El dia següent és esfereïdor, és una fulla metàl·lica, oxidada, que et talla lentament l'alè per la meitat, a l'alçada del coll. Hi ha tanta humitat per tot que puc sentir com, molt dolorosament, els meus ossos es van desfent. Qualsevol soroll es converteix per mi en un turment rebentador que m'oprimeix el crani, sento com se'm comprimeix però no acaba mai d'esclatar. El meu cervell és una pasta espessa de nervis absolutament descol·locats. Tot és molt gris i molt àcid, el mal de testa és la remor constant que em recorda el brutal fastigueig en què es pot arribar a convertir la vida. El dia següent. Tens records saltats de la nit i una olor de putrefacció corporal generalitzada, mescla d'alcohol i d'humitat. Les dents, quin mal, les genives i tots els queixals em fan mal de tant apretar-los i comprimir-los els uns contra els altres. Quina ressaca, déu meu quina ressaca més bèstia. Sento els intestins retorçar-se, tota la budellada i tots els òrgans completament desfets, en avançada descomposició. De sobte, un suau brisol amb aromes de marihuana em recorda el cantó més simpàtic de la vida, un miratge. És com si el destí se n'estigués fotent de mi; i jo no puc fer més que maleïr-lo. Arrossego el cos per l'estació de tren, vies mortes i el cel gris-negre , pluja i fred, no sento res i ho sento tot. Quina ressaca, déu meu quina ressaca. Plou en un degoteig infinit. Veig entre bassals una tifa de gos del mateix color del dia, desfent-se poc a poc, penso que bé podria ser jo. Ferralla oxidada, una caserna de la guàrdia civil i una casa abandonada, tancada i okupada per rumanesos, sóc als afores de la ciutat; que tètric i que pesat és tot... Trec de la motxilla un tros de pa que vaig guardar ahir, està ultraremollit, duríssim, pastós. Em vénen nausees constantment, sembla que vulgui perbocar l'ànima, només bilis, no puc. És una situació insuportable. És el dia més fosc de la meva vida, són quarts de cinc de la tarda i no es veu res, tot tapat, completament ennegrit; fanals encesos. Les dents se m'autodestrueixen les unes a les altres, pressió total. Quin fastig més gran. Estossego i trec mig fetge per la boca, el coll em crema pels líquids àcids que se m'hi han arrapat; els ulls em ploren. Tot el meu interior és el cultiu de nervis que s'esqueixen en una trencadissa de vidres. Ens fem grans.
11 comentaris:
Nooo, això és que ets massa jove. Si després d'unes quantes ressaques d'experiències encara hi tornessis, llavors si que tindries un problema gros. Magnífica descripció dels efectes de beure massa.
Grafiquíssim! Els teus escrits sovint me'ls imagino en format vídeo-clip. Tens aquesta capacitat de generar imatges tan particulars. Fantàstic.
Sobre les ressaques, no recordo pas la darrera -conseqüències, ai las, de la vida conjugal- però sí alguna de ben sonada.
Sal de fruites i una cerveseta a mitja tarda.
El millor per a la ressaca és beure molt el dia abans.
Bones Festes Efrem
El millor per la ressaca és beure amb mesura. Segurament així seràs conscient de la teva diversió i no hauràs de patir moments tan nefastos com una ressacota d'elefant. Tens nomès 22 anys, no és que et facis gran, és que el fetge planta batalla a qualsevol edat. Gaudeix de l'alcohol, de la maria, i dels torrons, però no perdis mai el control.
Bon Nadal Efrem
Seee no hi ha res millor que l'experiència per escarmentar una mica. Això si, si de passada et dóna per un bon post, millor que millor! ;)
Colló, nen, però què et vas fotre?? Més que una ressaca, el que descrius és un putu malson; ni Kafka ho hauria expressat amb tanta força!
Ens fem grans, sí, però espero que encara et quedi mooolt de recorregut perquè algun dia te'n enfoti's de tu mateix, quan recordis que aquesta frase la vas pronunciar amb vint-i-pocs anys, hehe...
Bones Festes, Efrem!
Bon Nadal, xaval maquet
que kafkià. Crec que és una de les millors descripcions que t'he llegit fins ara.
ei! Bon Nadal a tothom, merci pels consells :P! Que què em vaig fotre...? Merda, molta, molta merda de tota mena. I massa poques hores de dormir en dies. Una ressaca d'aquestes és una experiència bèstia que mai més vols tornar a tenir, i que quan la tens es fa impossible; super llarga... Escriure-ho és una manera de veure millor el que t'està passant, no en tingueu cap dubte que "pensem" i "prenem consciència" parlant (o escribint, que més o menys és el mateix)... parlant posem negreta al que ens passa. Bones festes!
Una boníssima descripció d'una ressaca descomunal.. Fins el moment, cap com la que descrius. I espero que mai la tingui..
apa!
I tant.. el final feliç l'escullo jo. :)
i no em tractis de vostè...
bona entrada al 2010!
Publica un comentari a l'entrada