ah, i sentiu-vos ben lliures en participar



dijous, 14 d’octubre del 2010

El luxe de la revolució

La Revolució és un luxe que només es poden permetre els qui menys tenen, que sovint som els joves. I a mesura que passen els anys i anem tenint més, ens acabem tornant conservadors.

7 comentaris:

Maspons ha dit...

Genial, has explicat el perquè del 90 per cent de les revolucions. Seriosament ho dic.

Clidice ha dit...

I doncs? a què espereu? jo ja m'he fet vella :)

Ferran Porta ha dit...

És refotudament cert. Ho sé perque per mi ja han passat uns quants anys. Casum!

Evocacions ha dit...

Molt maco l'aforisme, però.... hauríem de dir alguna coseta. I si pensar això fos una forma de fer conservadors als madurs? Cert que quan no tens res a perdre.... Però els joves sí tenen molt a perdre en una revolució: la joventut.

Elfreelang ha dit...

No coneixia el teu bloc! Vinc de cal Jesús M Tibau ...cert que acostuma a anar de bracet amb la joventut però no amb tota i per cert jo encara tinc esperances de fer una revolució! i ja no sóc pas jove ( almenys ja no puc optar per tenir carnet jove m'he passat de llarg) però m'hi sento ( jove)

Efrem ha dit...

Criteri, ara falta explicar el perquè de les revolucions que no es fan... Creus que pot ser la mandra? O més aviat, simplement perquè no calen?

Clidice, el problema és que la majoria de joves, ideològicament, som pitjors que els vells, perquè ni tansols en tenim, d'ideologia. Així, com hem de revolucionar res, si ni tan sols sabem què volem? Si hem nascut "rics", sense necessitats, ni anhels... I tot per culpa de què/qui? Al meu parer la culpa és de l'educació, que no s'ha ensenyat a pensar i a tenir aspiracions i ambicions, sinó que simplement s'ha adoctrinat, s'ha dit: això macu això caca. A mi em renyaven per preguntar a classe, per preguntar els "perquès" de les coses...

Ferran, però hi ha revolucions igualment interessants en l'interior, no creus? Potser més i tot, de fet és la única alternativa que ens queda als que volem fer alguna revolució, fer-la per dins o fer-la amb un petit grup de persones. A mi em sembla així, que la política és cada cop una cosa més "micro" i la "macro" una cosa de tècnics.

Evocacions, si he de perdre la joventut, la millor manera sense cap mena de dubte seria fent revolució. Però crec que és precisament, també, mantenir certes "ganes" de canviar (d'aprendre, per descomptat) el que manté jove. Tenir més ànima de viatger que de col·leccionista. D'altra banda, considero que una persona madura no pot ser conservadora, perquè sempre hi veu més enllà, i per tant té una Itaca, ser madur és com tenir un llargavistes per a les idees, sempre se'n veuen més com més madur. I quedar-se amb el que es té quan se'n veuen de millors... no, no!

Elvira, Benvinguda, fes com si fos casa teva, si vols pots estirar-te al sofà i tot, estàs convidada a les tertúlies, les pastetes estan a punt de sortir del forn. Oi que en sents la oloreta? :P

Crec que l'esperit revolucionari s'hauria de guardar, el problema és que per "tenir" altres coses, el deixem al soterrani ple de pols.

Ferran Porta ha dit...

Saps que no em sembla cap bestiesa, això que dius? Saps que, de fet, ho comparteixo? Sí.