ah, i sentiu-vos ben lliures en participar



diumenge, 21 de juny del 2009

Perdre el temps


No tinc del tot clar que el temps es pugui perdre, però només de plantejar-me la idea que ara mateix l'estigui perdent amb tota probabilitat, ja fa que aflorin en mi tota mena de suors. Estar perdent el temps! Us imagineu que esteu perdent el temps..?!! I si el perdo, sense, què faré jo després? Em relaxa i reconforta molt imaginar que si ara l'estic perdent, potser algun dia el trobi, així; patapam, de sorpresa! I alegria! Com un bitllet amagat. O potser el robo, qui sap, potser a tu te'l robo!!! Potser és divertit ser un lladre de temps... De tota manera, de temps tothom té el seu, oi, com el gust. I si quan deixes de guanyar temps comences a perdre'l, i només guanyant temps és possible deixar-lo de perdre? I potser buscar sentit, si pot ser patologia, sigui la més pròpiament humana. I si la única manera de no perdre el temps, vull dir de guanyar temps, fos divertir-se? D'aquí deu venir allò d'anar a la recerca del temps perdut... I salut tururut! Quina ratllada us he fotut xD

25 comentaris:

Clidice ha dit...

En tot cas no està malament la ratllada. Per cert, no has contemplat que s'estira i s'arronsa com un xiclet :P jo, des que vaig veure el dibuix de la corba espai - temps ja no sóc la mateixa ;P

Agnès Setrill. ha dit...

M'agrada el teu blog.

Evocacions ha dit...

Molt maco el post. I molt català. El temps és un tema que m'apassiona. Però, al tanto, quan més gaudeixes més ràpid passa el temps; ens vigila. SI t'avorreixes, el temps passa més lentament. Ara bé, al final, a la memòria si t'has avorrit recordes el temps passat com molt breu, i si t'has divertit, el recordes molt durader. Quina paradoxa! (hi ha una explicació sociològica)

Platònica. Núria F ha dit...

tempus fugit!!
estic d'acord, divertir-se (encara que s'estigui d'examens.. jaja).

:)

ferran ha dit...

Jo ho veig més com espai.

zel ha dit...

Mira Efrem, jo t'entenc, quan sóc amb els nens sovint els dic que el temps, és gairebé l'única cosa que no es pot recuperar, però tu ja saps ara per ara si t'ho pots permetre, prou seny que tens....petonassos!

Tals ha dit...

M'agrada quan escrius així, ràpid, sagaç, precipitat. És com molt tu.
El temps mai es perd, sempre el vius d'una manera o altra, i ningú pot dir-nos quina és la millor forma d'aprofitar-lo, a vegades també està bé veure passar el temps davant nostre, i aquesta és precisament la forma de sentir-lo, de viure'l.

Ferran Porta ha dit...

Plas, plas, plas! Excel·lent escrit aquest teu, Efrem!

No tinc gaire temps per deixar-te un comentari (perquè se'm tira a sobre; me n'he d'anar a dormir), però sí me'n prendré una mica pe deixar constància que el temps que dedico llegir blogs està molt ben invertit, especialment quan arribo a escrits com aquest.

M'has regalat un temps (d'uns 60 segons) valuosíssim. Gràcies!

Tumbaíto ha dit...

Sólo encuentro digna la opción de perderlo; también podríamos ayudar a los negritos de África pero seguro que cuando crezcan se matan.

Lycaon ha dit...

Buf! Parlar sobre què és perdre el temps i què no ho és ja podria ser ben bé una pèrdua de temps. L'únic cert és que "tempus fugit", i hem d'aprofitar el temps que tenim, sense fer mal a ningú, oi?

Judit ha dit...

Jo molt sovint tinc la sensació d'estar perdent el temps, què t'he de dir... si has llegit el correu suposo que ja m'entens. I això, que la putada és que mai es pot recuperar, per moltes coses que facis després... el passat és passat i si hi has perdut el temps, així romandrà per sempre.

Criteri ha dit...

Això és més profund del què sembla. Entre comentaris anava barrinant i penso que la resposta és: perdre el temps és fer allò que no t'ajuda a estar en pau, allò que és inútil, ser més savi, millor, o divertit. Si estas en pau mirant els nuvols en absolut és perdre el temps. Ara bé, no tot el dia. O sí? Ja he dit que la cosa se les porta.

lia ha dit...

tenim tot el temps del mon, però no en som conscients, ens pensem que se'ns acabarà, per això l'hem d'aprofitar al màxim, sinó et sembla que l'estàs perdent, però és que vivint en un món amb tanta pressa no m'estranya, no tenim ni temps pel temps! merci per la visita al blog!!

Josep ha dit...

"El temps és un bé escàs no acumulable i no transferible". Frase d'un gran professor (sí, en queden alguns)

Anònim ha dit...

Ah, però el temps es pot guanyar?

Aloma. ha dit...

en tot cas, mai es perd el temps, sinó, podriem dir que el malgastem, (un altre dilema, o una altre branca per aquest tema de "perdre el temps"). O bé, no és tampoc que el malgastem, sinó que, psicològicament pensem que en menys d'estar fent quelcom, podriem estar fent un altre quelcom més aprofitos, però ja deixant de banda que estem perdent el temps, sinó només posant a sobre la taula, que l'estem malgastant.

M'agradaria robar temps, però, com?
Fins i tot de vegades me'n sobra.

At versaris - Temps (escolta-la)
http://www.goear.com/listen/53e33f8/

Aloma. ha dit...

Ah! i genial aquesta foto ;)

Modgi ha dit...

Si no estàs follant, estàs perdent el temps. Però míra-t'ho d'una altra manera: hi ha gent que fa passa-temps. Això sí que és patètic. No fan sudokus, esperen la mort.

Bon rotllo.

assumpta ha dit...

En aquest cas, el fet d'haver-me llegit el teu post et puc dir que no ha estat pas un temps perdut.

M'ha agradat i força aquesta manera que tens de transportar-nos-hi, amunt i avall...

Però malauradament, sempre acabem perdent la partida que juguem al el Sr. Temps.

;)

Josep (sl) ha dit...

Tempus fugit. Sols es pot perdre; no és pot ni tenir, emmagatzemar ni intercanviar. Sols podem fer el que bonament podem amb el temps que posseïm.

Esther del Campo ha dit...

No estàs perdent el temps, sino que nosaltres fem temps amb tu, i al mateix temps, aprenc molt amb el teu bloc. Tan de bo perdessis més el temps de la manera que ho saps fer! ;)

Alexandre ha dit...

"Aprendre a esperar la vida,
a mirar què passa quan ningú no et mira."

Aquesta la vaig trobar després d'una hora i mitja de perdre el temps i m'ha ajudat molt a optimitzar-lo!!

Felicitats, he somrigut molt llegint-te

Alexandre ha dit...

Per cert: "Els dimarts amb Morrie" de Mitch Albom.

Hi ha un capítol on parla del temps...bé, tot el llibre parla del temps des de la perspectiva d'un home que sap quant de temps li queda per viure.
Oh, quin fart de pensar.

Endavant i amtelles!!

Lycaon ha dit...

Molt bo l'article! M'hi he sentit identificat: la por de perdre el temps és una de les més essencials de la meva vida. Per això no faig cues, arribo tard als llocs i també em desespero quan tinc temps i m'avorreixo, perquè no tinc res interessant a fer.

KinhMinh ha dit...

plain dog t shirtGold Coast Property
The Norte Chico civilization was a complex Pre-Columbian society that included as many as 30 major population centers in what is now the Norte Chico region of north-central coastal Peru. It is the oldest known civilization in the Americas and one of the six sites where civilization separately originated in the ancient world