No s'ha de caure en la temptació, la temptació és el mal. Déu castigà Adam i Eva, que no van saber dir-li que no al dimoni, i després petrificà qui es girà per guaitar Sodoma i Gomorra, ciutats del vici; perquè el mal no s'ha ni de mirar, els diables aborden a qui se'ls mira, l'Anticrist Nietzsche advertia a qui lluita contra monstres que tingui cura de no convertir-se'n. El radical del mal, és a dir, la seva arrel, rau en la temptació i creix ja en aquell que la rega amb la mirada. El coneixement pot petrificar la vida, perquè aquesta funciona de manera autònoma al saber, i l'important és fer! La Dignitat, i la Voluntat Universal, i Déu, i el Logos i el Sentit Comú... Premien aquell que estima, premien els qui donen amb el doble, perquè els que donen, creuen. Premien a qui després de cagar o pixar estira de la cadena, al que es guarda la brossa fins a trobar una paperera on llençar-la, a qui està disposat a acollir un estranger necessitat a casa, al que dedica el seu temps a coses improductives o immaterials. Perquè l'actitud del solidari és l'actitud del que fa, la que no té dificultat en desprendre energia, la que té la costum de carregar les piles perquè utilitza cada dia els aparells de construcció (vital). El sacrifici és katharsis, de càtar, que vol dir pur, millor: el sacrifici purifica. També hauriem de dir que el mal és allò que s'oposa a la voluntat. St. Pau deia que el contrari del pecat és la fe, jo diria que el contrari del pecat és el fer, però és clar que sense fe no hi ha fer, i qui està acostumat a fer té el món, perquè el món és dels que fan, no dels que s'ho miren.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada