ah, i sentiu-vos ben lliures en participar



dijous, 31 de desembre de 2009

Si ho assumeixes, ens trobarem a la festa

Segurament has notat que la vida en general té un petit problema, indefinible al mínim detall, sigilós, subtil, constant, translúcid, intermitent... Com tu. Perquè aquest problema ets tu mateix. Ben endins, en els desitjos de l'any nou. Sí, és dur, la realitat no és tova i tu ets aquí enmig de la bogeria de la vida i ets un problema principalment de força, de no desitjar amb prou força, amb tota passió. Cal desitjar amb tota la passió, si no, saps el que passa... oi? Si no, el desig només és una fantasia. Les roques mil·lenàries ja ens expliquen que si la voluntat no està acompanyada d'una forta passió, acaba esdevenint carn de frustració.

¿¡Quantes vegades no heu sentit l'olor
de la vostra voluntat
en un llac d'estancament i bafor?!

(Em comentava l'altre dia una roca mi·lenària)

Arriba el moment en què ja et saps el discurs de memòria, però el problema és de fe; no te'l creus del tot dedebò i deixes que l'absurd i la debilitat et prenguin encara que només per instants, i t'hi acostumes -és còmode, tou, com la fantasia-, perds la passió, ja no nades més, deixes que el riu et porti, i adéu passió, adéu sacrifici! El nord i l'estel es perden en la boira de la teva nit fumosa. Al fons de cada pou on caus hi ha la màgia que et converteix de sobte en un guerrer, existeix una tècnica acurada forjada en la força, es nodreix de l'exercici, de la pràctica dels límits, de la capacitat i de la intel·ligència. Homes: cal pujar pous. Aquella màgia és la que et dóna l'espira en el moment just. Aquella màgia són les arrels que has anat fent al fons del pou, alimenten els teus fruits. El destí, primer es decideix i després s'accepta. Siguem generosos amb nosaltres mateixos, creuem la línia. Arrisquem-nos a tenir força! Força i risc. El nostre valor és en la càrrega que assumim. I després, gaudim les millors festes; quan estem satisfets del que fem, estem també satisfets del que som i la nostra gesta esdevé la nostra festa -Categòrica! Celebrem els nostres Saturnals com innocents en el temple que com guerrers hem conquistat. Gaudim amb tota la força i amb el més complet significat de la paraula. Ens fem grans assumint. El meu desig d'any nou és assumir i que assumiu, i trobar-nos al camp de batalla.

17 comentaris:

Tals ha dit...

"Arriba el moment en què ja et saps el discurs de memòria, però el problema és de fe".
M'has fet pensar, molt, potser fins i tot massa. Gràcies
Veritats com punys, cegues.

Ferran ha dit...

Els comentaris avui van de reflexionar al voltant d'alguna frase teva, pel que veig. "Ens fem grans assumint", dius, i m'ha semblat una frase rodona i exacta, que jo no hauria sabut expressar (ni millor ni pitjor; no l'hauria sabut expressar). Assumint, sí, i deixant les pors enrere, que són fotudíssimes, elles! Merda de seny en excés que tenim alguns!

Assumint, amb valentia i un xic de rauxa, que trobis, que trobem tots la força per fer del 10 un any de bon balanç, Efrem.

Clidice ha dit...

Des de la perspectiva d'anys d'assumpcions (i els que queden!) et desitjo que tinguis un bon any 10!

Una abraçada plena de zeros i uns! :)

Evocacions ha dit...

Bons anys. 2010! Uff!

Albert B. i R. ha dit...

Sempre per final d'any tothom pensa grans propòsits i s'assegura que ho complirà tot. Toca passar dels pensaments als fets.
Bon Any!

- assumpta - ha dit...

Déu n'hi do per acabar l'any, ufff!

Que tots els teus somnis es facin realitat en aquest nou any 2010!
T’ho desitjo de tot cor, un petonet.

noia-drac ha dit...

:)

Clara ha dit...

"Cal desitjar amb tota la passió, sino, el desig només és una fantasia.."

Veritats que molts de nosaltres cometem.. m'ha fet pensar molt el text!

Bon any nou.. assumeix molt!!

Josep Lluís ha dit...

El problema no és fer-nos grans, que és llei de vida, és fer-nos grans i no assumir, encara que sigui una mica...

Bon any Efrem!

Anònim ha dit...

Final d'any final d'any... Tonteries! Que passa que som més capaços ara que abans? simplement perque convenen que el dia 31 s'acava? i avui també s'acava l'any, i demà, i el passat...caiem en el mateix error de donar-nos un impuls superflu al fer-nos creure que comencem de nou. Res mes que un altre autoengany que no te cap altre funció que intentar renovar unes ganes podrides de per si, qui mira "l'adveniment del nou any" com un impuls a una voluntad fracasada per això mateix la reconeix fracasada i fracasarà.

Anònim ha dit...

Cullons Clara! Quins ulls gata! Buuuuf!

andrea ha dit...

el teu text...

dona que pensar... trigaré molt a treureme'l del cap!! =)

i aquesta màgia... cal posar-li cadascu el seu propi nom... realemnt no sabria com dir-li, suposo que en aquests moments, res de magia i a seguir ¿com ho has dit? "deixes que el riu et porti"

pd"(Em deia l'altre dia una roca mi·lenària)" ¿et parlen les roques mil·lenàries? m'agrades!!!!11

Anònim ha dit...

NOIA DRAC! PER SANT JORDI ET TREURE L'ESPASA!! ;)

Clara ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
LLuNa ha dit...

Com sempre, els teus textos són una invitació a la reflexió. Tens tota la raó. El destí primer es decideix i després s'assumeix, i si cal, hem d'arriscar-nos :)

Efrem ha dit...

Ei gràcies pels comentaris i pels bons anys :D!!

Liverp0Ol-FC ha dit...

ForumLinkBuilding.com scamvoice talentOthers have argued that a "top-down approach" is more feasible. One such approach, successfully attempted by Craig Venter and others at The Institute for Genomic Research, involves engineering existing prokaryotic cells with progressively fewer genes, attempting to discern at which point the most minimal requirements for life were reached.