ah, i sentiu-vos ben lliures en participar



dilluns, 30 de març de 2009

Individualisme: psicòpata, innocent, suïcida?

Sembla que darrerament la gent -oh, quina bonica paraula: la gent!- no es preocupa massa per la política, hi ha culpable i te nom propi, la nostra amiga la Desafecció, els seus símptomes s'escampen entre les cada cop més inflades porcions de la població ricpaïsenca. Desafecció, passotisme, típica tara de nen consentit i malcriat. És que no votem perquè els polítics encabat de les eleccions faran el que vulguin i són tots iguals i els perjudicats de tot serem els mateixos de sempre i a veure qui te la millor excusa per no fer res. Sembla que sí, el símptoma és clar: retòrica ploramica del nen malcriat. Si veiéssim la nostra integritat moral o física amenaçada prou que interessaria la política, però no, mentre hi hagi el plat a taula seguirem menyspreant les llenties -en aquest cas la política. Malauradament sembla ser que mentre hi hagi el plat a taula el malmarit estúpid i mandrós seguirà escopint al plat en comptes de posar-se el davantal. Quina pena. Llarga vida a la crisi i que el bacallà no ens arribi amb llacet, d'aquesta manera potser en comptes d'esperar plorant anirem a cercar-lo i ens cuidarem més dels que acompleixen el complicat art de tallar-lo. Aquesta crisi no farà net ni serà la solució però socialment com a mínim constitueix una bona bufa, que sempre s'agraeix perquè comences a adonar-te que no tot al món és cotó fluix ni la culpa és sols dels polítics. La gran qüestió que amaga la desafecció política i que pel nostre drama no es curarà amb cap crisi és l'estancament, jeure en l'avantatge de la comoditat per comptes de superposar-nos-hi anant sempre més enllà; el gran problema de fons de la desafecció és haver perdut il·lusió en la mirada col·lectiva que somiava dirigir-se als estels, el no voler mirar més enllà dels nostres propis nassos.

13 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

tens raó, la nostra societat europea dorm en la comoditat, i ens despertarem amb un ensurt qualsevol dia

Noctas ha dit...

M'ha agradat molt, perquè m'he sentit directament interpel.lat. És cert el que dius, però a vegades és millor la desafecció que no pas l'entusiasme perquè l'entusiasme és cada vegada més difícil., culpa nostra..? esclar que sí, però no podem fer-hi més., el panorama és absolutament dessolador..al final només creus amb l'amor a la teva dona, l'amistat i un bon got de vi per dinar....saludus

Ferran ha dit...

Ostres, Efrem, aquest cop estic 100% d'acord amb les teves paraules. La idea i la manera que has trobat per expressar-la... plas, plas, plas!! (sonors aplaudiments).

Escoltar la frase "total, faran el que voldran" em posa malalt! Quina forma més lamentable de justificar l'injustificable desinterès!!

Excel·lent escrit.

Tumbaíto ha dit...

¡Ja!

La inteligencia es la mejor razón para pasar de la política.

Miguel ha dit...

Jo vaig passar fins que vai entendre que "Qui passa de la política serà governat per gent que no passa".

zel ha dit...

Plas plas i plas, amb totes les lletres, si ens toquessin allò que de debó ens afecta, a TOTS, prou que sortiríem al carrer.

Laura Ruiz ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Laura Ruiz ha dit...

Com bé diu el Jesús M., els europeus ens hem acostumat a viure comodament, i aquest acomodament generalitzat ha provocat que en molts casos ens fem ciutadans indiferents davant dels canvis de la societat.
A, l'igual que Ferran, odie sentir "Total, si luego siempre mandan los mismos. Total, si no vamos a cambiar nada".

A aquesta gent, només puc convidar-la a que, abans de dir que res pot canviar, ho intenten. Voran com, de vegades, i a poc a poc s'aconseguixen reptes. No començaran canviant el país. No, ni molt menys. Pero que proven a fer política al seu poble. Aconseguiran cosetes primerament per al barri. Després avançaran en beneficis per al municipi en general. Pot ser, més tard, aconseguiran alguna reforma que afecte a tota la seua comarca. Qui sap, si algun dia, faran política a nivell de país.

Però clar, se m'oblidava, sempre serà més senzill quedar-se en el sofà i dir: "si total, luego van a hacer lo que quieran".

P.D. Quant de temps, Efrem :)!
P.D. Promet que tornaré a passar-me més sovint pel blog ^^

El drac ha dit...

Necessitem càrrecs públics que hagin estudiat bon sofisme.

El drac ha dit...

Tumabíto: usted pasa del Estado (y puede pasar de él) porque está en él.

coachingpersones ha dit...

Excel·lent per treure aquest tema, al meu entendre rabiosament actual, encara que no hi ha cap perill de trobar-lo als mitjans de gran difusió.
Pregunta relacionada : Que és l'interés comú ?
Les respostes ràpides no valen, perquè en la política tothom diu actuar per interés comú tan electors com elegits. Però la pregunta resta : que és realment l'interés comú ?
Podriem trobar una definició susceptible de ser compartida per molta gent.

kweilan ha dit...

L'altre dia escoltava en una ràdio que la gent passava de la política i dels polítics, que la gent més inte.ligent no es posava en política...i que tot plegat era un error perquè tot lo important ho decidien els polítics i sembla que una cos tan òbvia l'oblidem totalment.

- assumpta - ha dit...

Em subscrit totalment amb cadascuna de les teves paraules !
Quanta raó hi ha en elles!
Però això és el peix que es mossega la cua.
Mentres, salut !