ah, i sentiu-vos ben lliures en participar



diumenge, 12 d’abril de 2009

Raves urbanes

Una de les coses sorprenents de Barcelona és la mastodòntica quantitat de festes alternatives que s'hi concentren, sota el nom de Raves aquestes festes són famoses pel seu alt nombre de decibels, pels molestos greus i per la costum dels assidus a consumir -el lliure mercat dels EUA fa riure al costat d'aquest. La qüestió és que tal dia com avui em lleven el son a les sis del matí, un amic em trucava per anar de Rave. La resposta talibà hagués estat NO amb tota la sensibilitat possible -de quan et lleven a les sis de la matinada. Però no va ser la meva. La música techno m'agrada perquè igual que en la clàssica hi ha quelcom que et toca l'ànima; la música clàssica cerca seduir-te l'esperit amb melodies excitants emplaçant el teu cos a restar aturat, en canvi el techno lluita per seduir-te penetrant el cos amb ritmes pulsius i mecànics, emplaçant l'esperit a restar absent. Es complementen. I és sentir-ho per entendre-ho. Vaig conèixer una ravera molt simpàtica, no duia cap rasta, era professora de física, sabia parlar un fotimer de llengües i tenia un bagatge cultural molt per sobre del que hom -i talibà corrent- esperaria trobar-se entre saltirons. Vaig conèixer també alguns nois de poc més de vint anys, els pares els pagaven les carreres i tota la pesca i ells es dedicaven a drogar-se la vida, oh sí... En cada tiru que es fotien, dolç i fresc, el futur de la nació. Crec que, a sota de la fortor humana i de cervesa que es respira quan entres en un d'aquests soterranis infectes, hi ha cèntims, que per força; que les drogues no són barates i que allà arrebossen; que se sent massa català, i amb aquelles files ningú et contracta si no és ton pare. Ja em diran si el perfil no quadra. Una altra yonki que vaig conèixer fa anys, resulta que ha triomfat en el món empresarial, es va treure dues carreres alhora i amb 24 anys ja ocupava un alt càrrec en la gestió d'una empresa en expansió. -Perquè es droga tant, aquesta noia? La pregunta m'assaltava cada cop que la veia. Pel que sembla s'avorria. Se n'anà a l'estranger per temes de feina i decidí quedar-s'hi, com la professora que vaig conèixer. Totes dues eren noies molt boniques, una altra qüestió que sobrepassa el meu enteniment és el motiu pel qual totes les noies que hi ha en les festes d'electrònica són guapes. Jo gaudeixo sense drogues -em pregunto si sóc una anomalia d'eix ecosistema.



Altaveus a tota castanya i ritmes que amb les seves pulsacions recorden a les danses tribals, la cultura de les raves que és també la cultura aborigen del ball boig i del trànsit, si més no n'és la seva mutació. L'autèntic esperit d'aquestes festes és en l'aire lliure i net dels boscos, els rius i les muntanyes; en comunió amb la naturalesa i apartades de qualsevol rastre de civilització. Segurament, d'entre tots els que llegeixen aquest text, no hi ha ningú que gaudeixi amb el xumba-xumba, el troben odiós i els fueteja els nervis. Alguna cosa permet convertir aquesta acidesa fònica en carícies de plaer còsmic, potser tot es resumeixi en disposició. Seria fàcil atribuir aquest trànsit a les drogues, però no, m'alegra repetir que m'ho passo teta sense. Crec que la mecànica de moviment corporal que tramet l'infame martelleig és l'ingredient clau que dona ales a les melodies, i la màgia d'aquest estil. No és estrany escoltar melodies de cançons conegudes entre bases de sessions xumba-xumba, El laboratori dels plats dona per molt més del que els talibans del pensament i de les costums normalment creiem. I si no, que li ho preguntin a l'àvia Teresa!

16 comentaris:

Flaminio ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Tumbaíto ha dit...

Me parece especialmente nauseabundo que el vertedero humano de la ciudad se desplace al campo

Ferran ha dit...

La festa tecno de cada cap de setmana ja no em crida, aquesta és la veritat, però ho ha fet fins fa quatre dies i encara m'atrau, si és de forma esporàdica. Mai m'ha calgut cap mena de droga (ni tan sols fumo nicotina de merda) per passar-m'ho bomba; n'he tingut ben bé prou amb el "martelleig" i amb deixar-me anar per sentir i sentir-me bé.

Pel que fa al Sónar... diguéssim que em queda molt "a prop" de la feina, així que me l'empasso tant sí com no :-)

Salut!

khalina ha dit...

m'ha fet gràcia l'àvia Teresa :)

Jo no acabo d'entrar en aquesta música. Mai m'ha fet el pes, però cadascú que senti la música que li agradi i ho passi bé a la seva manera.
Sí que és una pena que molta gent es droga pensant que és divertit, és fashion, que va bé... i després bé la contrapartida. He conegut gent atrapada per drogues que ja no hi és, altres han quedat trastocats, altres van fer coses terribles per poder-ne comprar...

Ednarg ha dit...

No puc opinar si de debó
m´agradaria estar-hi, ja que mai he viscut una festa d'aquestes a les 6 del matí envoltat de zombies robotitzats que ballen una especie de dança tribal d'aquell indret.
Tot i que molts cops m'he deixat endur pel so repetitiu d´aquestes melodies i he tencat qüasi bé els ulls i m´ho he passat bé. Tot i que com la descàrrega d'adrenalina que t'ofereix l'ska no hi ha res. Trobo que més relaxant i alliberador on pots fer pudor a suor, embrotir-te i saltar sense cap mena d'ennuig pel que pensin i olorin la resta de persones.

Noctas ha dit...

He disftutat molt amb el House i les Raves. Aquesta música quan estàs de festa és collonuda. Una mica sí que trobo a faltar aquells anys de rauxa. Per cert la descripció que fas del techno m'ha agradata especialment. La millor Rave va ser a Mojacar amb els amics en ple mes d'Agost. En fi aprofita campió...saludus crcak

Criteri ha dit...

El que em surt de dins és dir que la màquina -ara és tecno?- és un cosa horrible, però fa temps que no ho dic, perquè sense haver-la ballat mai, vaig arribar a la teva conclusió, conclusió que ni tan bé com tu, com diu el Noctas, ni malament, mai havia sentit. Exacte.

En quant la droga: és el que té quan es té de tot, o millor, quan un és creu que per tenir quatre duros ja ho té tot.

efe ha dit...

Amb permís, poc montaignà el post. Pot ser?

El drac ha dit...

Aquesta mena de catarsis col·lectives per mi són insuportables (més que la majoria de coses col·lectives), però puc entendre que a alguna gent li agradin.

Pel que fa a les drogues, depèn de com interpretis què significa prendre'n, com les prenguis, on, per què i amb qui. Les drogues et poden obrir un món nou immens (que de fet ets tu) i mostrar-te parts de tu que desconeixies. No parlo tant de teràpia psicològica com de curiositat i descobriment. I també parlo de responsabilitat, evidentment. Tots els excessos són dolents, però l'aspirina va bé quan cura el mal de cap, oi?

D'altra banda, per suposat que per viure i conèixer coses noves hi ha moltes altres coses que no les drogues, però simplement que elles també estan allà. El que passa és que exigeixen un grau responsabilitat (i coneixements) prou elevat com perquè la majoria no el tingui.

El drac ha dit...

Ah, sí, i les drogues no han de ser condició necessària per passar-ho bé; com a molt poden ser condició suficient.

Això em recorda unes pintades en una paret:

"El LSD mata lentamente"

"No importa, no tengo prisa".

Pafiam ha dit...

Escohotado és la màxima autoritat en drgues, mira que diu

"Yo en realidad estoy en contra de la droga tal como la conocemos hoy, adulterada, en manos de narcotraficantes y en manos del estado, me refiero a eso, se usa como instrumento de poder, para adormecer,"

Núria ha dit...

Déu ni do. No ets cap anomalia "d'eix ecosistema", per sort encara n'hi ha que sabem passar-ho bé igual sense cap incentiu.

Caram.

- assumpta - ha dit...

Aisss em queda lluny.
Però sempre et puc dir que he gaudit i no m'ha calgut anar mai "passada" amb res.
Tot és com un vol que sigui i així s'ho planteja.

- assumpta - ha dit...

Si vols passar per casa meva, hi trobaràs un cafè... i un regalet !
;)

Déjà vie ha dit...

deduire 2 coses d'aqui.
1. No entendre mai el que es la musica electronica pq el q no ho sent no ho enten.
I 2. He d'anar a una rave per augmentar la meva bellesa. ;)

Clara ha dit...

Doncs a mi les raves m'encanten! Tot i que, al viure en un poble, aquí les raves es fan al mig de la muntanya, i no en soterranis foscos i amagats! Potser és més bonic a la muntanya, el trance sona millor, l'aire et senta més bé..

mh!