ah, i sentiu-vos ben lliures en participar



dilluns, 18 de maig de 2009

Si no tens cap causa per la que morir, no tens cap causa per la que viure

Mare meva, quina sublim estupidesa! Aquesta frase, aquesta sentència que m'han tirat avui a la cara.

Morir per una causa és insultar la Causa Mare i original, que és la Vida. És un just càstig el de la mort quan hom insulta la vida d'aquesta manera, és normal que la vida fugi del nostre costat si la menyspreem d'aquesta manera. Creient que hi ha una causa més important que ella, sagrada engendradora de tota causa.

Si no tens cap causa per la que morir, no tens cap causa per la que viure... Diuen. A mi, en canvi, em costa de creure que els que moren per causes tinguin causes per les que viure.

Només moriria per una causa si no em quedés ja cap causa per la que viure.

10 comentaris:

El drac ha dit...

Jo la veritat, aquestes dicotomies tan extremes... em sonen a fal·làcia. És molta més incertesa considerar que tot és qüestió de graus, però què és la vida si no incertesa?... I amén... imagina una vida amb només certeses. Com a mínim avorrit.

Tinc els meus dubtes sobre si tenir causes per morir implica tenir-ne per viure. Ara bé, fins i tot tinc els meus dubtes que la vida impliqui no morir: recorda a Montaigne a De com filosofar és aprendre a morir: viure és morir. Potser sí que només llavors podríem identificar causa per morir amb causa per viure. Però si i només si morir no es refereix al moment final, la mort, sinó al procés de morir: que és també, curiosament, el de viure.

I tal.

Me'n vaig a fer el treball d'Història de la Ciència... no vull decebre el professor (és el meu favorit) però m'està quedant una **** merda de treball. És molt trist.

Salut i vida!

Ferran ha dit...

Una mica radical la frase, no? Hi penso i no crec que hi hagi alguna raó per la qual estaria disposat a morir, però en qualsevol cas no tinc cap problema a seguir visquent... ni que sigui per trobar-la. No rush!Salut.

Albert Esteruelas Teixidó ha dit...

Això, això! a fer el treball de FIlosofia de la CIència! a DISFRUTAR! Una assignatura fantàstica. Jo vaig fer una semblant amb en García Carpintero. Quina passada! No la puc oblidar. Ja no es fa a pedagogia. Encara recordo la cara dels astròlegs i les monges amb els seus comentaris!. Impagable. Aquest home era una raó per viure, no pas per morir. BUsca a la UNiversitat que hi ha tresors amagats!

El drac ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
El drac ha dit...

Ep! No pas Filosofia, sinó Història, de la Ciència. La fa un professor que és químic i historiador.

Jo a Pedagogia em dedico a perdre el temps, fer vudú mental als professors i practicar l'standby mental.

Odio els filòsofs de la ciència (almenys de moment). La majoria són científics frustrats i se'ls nota molt.

Però sí, a la universitat hi ha tresors amagats :)

Anònim ha dit...

PITJOR ES MORIR.SENSA CAUSA NI MOTIU EN MANS DELS QUE SI TENEN CAUSA.L'INTOLERANCIA I EL FANATISME
JUGANT AMB BCN

Josep (sl) ha dit...

Jo prefereixo la frase de la Pel·lícula Patton: Ningun bastard, fill de puta ha guanyat un guerra morint pel seu país. Si no fent que altres bastarda, fills puta morin pel seu.

Aquestes dicotomies en un context de normalitat semblen i són exagerades i fora de lloc.

Noctas ha dit...

Sublim Efrem., quina gran veritat..saludus campió!!!

Tals ha dit...

Aquesta frase és una sublim estupidesa. El primer és viure, cal que aquest sigui el nostre primer valor i la més gran benaurança. Els ideals no serveixen per morir per ells, sinó per viure-hi, extreure-hi la força que ens cal per tornar a aixecar-nos quan caiem ben avall.
Un petó!

khalina ha dit...

Això és com dir que no tens ideals, o que els tens però no els valores massa. Però clar, potser la vida com dius tu és un ideal més gran.
Una frase un pèl extremista !