Deslliurar-nos dels problemes és impossible, ens persegueixen durant tota la vida. Crec que en comptes de dedicar-nos -en va- a foragitar-los, seria millor i més saludable que ens dediquéssim a solucionar els més divertits.
Espero que els problemes no ens persegueixin tota la vida, els mateixos, vull dir; ara bé, és ben cert que cal reivindicar la diversió com un criteri gairebé revolucionari.
Jo optaria per una variant de la teva proposta: com, efectivament, deslliurar-se dels problemes és impossible (un substitueix l'altre, en una cadena impossible de trencar), suggereixo dedicar-se a superar-los com es pugui, i entre problema i problema divertir-se. Però no AMB ells, sinó ENTRE ells :)
Reflexionar sobre ells i "prednrese'ls amb filosofia" sempre ajuda a sentir-nos millor encara que no els puguem solucionar.
Molts ànims!
PS, aquest cap de setmana, i després de mesos de no actualitzar per fi penjaré "L'apunts sobre el feixisme #2" que anirà sobre un text d'Adorno. Esteu tots invitats a comentar-lo.
8 comentaris:
Espero que els problemes no ens persegueixin tota la vida, els mateixos, vull dir; ara bé, és ben cert que cal reivindicar la diversió com un criteri gairebé revolucionari.
Problemes divertits? Quina sort! Jo també en vull d'aquests!
Estàs fet tot unfilòsof., problemes divertits i tant., s'ha de trobar la part divertida als problemes...saludus
Creo que a eso le llaman "abstracción".
Jo optaria per una variant de la teva proposta: com, efectivament, deslliurar-se dels problemes és impossible (un substitueix l'altre, en una cadena impossible de trencar), suggereixo dedicar-se a superar-los com es pugui, i entre problema i problema divertir-se. Però no AMB ells, sinó ENTRE ells :)
La meva màxima és que els problemes només existeixen si tu els veus com a tal.
Res a afegir: ho trobo un aforisme molt molt efremàtic.
Reflexionar sobre ells i "prednrese'ls amb filosofia" sempre ajuda a sentir-nos millor encara que no els puguem solucionar.
Molts ànims!
PS, aquest cap de setmana, i després de mesos de no actualitzar per fi penjaré "L'apunts sobre el feixisme #2" que anirà sobre un text d'Adorno. Esteu tots invitats a comentar-lo.
Publica un comentari a l'entrada