ah, i sentiu-vos ben lliures en participar



dilluns, 21 de desembre del 2009

Voluntat i jerarquia

Tots volem coses, i tots vivim de la il·lusió. Podríem materialitzar la il·lusió si la cosifiquem en un lapse de temps: la il·lusió és el lapse de temps que es troba entre el desig de la voluntat i el seu assoliment o fracàs. La voluntat sovint és essencialment sentiment, passió, instint en estat pur; per això li'n diem puta, meuca activa vers els nostres interessos! Per això és dòcil i es barreja amb la raó, la lògica, el sentit comú... S'hi barreja perquè aquesta cultura de la racionalitat ja forma part de la nostra intimitat, de l'animal que portem dins -domèstic. Posaré un exemple pels perduts: si vols extreure l'or d'un riu, abans has de passar per l'ensinistrament de com buscar-lo, i això requereix un esforç racional i corporal, una teoria.

Una de les coses que em sembla interessant en tot aquest divagament abstracte, és el paper que juga l'ordre en el procés de la il·lusió que ens alimenta; jo, home de tarannà anaquitzant, he hagut de claudicar de l'anarquia. Aprendre que sense l'ordre gran percentatge d' il·lusió es frustra i l'intent de gesta esdevé fracàs ha sigut una cosa important. Hem de passar pel (puto) aro de l'ensinistrament, de l'organització, de la disciplina i de l'ordre; i ho hem de fer perquè és el mitjà de materialitzar la voluntat, de sadollar el desig. La raó és una eina: la nostra eina! La més humana i antropològica per excel·lència. Parlo d'una voluntat i d'un desig amb un cert grau de grandesa, no de desitjos com "ara em ve de gust menjar-me un cucurutxo". En tota voluntat de llarga volada, cal guiar la il·lusió amb instruments jerarquitzants, amb intel·ligència. Cal intel·ligència alhora de fer el plànol de l'edifi, no podem dibuixar l'edifici que volem a la pimpam sinó que hem de ser realistes, conèixer els materials, les lleis que operen sobre el món i la tècnica més adequada... Establir la j e r a r q u i a. Això requereix un cert recolliment, el de l'anàlisi previ de l'enemic, diguem-ne.

Si tenim un desig de llarga volada i hem fet malament el plànol de l'edifici el vol s'acava tot just enlairar, et desorientes, i a la merda tot. I et passes la vida picant pedra, estavellant-te contra tot com una pobreta mosca. Per això cal posar tots els 9 sentits en la planificació, fer-ho bé; quants més detalls millor. Els viatges més llargs són els més durs, però també els més rics i un llarg temps d'il·lusió amb què avastir els nostres tiberis. Si bé és cert que la teoria sense la pràctica és inútil - vegi's l'estat actual de la filosofia acadèmica-, és més cert encara que la pràctica no existeix sense la teoria, i que com més bona sigui la teoria més possibilitats de grandesa i èxit té la pràctica. Primer voluntat, després jerarquia. I el Nadal, el nadal ens recorda la paraula clau: AMOR.

La passió que hi posem és potser el més important, les ganes, l'amor. Sense això tota teoria i tota pràctica són raquítiques. Sense amor tota il·lusió es converteix en fum tòxic. L'amor és l'obessió, la pulsió, allò ceg i tanmateix guia.

Tenim el nadal que ens ho recorda: Amor (Jesús, que mor per tots nosaltres, estúpidament, per Déu, per fe, per una cosa irracional) i Jerarquia (els tres reis: primer el blanc, després el ros, i finalment el negre).

Coses bàsiques, aquelles que tots sabem... i que tan fàcilment les oblidem! Bon Nadal!

6 comentaris:

Clidice ha dit...

Bon Nadal per a tu també, amb jerarquia o sense :)

Clara ha dit...

"El mar està ple de peixos. Però tu estàs al desert, sol."

Suposu, i espero, que aquest mural no estigui acabat, i que a partir d'aquesta frase cadascú hagi de buscar la seva manera d'acabar-la. Et pots rendir, quedar-te sol al desert i no intentar trobar el mar, però també pots persistir fins a trobar-lo i buscar el peix que t'agradi més. Millor així, no?


I.. Va bé ser autosuficient, molt, però en aquest cas el problema són els altres i en gran part, tu. I, almenys a mi, em costa molt ser-ho en aquests casos!

Bona setmana! (I bon nadal!)

Evocacions ha dit...

L'amor i el Nadal. I que me'n dius de la infància? És racional? és passional?

Tals ha dit...

sadollar el desig...
no m'agrada el Nadal, és tan trista aquesta imatge de l'amor. Potser és per això que ens sembla tan certa i propera.
Ordre racional per a éssers que han perdut el mapa. Podria ser el títol de l'enèssim llibre d'autoajuda.

Esther del Campo ha dit...

D'acord amb tu en això de l'amor.

I l'ensinistrament i la voluntat. Al cap i a la fi, el que ens mou és la voluntat d'aconseguir alguna cosa. I som feliços mentre ens anem acostant a aquest objectiu. Però desistim (i ho avorrim) quan ja ho tenim.

Moltes gràcies per ajudar-nos a no oblidar aquestes coses bàsiques ;) Bon nadal!!!! :D

contacte ha dit...

Si ho entenc bé, per aconseguir l'objectiu de la voluntat cal passar el desig pel sedàs de la raó -oi? Passant-lo, traçant un pla, tenim més números d'abastar la fita -és això? Si és així hi estic d'acord. El problema arriba quan els desitjos són -diguem-ne- irracionals. Com emprar la raó des de la irracionalitat? Com traçar el pla per conquerir ordenadament la dama que t'accel·lera el cor i t'emboira el cap, per exemple?
Bé, tant és. Combrego amb el fons de la teva peça. Sóc racional de mena -potser fins i tot, molt sovint, massa!