ah, i sentiu-vos ben lliures en participar



dissabte, 11 d’abril de 2009

Montaigne. Essais: Llibre segon

Fa dos mesos vaig publicar les idees que més representatives i interessants em semblaren del primer llibre d'assajos de Michel de Montaigne. Avui us deixo una altra fornada d'idees extretes del segon llibre d'assajos del pensador francès.



-És habitual que les accions humanes es contradiguin d'una manera tan estranya, que sembla impossible que provinguin del mateix obrador.

-Entre totes les coses no hi ha res en els homes més difícil que la constància, i res més fàcil que la inconstància.

-Odiar-se i desdenyar-se és una malaltia peculiar que no s'observa en cap altra criatura.

-Inútilment evita la guerra qui no pot gaudir de la pau; i inútilment defuig els afers qui no pot assaborir el repòs.

-Qui espera la pena, la sofreix; qui l'ha merescuda, l'espera. La maldat produeix turments contra ella mateixa.

-Tal com la consciència ens omple de temença, així mateix ens dona seguretat i confiança.

-És difícil que el raonament i la instrucció, encara que les nostres creences s'hi apliquin amb afany, siguin prou poderosos per encaminar-nos fins a l'acció si, a més a més, no exercitem i formem la nostra ànima, mitjançant l'experiència, en el capteniment que volem que adopti; altrament, a l'hora d'actuar, es trobarà, sense cap mena de dubte, impedida.

-Em sembla que hi ha alguna forma d'aproximar-nos a la mort i d'assajar-la en certa manera. (...) No és pas sense motiu que se'ns fa observar el nostre propi son per la semblança que te amb la mort. Que fàcilment que passem d'estar desperts a dormir! (...) Per mitjà de la son la natura ens ensenya que tant ens ha fet per viure com per morir; i des de la vida, ens presenta l'estat etern que ens reserva per a després a fi d'acostumar-nos-hi i de treure'ns la por.

-Les coses que ens són més estimades són les que més ens han costat; i és més difícil donar que rebre.

-Quan es jutja una acció particular, s'han de considerar moltes circumstàncies, i l'home sencer que l'ha duta a terme, abans de batejar-la.

-Els salvatges no m'ofenen tant, quan rosteixen i es cruspeixen els cossos dels difunts, com aquells que turmenten i persegueixen els vius.

-Referent a la present obra: no atengueu a les matèries en elles mateixes, sinó a la manera en què les afaiçono.

-Les faltes escapen sovint als nostres ulls, però la malaltia del judici consisteix a no poder-les percebre quan un altre ens les descobreix.

-La ciència i la veritat es poden allotjar en nosaltres sense discerniment, i el discerniment també és possible sense elles; certament, el reconeixement de la ignorància és un dels testimoniatges del judici que considero més bells i segurs.

-No busco en els llibres sinó que em donin el plaer d'una honesta distracció; o, si estudio, no busco sinó la ciència que tracti el coneixement de mi mateix i que m'instrueixi a viure bé i a morir bé.

-Els romans deien en la seva religió: "Hoc age" ("Atenció"), cosa que nosaltres diem a la nostra manera: "Jursum corda" ("Amunt els cors") i tant les unes com les altres són per mi paraules perdudes.

-Plutarc és el meu referent.

-M'entristeix molt que nosaltres no tinguem una dotzena de Diògenes Laerci, o que les seves idees no estiguin més esteses, o siguin més compreses, ja que no em prenc amb menys curiositat la fortuna i la vida dels preceptors del món que la diversitat dels seus dogmes i les seves fantasies.

-La ciència és en veritat una molt útil i gran empresa. Els que la menyspreen testimonien força la seva estupidesa.

-La nostra religió està feta per extirpar els vicis; i al capdavall els protegeix, els nodreix i els excita.

-Som cristians de la mateixa manera que som perigordians o alemanys.

-Si el que nosaltres no hem encertat a veure, no existeix, la nostra ciència queda extraordinàriament retallada.

-La presumpció és la nostra malaltia natural i originaria. L'home és la més calamitosa i fràgil de les criatures, i, a la vegada, la més orgullosa.

-Quan jugo amb la meva gata, qui sap si no és ella qui passa l'estona jugant amb mi, més que no pas jo amb ella?

-Tot el que existeix sota el cel, va dir el savi, segueix una llei i una fortuna semblants.

-No hi ha animal al món que sigui tan traïdor si es compara amb l'home.

-La misèria de la nostra condició implica que no siguem tan capaços de fruir dels plaers com d'escapar dels mals, i que el plaer extrem no ens afecta tant com un lleuger dolor. No sentim tant la salut completa com la més lleugera de les malalties.

-La falta de civilitat, la ignorància, la simplicitat i la rudesa van acompanyades sovint de la innocència; la curiositat, la subtilitat i el coneixement arrosseguen rere seu la malícia; la humilitat, la temença, l'obediència i la bondat, que són les peces principals per a la conservació de la societat humana, demanen una ànima buida, dòcil, i que presumeixi poc de sí mateixa.

-La ignorància que habita per naturalesa en nosaltres, l'hem confirmada i comprovada després d'un llarg estudi. S'ha esdevingut, en les persones veritablement aciençades, el que els passa a les tiges del blat; creixen i s'alcen amb l'espiga dreta i altiva mentre encara són buides; mes, quan ja són plenes i grasses del gra que ja està madur, comencen a humiliar-se i a acotar el cap. De la mateixa manera, els homes, després d'assajar-ho i de sondejar-ho tot, com que no han trobat en l'acumulació de la ciència i en la provisió de tantes coses diverses res que sigui segur i sòlid, i res més que vanitat, han preferit renunciar a la seva presumpció i han reconegut la seva condició natural.

-La major part dels esdeveniments conflictius del món ho són per causes gramaticals.

-Els misteris de la filosofia tenen moltes estranyeses comunes amb els de la poesia: l'enteniment humà es perd en voler sondejar i contrastar totes les coses fins al final; tal com, avorrits i baldats per la llarga cursa de la nostra vida, recaiem en l'infantilisme. Vet aquí les formoses i encertades instruccions que extraiem de la nostra ànima.

-Qui no s'entén a si mateix, quina cosa pot entendre?

-Protàgores deia una ximpleria, fent de l'home la mesura de totes les coses quan ni tan sols no ha sabut mai la seva. (...) No era més que una broma que ens menava a concloure necessàriament de la inutilitat del compàs de qui mesura.

-El fart titlla el vi d'insípid; el que està sa, de saborós; i l'assedegat, d'exquisit.

-Qui ens donés a escollir entre l'ampolla i el pernil amb les mateixes ganes de beure i de menjar, no ens deixaria, sens dubte, cap altre remei que morir de set i de gana.

-El nostre desig s'acreix amb la dificultat.

-No hi ha res que per naturalesa sigui tan contrari al nostre gust com la satisfacció que prové de la facilitat, ni res que l'exciti més que la raresa i la dificultat.

-El que es fa coratjosament es fa sempre amb honor en el temps en què la justícia és morta.

-Anomenem engrandir el nostre nom al fet d'estendre'l i de sembrar-lo en moltes boques (...) l'excés d'aquesta malaltia arriba fins a tal punt que molts busquen que es parli d'ells sigui de la manera que sigui (...) sembla que ser conegut sigui, en certa manera, tenir la vida i la seva duració garantides pels altres. Jo sostinc que no habito sinó en mi mateix.

-Admiro la seguretat i la confiança que els altres tenen en ells mateixos, perquè no hi ha gairebé res que jo cregui saber ni que gosi respondre'm a mi mateix que ho puc fer.

-La filosofia ens sembla que mai triomfa tant com quan s'afanya a combatre la nostra presumpció i la nostra vanitat, quan reconeix de bona fe la seva manca de resolució, la seva feblesa i la seva ignorància. Crec que la mare dels ous de la falsedat de les opinions públiques i particulars és l'opinió excessivament bona que l'home té d'ell mateix.

-La bellesa és una cosa de gran predicament en les relacions humanes.

-L'horror de la caiguda em provoca més febre que el cop.

-El més baix dels esglaons és el més segur. És on s'hi troba la constància. No s'hi necessita res més que un mateix.

-Sóc tan remarcable oblidant, que els meus mateixos escrits i les meves composicions no els oblido pas menys que la resta, i, cada vegada que em retreuen alguna cosa que he escrit, no la reconec com a pròpia!

-No hi ha ni una sola ànima que sigui tan miserable i bèstia en la qual no s'hi pugui veure lluir alguna facultat particular, ni n'hi ha cap que estigui tan soterrada que no tingui sortida per algun extrem. I com s'esdevé que una ànima, cega i adormida en totes les altres coses, sigui viva, clara i excel·lent per a una acció particular, és quelcom que s'ha de preguntar als mestres. Les ànimes belles són les universals, disposades i obertes a tot; les que si no són instruïdes, com a mínim són capaces de ser-ho.

-Reconeixem amb facilitat en els altres l'avantatge del valor, de la força corporal, de l'experiència, de l'aptitud i de la bellesa; però l'avantatge a l'hora de jutjar no el cedim a ningú.

-En pintar-me pels altres, m'he pintat a mi mateix amb els colors més nítids que els originals. Jo no he fet el meu llibre més del que el meu llibre m'ha fet a mi.

-Els plaers més deliciosos, si es digereixen interiorment, no deixen senyals, i fugen de la mirada no sols del poble, sinó de qualsevol altre.

-La natura ens ha atorgat el do d'una llarga facultat de distreure'ns sols, i ens hi crida sovint perquè aprenguem que ens devem en part a la societat, però sobretot a nosaltres mateixos.

-Dels plaers i els béns de què gaudim, no n'hi ha cap que estigui exempt de certa mescla de mal i d'incomoditat.

-Qui cerca i abraça totes les circumstàncies i totes les conseqüències dificulta la seva elecció.

-Els qui millor administren casa seva són els qui menys saben dir-nos com ho fan, i els que saben parlar amb habilitat sovint no fan res de valor.

-Les malalties i les condicions dels nostres cossos es veuen així mateix en els Estats i en les polítiques.

-La feblesa de la nostra condició ens empeny sovint a la necessitat de servir-nos de mitjans malvats per a un bon fi.

-Cadascú s'adona que hi ha més bravesa i desdeny a batre l'enemic que a rematar-lo (...) la set de venjança (...) només vol fer-se sentir. (...) Matar un home és protegir-lo de la nostra ofensa.

-[Referint-se als savis]: El vici més gran que remarquen en la natura és que els nostres desigs es rejoveneixen constantment.

-Llevat de l'ordre, la moderació i la constància, considero que totes les coses són accessibles per a un home feble i en general ple de defectes.

-Per poder jutjar com cal un home és necessari observar-ne principalment els actes acostumats i sorprendre'l en la intimitat del dia a dia.

-Pirró (...) va assajar, tal com fan la resta de filòsofs que ho són de veritat, d'adequar la doctrina a la seva vida (...) no s'apartava del seu camí per gros que fos l'impediment que se li presentés.

-Anomenem contranatura el que és contrari al costum; i no hi ha res que no ocorri sinó segons la natura, sigui el que sigui. Que la raó universal i natural foragiti en nosaltres l'error i l'estupor que la novetat ens aporta.

-No hi ha cap passió que pertorbi tant l'exactitud dels judicis com la còlera (...). El càstig és per als nens una medecina.

-A cadascú li sembla que la forma mestra de la natura està en ell, que és la pedra de toc, i que s'han de referir a ella totes les altres formes.

2 comentaris:

reflexions en català ha dit...

Ui, quin atracament que et faré per al Diccitionari.

Xavier ha dit...

Sempre em sorpren la modernitat de Montaigne.
Era un grandissim observador de la anima !