ah, i sentiu-vos ben lliures en participar



dissabte, 21 de novembre de 2009

Perquè voler ser lliure si es pot ser feliç?


Amb un sistema de l'oci, perquè voler llibertat?


Tenint la vida resolta, perquè parlar d'autonomia?


Perquè voler ser diferents, tenint un grup que ens accepta com a semblants?


La llibertat és un invent cultural,
el benestar una necessitat biològica...


Aix... La bella condició humana!!!

2 comentaris:

Jaume Colomer ha dit...

Benvolgut Efrem,
Sóc del parer que la llibertat és quelcom encara més eteri que una invenció cultural. De fet, dubto que existeixi plena. Hom és més o menys lliure en funció de com n'és de dependent. En d'altres paraules, la dependència és segura, ontològicament lligada a l'acció humana. La llibertat és tan sols el marge d'acció restant. És per això que l'apreciem tan: per escassa.

[Després de massa temps fora de combat, d'un parèntesi involuntari, torno a la càrrega amb forces renovades. Gràcies de nou per la teva atenció i el teu interès]

Efrem ha dit...

No existeix plena si no en prenem consciència, vull dir: si no ens ho creiem en un acte de fe. I aquest fet implica cedir en la lluita per ser més lliure, consolar-se amb el que hi ha, cosa segurament inevitable; cadascú, però, posa el seu preu!

La indústria de l'oci escomet constantment oferint-se'ns cada cop més barata, només cal que deixem de "voler més i millor": renunciem a creure en més llibertat per tenir més oci precuinat.

(o potser són només paranoies meves! hehe)