ah, i sentiu-vos ben lliures en participar



dimarts, 29 de desembre del 2009

El rol de la vanitat

La vanitat és l'única defensa d'aquells que som massa fràgils per mirar-nos al mirall sense trencar-nos.

6 comentaris:

Agnès Setrill. ha dit...

Una mica, com tot, també va bé de tenir-ne, oi?

Anònim ha dit...

Ostia Agnes com magradria veure Luccia i el sexo amb tú i fer totes les guarrades i més que es veuen a la peli...buuuuuff!

Jesús M. Tibau ha dit...

sovint la vanitat ens pot empentar endavant, però ta´mbé sovint ens pot tallar amb el vidre que tenim davant, trencat

Evocacions ha dit...

Així que tu també fas aforismes! Mel maco aquest sobre la vanitat. Veig que ets un home de vidre. L'article que em vas passar està molt bé, moltes gràcies. Tu passaries d'allò més bé amb aquest home.

Josep Lluís ha dit...

Tot en la justa mesura deu ser bo.

Un polsim de vanitat si, perquè no...

Efrem ha dit...

Agnès, sí, però amb comptagotes! xD

Anònim, sé qui ets xD (Que tinguis un feliç homenatge de cap d'any hahahah!! ;))


Jesús, molt gràfic, m'he imaginat la cara tallada i degotant sang :P!

Evocacions, sí! De fet es veu la influencia d'aquell text, oi? No sé si sóc de vidre jo, de fet, quan em miro al mirall hi veig mig porc i mitja persona! Hi posava molta passió en M.Desiato, sí, tanta que t'encomanava l'energia :)

Josep Lluís, segur que sí.. El més difícil és saber quina és, i un cop sabuda, que se'ns envagi la ma (com sempre.. hehehe).

Suposo que és bona en tant i quan és un indicador de fragilitat, la fragilitat sovint indica sensibilitat, i sensibilitat sovint indica capacitat de captació, d'adonar-se de les coses.

Però molt agafat amb pinces! Jo crec que quanta menys millor, altra cosa és l'autoestima! Aquesta ben alta, però essent el menys vanidosos possible, més que res perquè acostuma a desagradar més que a agradar.

Salutacions!