ah, i sentiu-vos ben lliures en participar



dilluns, 2 de febrer de 2009

Cercant el nord perdut i la seva tradició

El saber comporta responsabilitat, saber és poder: veritat com un temple! Tenir poder suposa ser responsable de la seva aplicació o no-aplicació. Tots sabem que hi ha nens que moren a l'Àfrica, si ho sabem i no fem res malgrat tenir el poder de fer-ho, en som responsables.
Altra cosa és que ens en sentim o no, de responsables. Això te a veure amb el nivell d'empatia simpàtica amb els altres. Si la nostra societat s'ha desenvolupat com ho ha fet, ha estat gràcies a que ha desenvolupat alts nivells d'empatia simpàtica que s'ha vist reflectida en la responsabilitat envers un mateix i envers els altres. Això no t'interessa si no t'interessa saber perquè occident ha despuntat en l'espècie humana. No dubto que Grècia, Roma i el cristianisme han tingut la seva importància, però ja d'abans en alguns punts d'Europa i d'Àsia hi havia societats més avançades que a la resta del planeta.

Per poder trobar-li una explicació, una teoria que tinc és la del clima, allà on fa fresca, les societats s'han desenvolupat més. El fred espavila les bèsties, diuen; jo crec que aguditza l'ingeni, perquè incita a l'activitat, al moviment! I això és el que és realment important. La mandra és l'enemiga més gran de l'avanç. No conec cap societat avançada que visqui en un lloc on faci calor tret de les que han estat colonitzades. Tot i així, és obvi que el clima no ho
és tot, si fos així els pobles de Nord-amèrica i de gran part de l'Àsia també s'hagueren desenvolupat com ho feren els pobles d'Europa. Els reis, nobles i tota la pesca són comuns amb Àsia. Així doncs, quina diferència hi ha hagut? Jo penso que fou una revolució del saber la qui portà Europa (i més tard, les seves colònies i el Japó) a una ascendent revolució que ens portà a millorar en tot: evolucionant de cop i volta si ens ho mirem en perspectiva; de la mà del pensament, la ciència i la tecnologia. Un fet clau, al meu parer, fou l'aparició d'un nou tipus de ric que no provenia de la noblesa sinó del mateix poble. Alguns pagesos aconseguiren negociar, i fent cèntims crearen una nova classe social -la burgesia- que competia amb la noblesa, amb aquesta situació començà a expandir-se la cultura d'una forma imparable i aquesta fou el focus de llum que il·luminà la tecnologia, la revolució industrial i les migracions del camp a la ciutat, desenvolupament de la solidaritat entre obrers, alfabetització i concepte de dignitat. I a partir d'aquí, tira milles occident!


Però si sabem que aquesta classe "pensadora" i aquesta "solidaritat" entre el poble, han format la societat propera i d'intercanvi que ha fonamentat el món democràtic i contemporani, hauríem de ser responsables i fer crítica de l'egoisme atroç que s'està començant a donar en la nostra societat, aquest egoisme es reflexa en el poc interès per les coses comunes com és la política o la tradició de "donar sense esperar res a canvi" que abans, crec, es donava més. Perquè si no fem crítica, la resta del món potser ens passi la mà per la cara. Perquè aquest egoisme, o individualisme, o alienació -diguin-li com vulguin-, porta a una falta d'ideals que s'acaba transformant en mandra, i la mandra és, al meu entendre, el pitjor enemic de l'home i el que pot ser determinant en l'incert futur d'Europa. I si tenim la sort o la desgràcia d'haver estat instruïts en la cultura de l'agraïment, ara no podem girar el cap com amb els nens de l'Àfrica, perquè és el llegat que ens han deixat i el que deixarem. Agraïment per una banda, i responsabilitat per l'altra. La cultura de l'esforç, com ja la coneixen els nord-americans i els nipons.

29 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

Europa té un greu perill de caure en la decadència

Tumbaíto ha dit...

Los iluminados de todos los tiempos han creído que el saber comportaba responsabilidad sobre otros (lo cual equivale a poder sobre otros). De hecho, el primer fascista gustaba de filósofos gobernantes (jajajajajajajajaja)).

Así los ingenieros expropian los terrenos de los agricultores para hacer carreteras porque... ¡PORQUE ELLOS SON LOS RESPONSABLES DE LA BUENA MARCHA DEL PAÍS!

La responsabilidad que de primeras parecía algo oneroso se convierte en sucio poder y esclavitud para lo "tontitos".

Imbéciles, profundamente imbéciles.

Noctas ha dit...

Efrem ets un pensador brillant., un filòsof en tota regla., hi ha un rigor intel.lectual en els teus escrits i sobretot una plena falta de prejudicis i una apertura de cap (open mind) que és molt complicada de trobar...felicitats crack!!! i sí on fa calor la gent es mou més a poc a poc i la mandra es torna més fàcil i totplegat és més difícil!!!el fred espavila, la calor incita a follar i poca cosa més...

LLuNa ha dit...

Estem condemnats a caure si no convertim aquest individualisme imperant en un altruisme cooperatiu, en modèstia i en un xic d'empatia cap als que no han tingut la nostra sort.

Escrit genial noi! :)

El drac ha dit...

Ara a Pedagogia s'ha posat de moda parlar d'esforç. Però crec que és casualitat. A més, es limiten a repetir que "aprendre costa un esforç", cosa que tots sabem (el pedagogs tenen el do de redescobrir les coses evidents).

Jo pensava que Europa ja hi estava plenament, en decadència... (si m'equivoco, millor...).

Tumbaíto: ¬¬. (Supera usted con creces mi peor mal humor). (Pero algo de razón tiene respecto al uso que se da del concepto de responsabilidad).

Efrem ha dit...

Tumbaíto, posem per cas que hom es troba un comandament per terra i l'agafa. Pot saber perquè serveix o no. Posem per cas que serveix per fer esclatar un hospital i que el qui ha agafat el comandament ho sap. És responsable faci el que faci, si fa esclatar l'hospital n'és responsable, si no el fa esclatar és responsable de no haver-ho fet. És en aquests termes com em refereixo a la identificació de saber amb poder, i la seva relació amb la responsabilitat.
No pretenc en cap cas justificar el paternalisme, penso que tothom és prou grandet per actuar com vulgui, a això em referia en el sentir-se -o no- responsable de quelcom. La subjectivitat és infinita...

Tumbaíto ha dit...

Que sepa que el accionamiento del artilugio ocasiona una catastrofe no es lo que le obliga a no accionarlo sino la prohibición de causar males.

De haberme reclinado sobre una estantería de objetos de cristal, si lo hice es porque no sabía que esa acción mía causaría la caída y fractura de la colección que expone y, sin embargo, soy responsable de las pérdidas ocasionadas.

El conocimiento de lo que nos libra es de tomar malas decisiones pero ni aumenta ni disminuye nuestra responsabilidad.

(En el caso en cuestión suyo hay otras razones a las que atender.)

Efrem ha dit...

Sí, estem totalment d'acord Tumbaíto!

Un altre exemple, rapten a una dona i la violen.

Si sap que l'han prenyada pot anular l'embaràs o tirar-lo endavant. El fet de saber-ho la fa responsable del que succeeixi.

Si no sap que l'han prenyada, el fet de no saber-ho l'eludeix de la responsabilitat de tenir-lo o no tenir-lo, perquè no pot escollir. En aquest sentit el saber és poder i raó necessària per a la responsabilitat. Aquests són els termes en què he desenvolupat la idea de responsabilitat dins de la situació en qüestió a l'escrit. Vull dir que només afirmava que el saber et fa responsable. També l'acció, com tu dius, evidentment. Però el saber, a més de l'acció, inclou també la inacció; cosa que no succeeix amb el no-saber: si no saps i no actues no ets responsable, a no ser que la no actuació es vulgui interpretar com una forma d'acció. Però ja seria molt rebuscar, per això et deia que la subjectivitat és infinita, les interpretacions.

Salut (i bona apreciació)!

Tumbaíto ha dit...

No elude responsabilidad alguna el ignorante. Es un ignorante responsable.

Saber que tal individuo se está muriendo de tal enfermedad no te obliga a curarlo ni te hace responsable de su muerte; o sea, debe preexistir conque está tan obligado el sabio como el ignorante.

Efrem ha dit...

escollir suposa fer-te responsable de la tria, si no saps com curar la malaltia no pots escollir curar-la, no hi ha responsabilitat. Si saps com curar-la pots escollir, i si esculls ets responsable de la teva tria i del que comporti la seva aplicació. Si tries no curar-lo ets responsable de no haver-ho fet, tan com si tries curar-lo... Si no saps no pots triar.

No entenc en què no estem d'acord, crec que n'estem però anem plantejant la qüestió amb diverses perspectives.
Quin atzucac! xD

Tumbaíto ha dit...

Supongamos que a un papá se le muere su retoño de meningitis. El papá no sabe curar la meningitis y a duras penas sabe que su hijo tiene meningitis, ¿se sentirá culpable de la muerte de su hijo, Efrem?
El conocimiento no aporta más responsabilidad al mundo moral que objetos al mundo físico.

Efrem ha dit...

Esclar que no, el pare no n'és responsable perquè no ha pogut triar si el fill tenia o no meningitis. Que se'n senti o no ja és qüestió de cadascú, subjectiva i intransferiblement de cadascú.

Estem d'acord.

Tumbaíto ha dit...

Para nada, Efrem.

Yo no creo que la culpa del padre sea algo subjetivo; el padre es responsable de la muerte de su hijo. ¿Eso de subjetivo qué es? ¿Una forma de decir: pobre idiota?

EL PADRE ES RESPONSABLE DE LA MUERTE DE SU HIJO.

Otra cosa es que aquí, perfectamente, se aplique el principio de "en el pecado lleva la penitencia" y no implique otro castigo que la muerte del niño.

Efrem ha dit...

Però perquè ha de ser-ne responsable, el pare? Si no sap curar-la, ni sap que la té. Què més hi pot fer? És cosa de metges en tot cas.

Efrem ha dit...

Vull dir que cadascú se sent responsable fins on li arriba. Si no n'hi ha més no n'hi ha més de sentiment de responsabilitat. Una cosa és sentir-se'n i l'altre és ser-ho-.

Tumbaíto ha dit...

Porque la meningitis tiene cura. Y su ignorancia también: licenciatura en Medicina.

Tumbaíto ha dit...

Nuestra responsabilidad coincide con nuestra radical miseria.

Efrem ha dit...

Donde coinciden? No li veig la coincidència :(

Tumbaíto ha dit...

Evidentemente que no la ve. De lo contrario entendería lo presente de la culpabilidad del padre analfabeto.

Efrem ha dit...

No sé si sóc tonto o què passa, però segueixo sense veure on coincideixen la nostra radical misèria i la nostra responsabilitat!...

Tumbaíto ha dit...

Para empezar en que nuestra miseria es nuestra responsabilidad.

Tumbaíto ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Tumbaíto ha dit...

¿De qué quiere que seamos responsables? ¿De nuestra perfección?

Efrem ha dit...

Ok, crec que ja ho entenc, ara ja t'ho puc discutir!... :P (xD)

No crec que la nostra misèria hagi de ser la nostra responsabilitat, algú a que se senti sexualment atret per nens o animals (tan se val, qualsevol desviació: un psicòpata), serà la seva misèria però no la seva responsabilitat, doncs no l'ha escollida ni pot canviar-la...

Tumbaíto ha dit...

Hasta donde yo sé los paidófilos aún no habiendo podido elegir no serlo son responsables de su delito (delito-miseria).

Aunque en este caso no se cree que en el pecado llevan la penitencia.

<< I X >> ha dit...

ke tal efrem, et va afectar la conferencia "l'escola contra el mon" eeeh! jejeje. Personalemnt, tot i que la societat els principis la dignitat i els valors universalistes ens han permes arrivar al grau d'evolució on hem arrivat crec que en l'actualitat els hem de superar, m'explico: l'altruisme va ser un valor necessari per acabar amb el malestar col.lectiu, però en l'actualitat crec que acceptar la condició egoista (antipaternalista)es l'única possibilitat d'accedir a la vertadera dignitat. Un s'ha de reconeixer com a egoista, tots ho reconeguem o no ho som. Això no vol dir que sigui avar o materialista, el meu egoisme, per exemple m'obligaria a permetre que els qui m'envolten siguin capaços d'accedir a una educació de calitat, ja que sols accedint-hi poden arrivar a millorar i a realitzar fites que per a mi sol son impossibles. Però en tot cas seria per el meu interes. És absurd en una societat suposadament alliberada de valors contaminats de religiositat parlar d'altruisme ja que aqui es troba el veritable principi de la alienació."No preguntes que puede hacer tu país pro ti, pregunta que puedes hacer tú por tu païs", eprsonalment una gran estupidesa. El meu païs sols m'importa perquè pot fer coses per a mi, pretendre l'amor incondicional i l'acte desinteressat crec que és anar contra natura. En l'actualitat hem de superar els valors ja anticuats del passat, ser realistes, responsables dels nostres actes individuals, per amor a un mateix, egoistament... Bé se que la meva forma de parlar és algo xocant, s'ha de tindre en compte per això que per entendre correctament aquest individualisme del que parlo (extret inequivocament de "el único y su propiedad" de Max Stirner), fa falta primer haver fet una lectura mínimament atenta del sr. Baruch Spinoza i el seu panteisme... bé, no m'enrollo més jeje perdó per les faltes d'ortografia, sok tot un caos XD

Deyza ha dit...

Un escrit molt interessant. Tot i que alguna vegada se m'ha passat pel cap, la visió climàtica té les seves fisures [mentre els grecs i els romans desenvolupaven la civilització a escandinavia no estaven precisament avançats].

Responsables? Molt més del que ens pensem. 1. Colonització 2. Exportació (avui dia!) d'armes per part d'Espanya -i fins fa 2 dies mines!-.

A l'anterior comentari: no és més natural l'egoisme que l'altruisme. Algú que entra a una casa en flames a salvar gent arriscant la seva vida, actua egoistament?

Efrem ha dit...

Kiku, estem d'acord en el fons però per res en la manera de plantejar el debat. Bé ja ho hem parlat molts cops: el que per tu és l'egoísme per mi és la condició humana i per això no cal nomenar-ho egoísme. L'egoísme només el veig necessàri per denotar connotació negativa en la personalitat d'hom en el sentit de poc considerada cap als demés, poc respectuosa, etc. I, sobretot, com la falta d'empatia simpàtica descoberta o "notada" d'altri cap a hom. Com una falta de maneres. Superat aquest punt. Com tu molt bé dius, les coses les fem per amor a un mateix, però resulta -com també dius, que l'amor a un mateix no és possible sense els altres (A no ser que siguis un ermità xD), osigui que l'amor a un mateix acaba derivant en amor pels altres, de tal manera que l'egoísme perd sentit en aquests termes i el cobra si parlem de falta de respecte etc...

Deyza -bé abans de tot, benvigut a ca teva. l'home que entra a casa a salvar un desconegut quan està en flames, seria egoista en tant que ho fa perquè a ell li ve de gust i creu que és el millor i és el que li fa plaer o feliç en aquell moment; però per mi aquesta visió de "l'egoísme" s'excedeix del terme real, si fos així tothom seria egoísta i perdria el valor el terme perquè deixaria de ser un comportament moral. Per això crec, com tu, que aquell home actua d'una manera altruísta.

Anònim ha dit...

[URL=http://realsar.com/realty/fish/435/russkoe-domashnee-porno-ivideo.html]русское домашнее порно ивидео[/URL] [URL=http://netfilm.ru/youilove/css/438/profiles13.html]ролики с порнуха с кочать[/URL]
порновидео скачать с еленой берковой порно ролики с женщинами смотреть в онлайне
http://www.cpmapelsin.com.ua/img/glyph/412/profiles26.html скачать фистинг ролик
[URL=http://opora.rv.ua/templates/madeyourweb/images/424/profiles47.html]видео онлайн секс с берковой[/URL] [URL=http://opora.rv.ua/templates/opora_portal/images_blue/427/profiles23.html]видео как дрочат хуй[/URL]
видео онлайн спящую трахали на вечеринке армянские видио клипы
http://opora.rv.ua/templates/opora_portal/images_blue/427/profiles48.html очень крутое видео порно
поррно видео посмотреть и секс google4534553453322