dilluns, 6 d’abril del 2009
De tu al cel; la correspondència
Existeixen aquelles persones que vetllen per tu sense que te n'adonis. És difícil correspondre els àngels, els àngels que quan caus des d'un cinquè pis i estàs a punt d'estampar-te contra el ciment despleguen les seves ales i baixen des del cel per agafar-te. Fins i tot quan tens la fe en hores baixes hi ha un àngel vetllant per tu i un Judici Final en què el destí et llegirà la correspondència picant justícia. Quan un àngel baixa a ajudar-te t'il·lumina amb la seva dolça presència, t'emplaça a mirar cap al cel i donar-li les gràcies a Déu sense ni tan sols preguntar-te abans si existeix, quan un àngel baixa a rescatar-te no et preguntes si Déu existeix. Llavors veus la sort que tens sense cap comparació i comprens ja del tot la idea de generositat, que és fugissera com cap altra. Sents la pietat dins teu i t'esforces per propagar el bé. Els àngels que t'ensenyen que no és difícil estimar i ser correspost sinó correspondre qui t'estima. Els àngels que seran al costat del destí quan aquest dictamini justícia un cop llegida tota la correspondència.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
13 comentaris:
Existeixen, sense dubte; en dono fe! Hauriem de ser permanentment conscients de la sort que tenim, que quan ens cal, l'àngel apareix, i quan no ho fa és perquè no ens cal.
De què ens queixem?
És cert. De vegades tens sort...t'ha anat de poc...deu ser un àngel d'aquests que dius tu.
Totalment d'acord, existeixen..i són com els que descrius....gràcies per dir-ho tant bé...una abraçada
buah, quin post més bonic!!! no hi sobra ni hi falta ni una sola coma... totalment genial per la sinceritat que transmet!!!
Ruta bloguil, setena parada, l'Efrem
Mister Efrem, aquest post és maco com la mística de les cançons de George Harrison.
Entranyable seria la paraula.
així allò de que tots tenim uns àngel és ben cert.
Si no ens tornaríem bojos.
Bona, Efrem!
Bon escrit crack., el meu problema de credibilitat amb els àngels és quan veig aquests minyons que no tenen res per menjar...on està el seu àngel...?. Però més val tenir esperança..saludus
Noctas, crec que també el tenen. Almenys jo poso hi poso el meu granet de sorra perquè així sigui.
També crec que hi són, no ho dubto pas!!!
Quan els he necessitat sempre, sempre, sempre han estat en el moment precís.
Preciosa manera d'explicar-ho!
Un petonet i que els àngels seguexint vetllant-nos a tots!
Petons.
;)
Potser sí, però si és així, existeixen com aquells lectors de bloc que mai deixen cap comentari.
Però en fi, si ho creus és bonic pensar-hi, i el més important: també encoratjador.
No recordo on (potser aquí o potser a qualsevol altre lloc) vaig llegir això: "allò difícil no és estimar i ser correspost; sinó correspondre a qui t'estima".
Família, amics i derivats, cap problema. Però en el cas de la parella no puc admetre correspondre a algú per força. Per mi no és difícil, sinó impossible.
És sols una reflexió que se m'ha acudit. No té molt a veure amb els teu text... o potser sí.
aquests àngels existeixen dins nostre, al costat dels dimonis
Publica un comentari a l'entrada