Les restes de la vida
es floreixen poc a poc
les seves rates em mengen
i em dissolc en un segon
Voldria el Voler
i no m'importa ja el poder,
sóc víscera en un femer
quina merda és no voler
Sento la mort en l'estómac
em devia equivocar de plat
i ara la vida se m'esqueixa
viscosa i negra es podreix la sang.
No puc aixecar el nas del terra
no tinc cames, no puc córrer
tot ha marxat i m'he quedat sol
sóc ja un nen mort, al mar afogat
No serviré per a res,
ni ara, en vida presa
ni demà mort.
Però deixeu-me, en aquesta nit serena
contemplar eternament els estels.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada