ah, i sentiu-vos ben lliures en participar



dilluns, 4 de maig del 2009

De les dificultats en general

Deslliurar-nos dels problemes és impossible, ens persegueixen durant tota la vida. Crec que en comptes de dedicar-nos -en va- a foragitar-los, seria millor i més saludable que ens dediquéssim a solucionar els més divertits.

8 comentaris:

Evocacions ha dit...

Espero que els problemes no ens persegueixin tota la vida, els mateixos, vull dir; ara bé, és ben cert que cal reivindicar la diversió com un criteri gairebé revolucionari.

Laura A ha dit...

Problemes divertits? Quina sort! Jo també en vull d'aquests!

Noctas ha dit...

Estàs fet tot unfilòsof., problemes divertits i tant., s'ha de trobar la part divertida als problemes...saludus

Tumbaíto ha dit...

Creo que a eso le llaman "abstracción".

Ferran Porta ha dit...

Jo optaria per una variant de la teva proposta: com, efectivament, deslliurar-se dels problemes és impossible (un substitueix l'altre, en una cadena impossible de trencar), suggereixo dedicar-se a superar-los com es pugui, i entre problema i problema divertir-se. Però no AMB ells, sinó ENTRE ells :)

Aixxxxx ha dit...

La meva màxima és que els problemes només existeixen si tu els veus com a tal.

Anònim ha dit...

Res a afegir: ho trobo un aforisme molt molt efremàtic.

Unknown ha dit...

Reflexionar sobre ells i "prednrese'ls amb filosofia" sempre ajuda a sentir-nos millor encara que no els puguem solucionar.

Molts ànims!

PS, aquest cap de setmana, i després de mesos de no actualitzar per fi penjaré "L'apunts sobre el feixisme #2" que anirà sobre un text d'Adorno. Esteu tots invitats a comentar-lo.