ah, i sentiu-vos ben lliures en participar



diumenge, 1 de març de 2009

Carmels de cafè

En cada moviment que fas, hi ha, implícita, una seriosa responsabilitat. Escac i mat. Un cop moguda la peça no hi ha ja retorn enrere -més aviat, compte. El temps s'entesta en jugar a la contra, esmoladíssima arma blanca; la llança en l'aire i aquest misteri de no saber de quin costat caurà, la fi resta perduda al més profund enllà, insondable. Només intel·ligència i fe, que desafiants, pretenen seduir el final de la partida. Juguem a especular i aquí ens trobem, despullats, fit a fit davant del mirall. Els esdeveniments com a contrincant a qui ens hem d'anticipar si al destí volem fer escomesa, i nosaltres mateixos, cada moviment es realitza en vistes a una estratègia vital, de mena que mai l'acabem de veure completa sinó en les darreres jugades, les definitives; i és definitòria cada jugada. El final és important i la responsabilitat no és cap joc. Tot és estratègia, i és possible que a mitja partida el gas de la por ens vingui a paralitzar, sobretot si ens creiem que l'hem espifiat jugant d'aquella manera, però calma, sempre és bona la serenitat; caldrà potser defensar, cercar els flancs descoberts i cobrir-los, potser atacar per aquella altra banda que deixàrem oblidada, afluixar i replantejar-nos el que calgui, mirar-nos el tauler amb diferent perspectiva trobant noves fonts on abeurar la fe. Els militars saben prou bé que les batalles perdudes no acaben sempre amb derrotes ni les guanyades en victòries, cal estar amatent i pensar bé per reconduir les situacions. Cada moment és crucial. Sempre en ben alt la guàrdia!... Un canvi d'estratègia en aquest joc, sempre suposa una incertesa que de volta resulta un repte, la determinació sovint s'alia amb les victòries. Ens hem d'anticipar als esdeveniments forçant els canvis malgrat l'anticàndida sensació que sempre acompanyarà aquestes decisions, tan abruptes. I si per desventura la ruïna ens sorprèn, havent actuat d'aquesta manera, serà un dolç somni el de la foscor.

8 comentaris:

CHIC-HANDSOME ha dit...

great week-end

Silvinya ha dit...

L'any passat vam fer un recital que vam titular ESCAC AL VERS. Anticipar-se als moviments, respirar...no hase falta que me dices nada más...

;-)

Poesilvia

Núria Figuls ha dit...

"El final és important i la responsabilitat no és cap joc", i tan important és que sempre hem d'anar movent les fitxes amb molta consciència.
Genial metàfora de la vida, sí senyor. Com una partida d'escacs...
:)

zel ha dit...

Deu ser per això que em fan escac i mat tantes vegades, mai he sabut jugar aquest joc amb estratègia...

Ednarg ha dit...

La responsabilitat es inequivoc signe d'haver madurat i trobo que a vegades se`ns envà de les mans aquest terme eh Efrem jeje.
M'agrada la teva metàfora, però trobo que al teu text li falta fluidesa, ja que poses molts punts i comes, al meu parer, hauries de mirar d'utilitzar més connectors.

Noctas ha dit...

T'has de llegir "la defensa" de Nabokov..saludus company i molt bon escrit

- assumpta - ha dit...

"Una vegada acabat el joc, el rei i el peó, fan cap a la mateixa capsa"
Proverbi italià

A mí m'ha agradat com ens ho has descrit!
;)

Criteri ha dit...

T'has llegit l'entrevista de Karpoff a la Vanguardia! I si no em sembla que dieu el mateix. Fins i tot em sembla que té un llibre en que ensenya a emprar l'estrategia dels escacs a la vida quotidiana.