ah, i sentiu-vos ben lliures en participar



dimecres, 16 de desembre de 2009

París

Fa dos anys vaig anar a París
i avui m'he trobat amb aquesta bella estampa
en forma de línies en un foli rebregat,
així se'm presentava la capital francesa.

Caminar pels carrers de París és sentir l'ànima de dos germans petits en un hipermercat de joguines. Un esperit tan feliç com emocionat. Les coses que no es poden transmetre amb paraules,l'aprenentatge de París. La brillantor als ulls del qui guaita el temple d'occident. Només arribar-hi en rebérem la benvinguda; la fonda brisa d'un aire perfumat i frescor infinita com núvol de sucre. Passejant, a cada racó s'hi descobreixen obres d'art, algunes amagades, fins i tot al metro. L'essència humana que representa aquesta ciutat només es compren passejant pels seus carrers. Qualsevol detall, de vegades són obres faraòniques i de vegades petites esquisiteses, i gastronomies, el grau de sofisticació i bellesa roman sempre en l'aire de París. Flors, llums, fonts i parcs. París és el sinònim més acurat de l'elegància. La plasmació d'uns ideals, l'escultura d'un somni. Ningú s'hi pot resistir, és impossible no caure rendit als braços d'aquesta fantàstica ciutat. El seu grau d'excel·lència, dels restaurants als museus, de les botigues als parcs, dels monuments a la gent. Tot sembla tocat pels àngels, de bellesa exquisidíssima i categòrica, tot al seu lloc perfectament posat. Com si tots els déus s'haguéssin posat d'acord beneïnt-la.

6 comentaris:

Ferran ha dit...

Amb permís de Berlin, és veritat que la ville lumière té àngel, que és un lloc especial. No sé si m'agrada més de nit o de dia; sí sé, però, que els seus carrers, els seus cafès, les seves terrasses (a l'estiu) porten escrit que són al nord dels Pirineus.

Elle est chouette, Paris!

Anònim ha dit...

Que buuuuuuuuuuuunic!!!sembles dionis dançant al compàs embiaragdor de tanta ballesa ... ara bé? com la canalitzes?

Evocacions ha dit...

A mi també va impactaar-me molt París. VAig anar enamorat. Va ser una aventura increïble. Ah,.... quins records, Efrem, quins records!

Efrem ha dit...

Ferran, a mi de dia! El sol il·luminant tot allò és un espectacle, esclar que si hi anés amb parella, segurament la nit, o el vespre millor, farien més patxoca, pel romanticisme... hehe

Anònim, la vaig canalitzar amb aquest escrit, la bellesa, i ara la canalitzo amb el desig de tornar-hi :)

Evocacions, ho has descrit just a la fusta: impactant. Jo ja tinc ganes de porar-hi alguna noieta, ostres quin goig que ha de ser...!!!

Anònim ha dit...

París és com altres llocs i ciutats, una ciutat que cau pel turisme

i ja està

com totes

Clara ha dit...

París.. m'encanta! Té un encant que no té cap altre ciutat.. tot i que la gent no m'acaba d'agradar massa..(clar que no puc generalitzar, però diguem-ne que no tinc gaire bons records dels françesos..)


i.. si m'he de quedar amb alguna ciutat europea.. roma.. mh!