Hola amics blogaires. Ja no comento apenes cap dels vostres escrits, no és res personal, ni molt menys manca d'interès, el que m'ha passat és que m'he quedat sense temps per aquesta mena d'oci pels blogs. És una sort i un luxe comptar amb estones com aquelles, que ja no tinc. Podríem dir que en comptes, tinc molta feina, cada dia més!
6 comentaris:
No cal patir-hi. Aquestes coses ja passen. Mentre el motiu sigui positiu, tot va bé :)
T'anava a dir el mateix que la Clídice ja t'ha dit: són coses que passen, èpoques... Espero que no vagis gaire estressat, com a mínim!
Tot va a èpoques... l'important és poder dedicar el temps a les coses que són més importants.
Salutacions!
A mí em passa el mateix. I fins hi tot estic veient que hauré de deixar el blog, però espero trobar alguns instants per seguir als blogs que més m'agraden. Un, és aquest. :)
Cal ser flexible.
Això sí, a veure si coincideix que ens avorrim durant la mateixa estona i podem anar a fer un cafè o algo.
Però nosalres no et deixem de llegir. Com diu tothom, això passa, cada cop més sovint.
Ànims!
Publica un comentari a l'entrada