ah, i sentiu-vos ben lliures en participar



dilluns, 11 de maig de 2009

L'Estat necessita desparasitarse urgentment

Crec que Catalunya -i segurament tot l'Estat- té un gran problema pendent amb la classe funcionarial. I nosaltres tenim el deure de denunciar-ho pel propi bé de tots. De cridar ben fort almenys, perquè el malestar sigui notori i els responsables exerceixin i els que encara tenen sentit de la dignitat pressionin els seus companys parasitaris.

Sembla que de tots els que integren l'aparell de funcionament del gegant, els únics que creuen realment en l'Estat i malden per millorar-lo són quatre polítics i alguns bons professionals de la docència. I acaben cremats, és normal. És una vergonya absolutament inacceptable que la ineptitud, el passotisme i la irresponsabilitat siguin les principals característiques d'un col·lectiu que té lloc de treball i sou assegurats. On és la autoritat? La autoritat és necessària, si no, mira el que passa, que els nens fan el que volen i els treballadors no treballen. En una empresa privada no trigarien ni dos segons en ser acomiadats.

Tinc proves de sobra per creure que un alt percentatge de funcionaris són una colla d'incapacitats pel seu càrrec. Suposo que en principi valien, però és massa humà, en veure que ningú els exigeix res ha passat que s'han anat acomodant, però no s'han acomodat una mica, no, ho han fet fins al punt de l'insult a la resta, de perjudicar greument a la ciutadania a la qual es deuen. Assumit el fet que la ciutadania no ha pres la iniciativa per treure del mig tota aquesta colla de funcionaris incapacitats, és clar que en l'estructura estatal hi manquen sistemes de revisió de la maquinària, manquen supervisors que vetllin per la capacitat necessària que han de tenir elsfuncionaris . Igual com hi ha inspectors d'hisenda, en l'Estat hi ha d'haver també inspectors de funcionament, policia interna; en les empreses aquesta figura és bàsica i l'assumeixen els caps, amb interessos ben clars que requereixen de l'eficiència dels treballadors, per això aquesta indignant situació d'irresponsabilitat no s'hi dona, en el món privat.

Tinc coneguts que han hagut de sacrificar-se moltíssim per poder disposar dels drets que tenien, que han hagut d'anar molt amunt per explicar als responsables la subnormalitat extrema dels paràsits acomodats que tenen a sota, per explicar als funcionaris superiors que els seus subordinats impedien la normal relació de la ciutadania amb el seu Estat, provocant així molt de patiment, que d'estar tot en ordre mai hauria passat. Em fa mal, tanta incompetència. No vull ni imaginar-me la quantitat de persones a qui l'administració ha estafat per culpa d'aquests impresentables. L'Estat necessita policia interna. Calen els mateixos controls de qualitat interna de què ja disposen les empreses. Que la porra als estudiants, se la fotin pel cul.

10 comentaris:

L'home del sac ha dit...

Doncs sí xiquet, un dia vaig sentir per la ràdio una persona que ha fet un llibre d'anècdotes de funcionaris i va explicar el cas d'un home que tenia el seu despatx i es va passar anys pintant quadres, sense fer absolutament res més. D'això se'n diu aprofitar el temps!

Josep (sl) ha dit...

Sí xiquet el problema és què n'em fet de la voluntat d'arriscar-se i ser innovadors? Si el somni de la majoria de joves és ser funcionari i viure sense risc de cap mena a costa del contribuent.

Ens cal una bona sacsada i recuperar els valors del treball.

Noctas ha dit...

Més clar impossible., no crec però que la polcia interna sigui la solució., la solució és eliminar la mateixa figura del funcionari i que tots els treballadors de l'adminsitració tinguin exactament els mateixos drets i deures que qualsevol altre treballador per conta aliena. La policia llavors no seria necessària i ells mateixos s'espavilarien no fos cas que els fotessin al carrer.....saludus campió!!!!

Anònim ha dit...

ESTEM VIVINT DIES D'OPOSICIONS,I LA MAJORIA SAP QUE ELS LLOCS J'ESTAN ADJUDICATS A DIT,QUE LO MILLOR QUE ELS HI POT PASSAR ES SE CRIDANTS PER LA BOSSA DE TREBALL.
ELS EXAMENS SON UN PARIPE,I SEMPRE MAMAN ELS MATEIXOS,"AMICS,FILLS,I SALUDO". AIXI ANEM......
JUGANT AMB BCN.

Josep (sl) ha dit...

A les espanyes el gran mal són les autonomies i si n'hi havia un perquè en calen 17.
I em sembla és què un anàlisi no tan dolent, però que apunta al subjecte equivocat. Haurem de preguntar nos perquè la Rioja a títol d'exemple duplica l'estructura de les comunitats històriques sense tenir-ne necessitat.

reflexions en català ha dit...

Jo sóc funcionari i estic d'acord a fotre canya al sector.

Albert Esteruelas Teixidó ha dit...

Però, de veritat penseu que és millor la corporació? Jo no. És cert que molts funcionaris no curren gens, però en les privades tampoc curren tant; així sí, cobren pitjor. Voldrieu tenir professors "no funcionaris", pendents només de la renovació del contracte, submisos al cap (com, de fet, comença a passar)? o professors amb seguretat a la feina, però que s'ho currin?
Us recomana, amb modéstia, "La quadrilla", de Loach; la trilogia de "La corporació"; "La toma", etc.
Suposo que Efrem ha tingut una experiència "dolenta" amb algun funcionari.
Apa, que vaig a classe.

Efrem ha dit...

Josep, no acabo d'entendre a què et refereixes. Si ho he entès bé, et refereixes a que tenen un percentatge més alt de funcionaris.

Albert, en cap cas he defensat que hi hagi massa funcionàris, ni que el sistema corporativista sigui millor, en termes generals, que el funcionarial. No crec en les línies actuals del sistema capitalista, bàsicament per la injusta redistribució. El que deia és que la majoria de funcionaris no s'esforcen, i no només això, sinó que perjudiquen greument el sistema i de seguir així, sí que fora millor un sistema de coporació. Aue el temps i els diners cauen en un pou perjudicant així el país. Al contràri del que crec que has entès, jo, defenso un Estat amb MOLTS funcionaris, però això sí, competents.

Albert Esteruelas Teixidó ha dit...

Estic d'acord amb tú. Només volia generar una mica de debat per moure seguretats. Perquè en aquest tema calen debats. Odio tant com tu la gent que, aprofitant la seva seguretat de funcionari, passen a no complir.

- assumpta - ha dit...

Completament d'acord amb tu. Ningú fins ara els ha demanat mai comptes i s'ha anat tirant de veta. Conec gent que només pensa en "currar-se" les opos per a desprès poder viure sense fer brot i a més ho diuen així de clar. No sé si en algunes privades la gent pot escaquejar-se. Tota la vida he treballat en privades i sempre he hagut de rendir comptes per a tot (objectius d'una mena o altra, però objectius al cap i a la fi). M'has fet venir al cap el cas d'aquella noia funcionaria francesa que va escriure un llibre de tot plegat. Crec que a tot arreu va si fa o no fa...
Quina pena!!!