La violència no serveix de res i només comporta coses negatives, sobretot, quan ens l'apliquen a nosaltres. Tanmateix, quan som nosaltres els qui la fem servir, som capaços de trobar-li més de mil serveis, coses bones i justificacions.
És cert. La distància ens permet jutjar racionalment allò que implica els altres i, per contra, ens impedeix sovint de mantenir-nos freds quan es tracta d'assumptes propis. Suposo que és per això que, en els conflictes, els mtijancers són tan vitals. Bon recurs l'encriptament. Quna és la intenció? Assimilar el conflicte (la violència com a mitjà) a la manca d'enteniment? De raó?
és veritat com a humans podem arribar a Justificar qualsevol cosa per treure'n benefici o no resultar escaldats. Des de: - Però arbitre si no l'he tocat! No és penal! O la culpa és de'n Figo.
La violència ven, i punt (ben trist, oi?). Això que has escrit m'ha fet pensar en una frase que em van dir l'altre dia i que me la vaig apuntar: "El mal es comptabilitza i el bé no, perquè és immesurable" :)
PS. Mira't això!!! (que ho he trobat mentre buscava una editorial sobre la guerra a l'Avui) http://multimedia.avui.cat/pdf/09/0103/090103sup_a002.pdf :D
Jaume, la intenció és simplement transmetre aquesta opinió meva sobre la doble moralitat que tots fem servir inconscientment, aquesta doble bara de mesurar depenent de si la cosa és de portes endins o si és de portes enfora i que sovint queda amagada. El concepte de la violència evidencïa que la nostra opinió pot ser totalment contrària depenent de les circumstàncies que ens toquin viure, la prova n'és aquesta, que quan la fem servir (de qualsevol mena eh, no només física) ens oblidem de com n'és de dolenta quan ens l'apliquen.
Esther, trista o no, és la nostra naturalesa -que vengui-, a mi m'agrada més entendre-la que jutjar-la... Encara que potser així no contribueixo gaire al progrés.. :/ Per cert, l'explorador no em troba la plana que em dius... Segur que és aquesta?
Oks, et torno a posar l'enllaç, al meu pc sí que s'obre, però a la universitat no. És una pàgina del suplement Cultura de l'Avui on parlen del teu blog: a davant hi poses el típic http:// i després això:
Ostres! Ara sí que tira, debia ser pel .pdf... Mare meva, quina manera més enrrabassada d'intentar demostrar l'existència de l'eternitat...! xD Merci per posar-me'l, m'ha fet il·lusió, encara que potser només el posin per la gràcia de l'enrrabassament.. Però en fí, sigui pel que sigui estaré content si he aconseguit fer pensar a algú :)!
La violència és un d'aquells recursos tontos; les seves conseqüències negatives recauen tant en qui la rep com en qui la practica. Sent així, vaja ganes de fer-se mal a un mateix!
12 comentaris:
Hey, gràcies per passar. Bon blog, l'afegeixo a la meva Llista de Blogs.
Salut
Visca el llenguatge!
SOM HUMANS, I AMB JUSTIFICACIONS SEMBLA QUE TOT ES PUGUI TAPAR, UNA MICA O MÉS D'UNA MICA.
És cert. La distància ens permet jutjar racionalment allò que implica els altres i, per contra, ens impedeix sovint de mantenir-nos freds quan es tracta d'assumptes propis. Suposo que és per això que, en els conflictes, els mtijancers són tan vitals.
Bon recurs l'encriptament. Quna és la intenció? Assimilar el conflicte (la violència com a mitjà) a la manca d'enteniment? De raó?
és veritat com a humans podem arribar a Justificar qualsevol cosa per treure'n benefici o no resultar escaldats. Des de: - Però arbitre si no l'he tocat! No és penal! O la culpa és de'n Figo.
La violència ven, i punt (ben trist, oi?). Això que has escrit m'ha fet pensar en una frase que em van dir l'altre dia i que me la vaig apuntar: "El mal es comptabilitza i el bé no, perquè és immesurable" :)
PS. Mira't això!!! (que ho he trobat mentre buscava una editorial sobre la guerra a l'Avui) http://multimedia.avui.cat/pdf/09/0103/090103sup_a002.pdf :D
DOncs jo m'he quedat encriptada
Jaume, la intenció és simplement transmetre aquesta opinió meva sobre la doble moralitat que tots fem servir inconscientment, aquesta doble bara de mesurar depenent de si la cosa és de portes endins o si és de portes enfora i que sovint queda amagada. El concepte de la violència evidencïa que la nostra opinió pot ser totalment contrària depenent de les circumstàncies que ens toquin viure, la prova n'és aquesta, que quan la fem servir (de qualsevol mena eh, no només física) ens oblidem de com n'és de dolenta quan ens l'apliquen.
Esther, trista o no, és la nostra naturalesa -que vengui-, a mi m'agrada més entendre-la que jutjar-la... Encara que potser així no contribueixo gaire al progrés.. :/ Per cert, l'explorador no em troba la plana que em dius... Segur que és aquesta?
Oks, et torno a posar l'enllaç, al meu pc sí que s'obre, però a la universitat no. És una pàgina del suplement Cultura de l'Avui on parlen del teu blog:
a davant hi poses el típic http:// i després això:
multimedia.avui.cat/pdf/09/0103/090103sup_a002.pdf
Ostres! Ara sí que tira, debia ser pel .pdf... Mare meva, quina manera més enrrabassada d'intentar demostrar l'existència de l'eternitat...! xD Merci per posar-me'l, m'ha fet il·lusió, encara que potser només el posin per la gràcia de l'enrrabassament.. Però en fí, sigui pel que sigui estaré content si he aconseguit fer pensar a algú :)!
Gran post Efrem., sobretot perquè no hi ha paraules que descriguin la complexitat de la violència...saludus mestre!!!
La violència és un d'aquells recursos tontos; les seves conseqüències negatives recauen tant en qui la rep com en qui la practica. Sent així, vaja ganes de fer-se mal a un mateix!
la violencia semrpe l'he trobat divertida. No la trobo ni dolenta ni desagradable...slimplement hi ha gent que no la sap utilitzar adecuadament...
Publica un comentari a l'entrada