ah, i sentiu-vos ben lliures en participar



dilluns, 4 de maig de 2009

De les dificultats en general

Deslliurar-nos dels problemes és impossible, ens persegueixen durant tota la vida. Crec que en comptes de dedicar-nos -en va- a foragitar-los, seria millor i més saludable que ens dediquéssim a solucionar els més divertits.

9 comentaris:

Albert Esteruelas Teixidó ha dit...

Espero que els problemes no ens persegueixin tota la vida, els mateixos, vull dir; ara bé, és ben cert que cal reivindicar la diversió com un criteri gairebé revolucionari.

Laura A ha dit...

Problemes divertits? Quina sort! Jo també en vull d'aquests!

Noctas ha dit...

Estàs fet tot unfilòsof., problemes divertits i tant., s'ha de trobar la part divertida als problemes...saludus

Tumbaíto ha dit...

Creo que a eso le llaman "abstracción".

Ferran ha dit...

Jo optaria per una variant de la teva proposta: com, efectivament, deslliurar-se dels problemes és impossible (un substitueix l'altre, en una cadena impossible de trencar), suggereixo dedicar-se a superar-los com es pugui, i entre problema i problema divertir-se. Però no AMB ells, sinó ENTRE ells :)

Té la mà Maria - Reus ha dit...

primer que tot una salutació
després dir-te que Té la mà Maria ha fet un altre blog
que porta per títol
http://trucadors.blogspot.com
son trucadors (picaportes) de les diferents parts del món
on podreu trobar autèntiques bellezas amb forjats
si teniu un moment doneu-li una ullada, gràcies
una abraçada

Aixxxxxx ha dit...

La meva màxima és que els problemes només existeixen si tu els veus com a tal.

El drac ha dit...

Res a afegir: ho trobo un aforisme molt molt efremàtic.

Batiscafo Socialista ha dit...

Reflexionar sobre ells i "prednrese'ls amb filosofia" sempre ajuda a sentir-nos millor encara que no els puguem solucionar.

Molts ànims!

PS, aquest cap de setmana, i després de mesos de no actualitzar per fi penjaré "L'apunts sobre el feixisme #2" que anirà sobre un text d'Adorno. Esteu tots invitats a comentar-lo.