dimecres, 14 de gener del 2009
Les relacions habitacionals
Hi ha vincles que t'uneixen amb el lloc on vius, si en descobreixes les seves relacions, tindràs la possibilitat de conèixer-te millor a tu mateix, de fer-te una radiografia i saber com ets i com estàs en qualsevol moment, i fer-ho només observant el teu voltant. Tal i com siguis i estiguis tu, serà i estarà també el lloc on visquis. Així és la teva habitació, així ets tu. Així està la teva habitació, així estàs tu. És un bon indicador, sempre està bé tenir-ho en compte per poder detectar anomalies, fer-ne diagnòstic, i prendre mesures correctives, abans que aquestes es s'acabin convertint en mars majors.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
10 comentaris:
Vols dir que ara que les habitacions tenen els mateixos llençols de quadres de tons càlids de l'Ikea i el mateix flexo de colors de 3 euros de l'Ikea no demostren que la nostra societat s'està homogeneïtzant d'allò més? :)
Sort que amb unes quantes fotos i un suro amb els quatre records que et vas trobant pel camí la pots fer més acollidora i fer-la una miqueta més teva...
Jo: Una habitació sencilla, més aviat desendressada: una pila de llibres per llegir als vespres, 2 números del jueves (el llegit i el de la setmana), un tocador amb joietes mal endressades, un sofá de lectura ple de roba, una taula amb un petit ordinador i un gran armari amb les portes tancades..i moltes finestres sense cortines, per que els arbres em protegeixen de mirades furtives i per que m'agrada saber quan surt el sol.
M'encanta el poema de vida!!!!
Havia pensat en les llars, no directament amb les habitacions. M'hi fixaré a partir d'ara. És més, em qüestionaré com és la meva i si em reflexa. A veure què n'extrec...
Crec que no s'ha de barrejar conceptes. Per a molts una habitació és només un lloc per a dormir i la resta del dia ni la toquen. L'especte de l'habitació per a molts no canvia, ni tan sols han canviat les típiques senefes de quan eren uns bebes. Bé, potser he exagerat.
De fet, crec que si ets un d'aquests que t'hi pases estona a l'habitació (com jo) ella evoluciona al mateix pas com tu evoluciones. De fet, va madurant com tu madures. Inclús, et picarà un dia en que voldràs canviar-la de color ( com he fet jo aquest estiu) i totalment se't capgirarà la vida.
Bona entrada ;)
i s'ha ma capgirat la vida, i m'agrada, perquè veig que segueixo el procés del riu. EVOLUCIONO com l'ésser humà, i per això me'n adono encara més de que visc el dia a dia.
M'agrada pasar-me estones a l'habitació, estirada escoltant música, o bé mirant com plou, a través de la finestra.
Les nits a la meva habitació no són les mateixes que fora d'aquest ambient.
Estoy muy mal.
El cuadre de Van Gogh és l'exemple de la veritat del que dius...bon post com sempre....saludus crack!!!
L'habitació pot reflectir part de tu, però tampoc tot, ja que de vegades et limita l'espai, la parella, els diners... També pot definir a una persona una taula d'un despatx. O com adorna el seu blog. O "dime con quien vas y te diré quien eres"
Molt d'acord amb tu, Efrem: una habitació (a casa dels pares) o el pis on vius són el reflexe de la pròpia personalitat, i tant! A més, és importantíssim tenir un espai armònic, perquè d'aquesta armonia (o de la seva falta) s'impregna l'ànima de qui hi viu. Vaja, jo sento que és així.
Salut.
Esther, certament! Hehe. Encara que no sé fins a quin punt això és veritat, no sé si realment la societat s'homogeneitza o sí el que passa és que som molts més i ens ho sembla. Vull dir que pot ser que no sigui un canvi qualitatiu, sinó més aviat quantitatiu. Pensem en 300 anys enrera, les famílies i les cases i els llençols i les robes.... No eren també semblants? No pot ser que siguem, fins i tot, el contrari del que tu dius? Més diferents? En proporció, no ho sé, m'hauria de parar a pensar-hi una mica més. Però és un tema molt interessant el que has tocat! MErci per introduïr-lo me l'apunto per pensar-hi :P
Jaume, la idea ve de les llars. És el mateix experiment, patentat, quan vius sol. Quan la mare o la dona, s'ocupen de la llar, poca cosa en podràs treure de tu. Per tant queda el reducte de l'habitació, que quan vius amb la dona, representa la unió que realment te a la teva vida i el que representa, canviant-te la "teva" habitació a la "vostra".
Khalina, l'espai els diners i la parella també et limiten a tu mateix. Vull dir que si afecten a la teva habitació, és perquè primer t'han afectat a tu.
Aloma, crec que fins i tot quan no la canvies, veient-la pots conèixer-te a tu mateix. Potser no saber com estàs (si sempre està igual... ( no ho sé, potser sigui que sempre estas igual)).
Publica un comentari a l'entrada