ah, i sentiu-vos ben lliures en participar



divendres, 6 de febrer de 2009

Instants de jubilació

Després d'un dinar de paella i bon vi en restaurant arran de platja, descansa el bon àngel fent la migdiada, gaudint l'empar del gran amor que al llarg del temps s'ha anat forjant. Passeja vorejant les cales del seu món. Surt al tard, sap que els rajolins de sol s'esmunyen ja entre suaus brises i no podran extenuar l'ànim del seu cos. La rabiositat dels insectes ja no hi es en l'aire i l'aroma d'estiu d'aquests paratges penetra fins al cor de totes i cada cèl·lula epidèrmica. Es respira fresc però càlid. De tot neguit el rastre n' ha estat esborrat per l'alegre, calmada, dolcíssima situació. Ja no hi ha deures, ni mancances, ni voluntats, només una ànima; l'esperit que es va contagiant d'allò que se sap sa, la coneixença, l'amor, la ingenuïtat, la bellesa,
la poesía de l'indret.

10 comentaris:

Ednarg ha dit...

Quan m'he llegit el text qüasi em semblava que jo hi era arran de mar!
Ets tot una jove promesa de la poesia, encara que ja contemplis aquestes coses com els que seuen al banc de sinofós..

Ferran ha dit...

Quina bona sensació he anat percebent a mesura que llegia! Tot sembla fàcil, agradable... la poesia de l'indret, li dius tu; sí, és això.

Jo Mateixa ha dit...

Que maco, quin relax, quina calma.....

Josep (sl) ha dit...

Bon article.

Anònim ha dit...

Efrem,
T'afegeixo a la llista de Poesilvia i ens anem informant de tot! Gràcies per l'interés!

- assumpta - ha dit...

Quina manera de descriure-ho, ja m'hi veia jo mateixa allí.
No deixis mai d'escriure/descriure així. Gràcies per compartir-ho !

A sobre i a sota ha dit...

Quina bellesa de relat, quina pau i quina frescor...precios fins i tot la fotografia...Gràcies

Noctas ha dit...

No sabia que una paella pugués inspirar tant... del vi, però, sí que m'ho esperava ..saludus crack

khalina ha dit...

mmm jo ja m'hi trobava. Però estic a casa, a la ciutat i és de nit

LLuNa ha dit...

Ara només falta que aquesta calma i aquesta saviesa s'encomanin en forma d'epidèmia... el que escrius fa somiar :)