ah, i sentiu-vos ben lliures en participar



dimecres, 11 de febrer de 2009

Sobre el saber

Tot el saber que no és susceptible de fer-te la vida més còmoda i agradable, a més de ser inútil, resulta un impediment perjudicial per la circulació del saber que sí que comporta bona vida.

12 comentaris:

Noctas ha dit...

Magnífica frase., estàs fet tot un filòsof crack..saludus

reflexions en català ha dit...

No hi estic gaire d'acord. Jo més aviat penso com el Lessing, que va dir: "Qui en sap molt, té moltes preocupacions."

Per exemple, voler conèixer les injustícies d'aquest món non et fa la vida més agradable sinó que et fa ser conscient de moltes coses; i això, sovint, et fa posar de mala llet.


Salut.

LLuNa ha dit...

Crec que la ignorància et fa ser més feliç, però alhora vius en una vida falsa. Conèixer, saber, tant si és beneficiós com si no... ens fa ser simplement més humans.

Edu ha dit...

Com va dir Aristòtil: tot home, per naturalesa, desitja saber.

Efrem ha dit...

Reflexions en català (Marc et deies..?), estic d'acord amb el que dius. Però em sembla que això en cap cas es contradiu amb el fet que jo exposo, és a dir, que hi ha sabers que ocupen espai però no són productius ni beneficiosos, com si el cap es tractés d'un magatzem i hi posem coses que no ens serviran, cadascú te les seves en funció del seu caràcter. A mi per exemple, el temps invertit en programes del cor, és un acumular saber perjudicial que impedeix que d'altres saber que sí que em serien beneficiosos estiguin entrant en aquell moment.

Lluna, em fa ràbia dir això, perquè la relativització te algun noséquè que no m'agrada, però el que dius, "és relatiu"! La ignorància de certes coses (sabers inútils que no són susceptibles d'aportar-te cap felicitat) sí que et farà més feliç. Però la ignorància de coses susceptibles de fer-te la vida més agradable, no et faran més feliç, ans al contràri!

Jesús M. Tibau ha dit...

necessitems agents del trànsit del saber?

A sobre i a sota ha dit...

Segueixo pensant que el saber no ocupa lloc, tot i la ignorancia et pot fer més feliç fins deixes de sentir-la.

Batiscafo Socialista ha dit...

M'agrada aquest debat. Molt literari i carregat de paradoxes.

Tots sóm agents de trànsit del saber, en tant que ens hi relacionem, ja sigui acceptant, rebutjant o fins i tot experimentant en la especulació o la incertesa.

Sobre el post, a mi hem sembla que ni tot el saber és útil per a la circulació del saber, ni tot el saber és saber en si mateix. La qualitat pot eclipsar amb la seva ombra la quantitat, i viceversa.

Deyza ha dit...

Suposo que com tants altres debats filosòfics aquest ens duria a consensuar una definició de saber.

Tot el que aprengui són coses que aporto a la meva vida, per a molta gent la filosofia o la literatura no són útils, jo naturalment no hi estaria d'acord.

Ara bé, si et refereixes a "saber" els concursants de fama, "saber" qui guanya al gran hermano o "saber" com els hi va per Vendelplà, aleshores potser si que ho consideraria impediments per a la circulació d'altres informacions.

Salut

PS: benvingut tu també pel meu blog

Neith ha dit...

Umm, crec que Epicur estaria força d'acord amb tu sobre el saber inútil que pertorba l'esperit ;P però... saber és necessari i per poder discernir entre informació vàlida i la que és porqueria s'ha de passar per un filtre. És com quan busques per Internet, d'informació tens tota la que vulguis, això sí, has de saber escollir. És això el que volies dir amb la frase?

Efrem ha dit...

Si Deyza, em refereixo a sabers que en aprendre'ls estàs malgastant aquest temps d'aprenentatge mentre podries escollir estar aprenent quelcom que sí que pugui ser susceptible de contribuir -responente també a tu, Neith- a alguna felicitat. Com molt bé pot ser informació que t'ajudi a formar-te un esperit crític, ja sigui posant dades per ser processades o bé essent ja en sí mateix un pensament o "cosa processada" (que tot i ser-ho sempre serà susceptible de tornar-ho a ser per crear una altra idea, però bé, és igual) esclar. Però hi ha sabers, com estar-se -i parlo en el meu cas evidentment- mirant programes del cor que són perjudicials, perquè ho vulguis o no, t'ocupen un lloc que podria estar ocupat per altres que serien més beneficiosos. Si hem de parlar de filòsofs, ho identificaria barrejant trets epicuris i aristotèlics: la recerca dels plaers superiors d'epicur no és possible sense ser mínimament excloents en l'acció de què aprenem, i en el què aprenem hi seria convenient afegir-hi la recerca del bé i l'excel·lència aristotèliques.

Volia refutar la cèlebre frase que el saber no ocupa lloc. Perquè avui en dia, tal i com va el món de ràpid i que hem passat de tenir mancances de material il·lustrador a tenir-ne sobrecàrrega, el temps que estem agafant una informació, o un saber, l'estem tirant per la borda, quan podria ser millor aprofitat aprenent coses que ens servíssin pel noble art de la felicitat.

iruNa ha dit...

Buf... s'han dit moltes coses per aquí i totes força interessants.
Jo crec que la clau està en pensar què significa exactament la paraula "saber". Penso que alguns exemples que has posat Efrem (com lo dels programes del cor) no són sabers com jo els entenc, són passatemps, maneres absurdes d'omplir-te de coses que efectivament, no et serveixen de res.
També estic dacord en què com més saps més preocupacions tens i més te n'adones de la complexitat de l'ésser humà i de tu mateix. Però això, lluny d'allunyar-te de la felicitat, crec que t'hi acosta, perquè la comprensió és la base del coneixement i del saber.
Respecte la típica frase de la ignorància fa la felicitat... jo la poso en dubte, tot i que reconec que moltes vegades l'he utilitzat com a expressió en algun dels meus discursos interns o converses. La ignorància, en el meu entendre, et fa ser més tonto (i perdona per utilitzar aquesta paraula) i això dista completament del concepte del saber. No estic dient que saber sigui sinònim d'intel·ligència, però sí que és cert que et dona moltes més eines per comprendre la vida.
Apa, ja he deixat la meva reflexió!
una abraçada!