7 comentaris:
Quants records agradables m'han començat a bombardejar la memòria en llegir les teves paraules!
Aquests moments són els que al cap del temps conformen la motxilla de recursos que duem a sobre. Aquests moments són els que ens ajuden a creure que les coses poden ser més fàcils i divertides. Aquests moments són vitals, són l'essència de la vida. Però com bé dius, no es poden controlar, no es poden preveure. No acabo d'estar del tot dacord en què es puguin trobar sempre en un mateix lloc i amb una mateixa gent perquè hi intervenen masses factors i les experiències mai es poden repetir perquè són úniques. Precisament aquesta característica les fa especials i irrepetibles, màgiques.
Quantes vegades no ens hem creat espectatives d'una situació futura i després ens hem trobat que no s'ajustava al que haviem imaginat? o quantes vegades no ens hem trobat "per casualitat" enmig d'un moment d'aquests sense saber com? No sé quina és la clau, segurament és impossible buscar situacions així, moments així... potser només cal estar predisposat i receptiu per rebre aquests regals.
Sigui com sigui, el que és indiscutible és que aquests moments han de ser compartits, en la soledat no es poden trobar. Se'n viuran d'altres, altres de diferents i no per això menys especials, però no seran mai el mateix.
Un gran post Efrem, m'alegro que tornis a estar per aquí per poder-te llegir!!!
una abraçada!
Això de gaudir sempre és una bona idea, i si es en colectivitat tampoc esta gens malament! Seguint la frase popular de com mes serem mes riurem, estic dacord amb el que escrius, i bé, ja ens diras on son tots aquets llocs concrets que dius que s'hi pot anar a gaudir.
Marta*
Sort que, enmig d'aquest món convuls (que ho és de debò, no es tracta d'una frase feta), els moments de gaudi hi posen una mica de sucre. Si no fos així, a veure qui era el guapo que ho suportava, tot plegat!
Sí que s'han de trobar, Efrem, aquests moments. És fonamental fer-ho!
Salut.
Són fantàstics els moments de festa col.lectiva. La sincronització que s'estableix entre els membres del grup, l'estar en "la Onda" que se'n diu. La festa col.lectiva ens redimeix..saludus
Efrem he vist el link del teu bloc en un comentari que li fas a la India, així que he pogut entrar al teu bloc i he pogut llegir el que dius.
M'agradat el que he llegit així que et poso amb el teu permis un link al meu bloc i aixì t'aniré seguint.
XD putu efrem. drum n bass i ragga eeee, com t'agrada la marxa. i parles d amor XD es adrenalina i serotonina gracies a musika+ alcohol + substancies opcionalment il.legals jejejeje no hi ha amor compartit (segons el meu parer)sino euforia col.lectiva, tot i aixo aquests moments compartits son epiks
XD putu efrem. drum n bass i ragga eeee, com t'agrada la marxa. i parles d amor XD es adrenalina i serotonina gracies a musika+ alcohol + substancies opcionalment il.legals jejejeje no hi ha amor compartit (segons el meu parer)sino euforia col.lectiva, tot i aixo aquests moments compartits son epiks
Publica un comentari a l'entrada