ah, i sentiu-vos ben lliures en participar



dijous, 19 de febrer de 2009

Sortir de l'ou (ferrat)

Aquell qui de ben petit s'introdueixi en l'art de la cuina, tindrà sempre un avantatge sobre els altres, un avantatge que no te tan a veure amb l'alimentació -que també, per descomptat- com amb la intel·ligència. La cuina és un laboratori d'alquímia on la màgia de l'antic combat entre el misteri i l'especulació sempre s'hi troba present. Sensació, projecte, destresa, innovació!... Totes elles dansen amb follia i harmonia en aquest noble art de cuinar, font inesgotable de salut. Aprendre a cuinar és com sortir de l'ou. Hi ha qui ho considera una experiència mística.

Quan sempre t'han preparat el menjar o te l'has comprat ja fet, es com si tinguessis les persianes baixades a l'enorme i esplèndid finestral que és cuinar. Quan sempre t'han fet el dinar, ets l'ocell que mai ha volat fora de la gàbia, ets les pesades cadenes que només et treus i t'adones que tenies el dia que comences a cuinar. Sortir de l'ou i veure que hi ha vida i que és meravellosa. L'art de cuinar pot ser com un cant de llibertat i color en la presó d'una dona maltractada, l'esbarjo d'una vida àcida i gris, un cant de colors i llibertat. Cuinar és una oportunitat formidable per deixar volar la nostra creativitat, la cuina és el laboratori on podem jugar a ser Deus, barrejar sabors, sensacions, olors; aixecar vertaderes catedrals amb les nostres mans. Reviscolar el reducte zen d'aquesta artesania que cada dia se'ns esmuny més. Sortir a navegar!... Primer amb la nostra barqueta i després sent el capità de la tripulació més estimada.

14 comentaris:

Josep (sl) ha dit...

Ja se del què parles jo ara estic sortint del ou culinari, per sort encara no he cremat res, però sense pràctica pots sortir de l'ou però no podràs volar.

Bé, quin remei ara em toca seguir la practica, vaig a fer me el sopar.

kweilan ha dit...

Sort en aquest viatge culinari que ara comences!

Noctas ha dit...

Fantàstic., per algú que no sap ni fer-se un ou ferrat he considerat el post impecable des de un punt de mira narratiu, és clar....saludus

zel ha dit...

Em sorprens sempre que passo Efrem... moltes persones com tu convenen al món...petons!

El drac ha dit...

Has provat a fer truita de patates i maduixes?

Jo encara no m'hi he atrevit (bàsicament perquè a les meves paelles s'enganxa tot excepte si remenes sense parar, per la qual cosa la truita ja no és truita).

És molt important tenir estris de cuina en condicions (i menjar en condicions (i sobretot un estómac a prova de bomba)).

M'has recordat que fa temps que em vull comprar Cuina per a solters. Poca broma, que encara hi ha dies en què em quedo sense idees (o sense menjar) i sopo xurros amb coca-cola.

El drac ha dit...

Per cert: prova a buscar "carallot rovira" al Google.

Ferran ha dit...

Ostres, Efrem, espero que l'experiència mística es pugui assolir per altres vies, perquè l'opció culinària és, en el meu cas, una pura obligació sense cap devoció :-(

Bon cap de setmana!

Esther ha dit...

Jo estic sortint de l'ou fregit també! Ara fins i tot ja sé fer pollastre a la taronja! :) El millor és anar al mercat, i després, tot el que et fas sap molt millor... El pitjor? Rentar els plats, hahaha...

M'ha agradat molt com ho expliques, molt místic! ;)

khalina ha dit...

a mi la cuina mai m'ha atret però realment ofereix la possibilitat de crear nous menjars barrejant diferents ingredients, diferents quantitats, més temps al foc, moltes possibles combinacions per a noves sensacions.

Ednarg ha dit...

Quan veus que no pots seguir així ja t'has de plantejar seguir una altra dieta. Apart, millorarás la teva creativitat i potser et satisfará cuinar.
La mare no estará sempre per fer-te tapers!

LLuNa ha dit...

Fantàstic! Sempre és sorprenent llegir-te :)

Molta sort en aquesta nova aventura... a mi m'encanta cuinar ^^

Rita ha dit...

No em sedueix gens la cuina, encara que sí que m'agrada molt menjar i bé, cuino només perquè ho haig de fer, però admiro la gent que és feliç fent-ho. A veure si tu ets d'aquests...
Sort!

Jo Mateixa ha dit...

Ui Efrem i encara que no t'ho hagin fet tot quant un viu sol o en parella cada dia descobreix invents nous per la cuina, i qui diu la cuina diu qualsevol altre cosa de la llar.

Es ara, que visc en parella, que he sabut fer truites com deu mana i me n'ha ensenyat ell, la mare em va ensenyar a fer d'altres coses :-D

Jesús M. Tibau ha dit...

envejo la gent que gaudeix cuinant. Jo només xalo amb la segona part, ja a la taula.